La terra de l’aigua sòlida, de Marc Martorell

MARC MARTORELL - Foto Marc Martorell – Biografia

En Marc Martorell Escofet (Vilanova i la Geltrú, 1993) és un escriptor novell que estudia el grau d’Història a la UB. La Terra de l’Aigua Sòlida és el seu primer relat que ha vist la llum (i que espera que us agradi!), encara que no és la seva primera història.

Té acabada una novel·la, Mascarada, i n’està escrivint una altra, De les Cendres, les dues part d’una trilogia. Totes aquestes obres, inclosa La Terra de l’Aigua Sòlida, pertanyen a la saga Cròniques de l’Arxiu, de la qual podeu trobar més informació a Facebook buscant “Cròniques de l’Arxiu” o podeu fer servir #CròniquesdelArxiu a Twitter per comentar les vostres impressions. Gaudiu de la lectura!

 

Llevant àncores cap a La terra de l’aigua sòlida

D’això… em dic Sev. Bé, en realitat és Sevamarló Raela Domèric Kàtel, però odio aquest nom. O sigui que Sev està bé. Ei, cronista, això funciona així, oi? Sí, ja sé que… Ahà. D’acord. Sí, gràcies. No, res més.

Bé, com deia, em dic Sev. Sóc capità de la Licarna, la nau més esplendorosa que un es pugui imaginar. La vaig aconseguir jo tot solet, saps? Vint llargs anys servint a la Sacríssima Armada en nom de la meva família. Vint llargs anys servint a les putes dels temples i encadenat a la sang d’Ismira. Sort que, quan vaig poder, vaig escapar-me del servei a l’Emissuvesiat, perquè sinó hauria acabat com la resta d’oficials, sempre com gossos falders corrents sota les faldilles de les sacres mares… i no sempre metafòricament.

Però bé, com deia, vaig escapar-me de la flota quan vaig tenir la meva pròpia nau i uns homes que m’eren fidels. Què? Que he d’explicar per què homes? Però, per l’amor de tot allò sagrat, si tothom sap que… Sí, sí, tu ets el cronista. Entesos.

Deixa’m començar pel principi un altre cop, futur cercador del coneixement. Aquest és el meu granet de sorra per engrandir l’Arxiu.

El meu nom de naixement va ser Sevamarló Raela Domèric Kàtel. Un nom llarg, pensaràs, però és que els habitants de Tirània som així. La Raela va ser l’emissuvèsia que em va vincular amb Ismira, els Domèric són la meva família –per molt que em desagradi- i Kàtel és, bé, que sóc el tercer fill. Si saps titànic antic, ràpidament hauràs deduït que vol dir “tercer”.

Però el meu nom no m’agrada; representa tot allò que odio. O sigui que prefereixo que em diguin Sev. Vaig arribar a ser capità de la Sacríssima Armada però, per un seguit d’infortunis dels que he de dir que no vaig ser del tot innocent, vaig abandonar la flota. La meva nau, és clar, me la vaig endur amb mi. És l’únic bo que conservo d’aquella època.

El que vull relatar comença l’any setè de l’Eó de la Lluna, el que pels imperials és l’any 1271 des de la formació de l’Imperi d’Azan. Va ser dos anys després d’haver deixat l’Armada, quan tenia… uns trenta-set anys, suposo. Puc dir amb orgull que a aquella edat ja havia recorregut tot l’oceà que envolta Esmèria. Però no és, encara que ho digui el nom, l’oceà Dèssinor. No és de’sinor, l’últim mar, sinó un de més. En això, els antics titans s’equivocaven.

Però no vull allargar-me massa amb aquesta introducció. La meva història comença amb cervesa, com ho fan totes les bones històries. Estava jo en una taberna de Nou Horitzó, a Mercènia, el millor port del continent que un mariner pugui desitjar. A la gent li agrada molt la cosmopolita Haerias de l’Imperi d’Azan, la rica Pària del Regne de Sicca o la fastuosa Taelvenna de la Lliga de Tirània, però ningú com els mercenis saben el que un mariner busca després de passar dies a la mar.

Justament aquest era el meu cas, perquè els nois i jo estàvem gaudint dels… ehem, beneficis d’un bon negoci. La meva història comença just llavors.

 

INÈDITS NÚM 2 – Abril 2014

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s