Moments Inèdits

IMG_3539_moments 1

Publicació en paper: clicar aquí
Publicació en ebook-pdf: clicar aquí

Anuncis

Ampolla al mar, de Jordi Masó

JORDI MASÓ - FotoJordi Masó – Biografia

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) ha publicat els reculls Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic, 2012) i Les mil i una (Camí del Sorral, ARC 2014). Els seus contes i microrelats han guanyat concursos com el Premi Vent de Port (2011), el Premi Sant Narcís de Girona (2011), el Concurs de Conte Curt Antoni Gomila-Sant Bartomeu de Montuïri (2012), el Premi Ferran Canyameres d’Òmnium Cultural de Terrassa (2013), el Concurs de Microrelats de La Microbiblioteca de Barberà del Vallès, entre molts d’altres. Des de l’agost de 2010 té cura del bloc “La Bona Confitura” dedicat al microrelat en català.

Obrint Ampolla al mar

Si no haguéssim anat de viatge a Londres, mai no hauria fet el descobriment. Tampoc no l’hauria fet si l’Elena no s’hagués decidit a comprar el viatge; o si hagués escollit un altre destí. En realitat, posats a endinsar-nos en el nucli de la successió de causalitats, ella no s’hauria plantejat cap viatge si el nostre matrimoni no hagués estat tan a prop del naufragi. Per tant, no només he de celebrar haver-me casat amb l’Elena sinó, sobretot, he d’alegrar-me que la nostra relació es deteriorés irreparablement.

Continua llegint

Històries de família, de Lluís Julian

OLYMPUS DIGITAL CAMERALluís Julian – Biografia

Malgrat els seus 55 anys, Lluís Julian Barrachina és un escriptor novell, ja que va començar amb aquesta afició als 48. Un fet aquest, la capacitat de conjuminar paraules fins que esdevinguin  històries, que va sorprendre tant a parents, amics i coneguts com a ell mateix.

Ha guanyat diversos premis literaris i té publicat un llibre de contes: Tretze històries entre insòlites i fantàstiques, Premi Armand Quintana 2009. Fa dos anys que anuncia una novel·la històrica la qual serà, segons la seva poc modesta opinió, un best-seller de les lletres catalanes.

Conviu amb la dona, dues filles i dos hàmsters, éssers tots ells que assegura es conxorxen per no deixar-li temps lliure per escriure.

Així comença Històries de família

Un divendres el pare va arribar eufòric a casa: “Un milió, sóc milionari, ja he recollit un milió!”. Es va treure un sobre de la butxaca i d’ell un grapat de bitllets que va deixar damunt la taula del menjador. Després va anar a buscar una caixa metàl·lica amb pany que guardava en un armari. D’allà va anar traient més i més feixos de bitllets i els va anar dipositant amb molta cerimònia damunt la taula. En acabar de col·locar l’escampada de bitllets verds, els va contemplar llargament, es va fregar les mans molt cofoi i ens va preguntar amb veu alegre i cridanera: “Ho veieu? Tinc o no tinc un milió de pessetes”. Després, en un murmuri, com per a ell mateix: “Haurem de comprar una caixa forta”.

Continua llegint

Inèdits a Lo Càntich

La revista Lo Càntich, editada per l’Associació de Relataires de Catalunya, comenta el naixement d’Inèdits a la seva secció Culturàlia.

Per llegir la ressenya, cliqueu aquí.

Lo Cantich

Lo Càntich (revista digital de literatura, art i cultura) és un assaig de càntic col·lectiu en llengua catalana, un espai de trobada d’escriptors i escriptores d’arreu del món, un racó d’expressió i de creativitat oberta. Un espai que pretén promoure l’estima per la lectura i l’escriptura compartida. I, al mateix temps, vol ser també un fòrum que potèncii la nostra llengua i la nostra identitat.

Gràcies, companys!

Lucrècia, de M. Victòria Lovaina

M. VICTÒRIA LOVAINA - Foto

M. Victòria Lovaina – Biografia

M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) és diplomada en magisteri, llicenciada en ciències de l’educació i compagina l’escriptura amb la docència. Ha cursat cursos de narrativa a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha guanyat diversos premis literaris com el Districte cinquè, Barcelona (2005); el de relats Mercè Rodoreda, Molins de Rei (2007); el de Novel·la Joescric, Palma (2008); el de Narrativa breu per a dones, Terrassa (2009); Paraules a Icària, Barcelona (2009); el de relat breu Rafael Comenge d’Alberic, València (2011) i Solé i Estruch de narrativa de Villanueva de Castellón, València (2012). D’entre les seves novel·les destaquen Amb ulls de nina (2008), Dietari de Les Gorges (2009) i Pell de gat (2013), a banda d’altres obres publicades en edicions col·lectives.

Un tastet de Lucrècia

Avui el meu temps de nou es diu Lucrècia. Encara així. De nou aquell temps circumdat per fronteres impossibles d’heura verda i humida que donaven al jardí un aspecte salvatge, que eixamplaven els murs i els feien arribar cel enllà, protegint-nos contra un món fora muralles que encara no coneixíem com a hostil. I de fons, el so de l’aigua que brollava vibrant de la boca oberta de la granota de pedra, la música del piano de la senyora Zimmer i la Sara dient-me, la sents?, sents la mare com toca?

Es diu Lucrècia encara el meu temps fet de sons i silencis perquè avui m’he trobat el missatge de la Sara Zimmer. Avui que l’avió que m’ha retornat a casa des de Londres, fatigat de tants dies de concerts sense repòs, però amb la il·lusió d’una setmana de descans de l’orquestra, m’he trobat el missatge: “Sé que no hi ets, però has de saber que s’ha mort la mare, Joan, s’ha mort la mare”. La veu de la Sara avui té el regust del metall, inusualment freda, com un acord dissonant tocat en mal moment, perduda la calidesa que sempre li he conegut i tancada en un buit que potser no és físic, però que ho sembla, i m’ha repetit aquella frase per si un cas jo no la podia entendre: “S’ha mort la mare, Joan”.

Continua llegint