Corrents del riu del temps, de menut

ALBERT VALLS - menut - foto

 

menut – Biografia

En menut va néixer el 2008, quan va decidir que li agradava prou escriure com per dedicar-hi una mica més d’un conte l’any, com havia fet fins llavors; així que va agafar el teclat de l’ordinador i es va posar a pensar alguna cosa. I mira, va quedar finalista del segon premi Miasma.

Des de llavors ha seguit escrivint, amb no tanta regularitat com voldria, ha anat a classes -perquè només els genis ho fan bé sense que els n’ensenyin-, i tot i no dedicar-s’hi vuit hores al dia no es pot queixar, ja que ha sortit en alguna Catarsi, en alguna Lluna en un Cove, al Vint relats de la fi del món, s’ha endut un Ictineu, un Ovelles elèctriques, i ara surt a l’Inèdits, al Montseny entre llum i boires i al 9 relats per un 9 país.

 

Iniciant el viatge pels Corrents del riu del temps

El despertar

Carcassona és morta. Les muralles de la ciutat antiga han caigut i estan escampades pel pendent del turó on la fortalesa havia viscut els seus dies de glòria. El poble vell no és res més que muntanyes de runes abandonades que assenyalen el lloc on el pas del temps ha esborrat tot rastre d’esplendor. Dues figures caminen entremig de les restes caigudes; porten uns vestits blancs que els tapen de cap a peus, i un soroll agut delata els mecanismes que agafen l’aire de l’exterior i el netegen de radiacions i d’agents químics i bacteriològics. Una de les dues figures té un aparell a la mà que fa un “bip bip” constant, a la pantalla de l’enginy s’hi veu una gràfica de color verd amb tot de pics. De tant en tant troben cadàvers d’animals i plantes mortes; la figura hi acosta l’aparell i en veure que a la pantalla no hi canvia res, fa que sí amb el cap.

Els homes, que ja porten moltes hores examinant les restes, s’aturen l’un davant de l’altre.

—Totes les dades diuen que l’atmosfera és neta de radiacions i d’agents patògens —diu l’explorador que duu l’aparell que fa gràfiques, tot passant-li al seu company.

—Creus que és segur treure’s el casc? —respon l’altre després d’uns minuts en silenci examinant els pics de la pantalla.

—Recoi, tu mateix ho has vist a l’analitzador! No hi ha ni radiació ni contaminació a l’aire! —respon el primer, i li arrenca l’aparell de les mans al seu company—. La Terra torna a ser habitable! —l’home prem el botó que li desancora el casc del vestit—. La humanitat podrà tornar!

Sota els cascos resulta haver-hi dos homes de pell clara i cabell ros, tenen les galtes una mica xuclades i els seus mentons són molt prominents; els seus ulls són d’un blau molt fred. Els exploradors es treuen els guants i se’ls pengen al cinturó. També tenen la pell de les mans molt fina.

El primer home que ha parlat desconnecta l’aparell i se’l guarda en una butxaca dels pantalons. Es posen a passejar comentant el que veuen, plens de curiositat: per a ells tot el que es troben és desconegut, la molsa a les pedres, l’olor de terra mullada… De cop i volta alguna cosa es mou. És el primer senyal de vida des que ahir van arribar!Es giren i es troben cara a cara amb un conill. No n’han vist mai cap i es queden parats: és perillós, aquest animal tan pelut? Mossega? Per si de cas, desenfunden les pistoles. L’animal se’ls queda mirant uns segons, gira cua i segueix el seu camí, puja una pila de runes i desapareix rere una pedra que té la mateixa mida que les altres, però que sembla colpida a cop de patiment. Les cares del roc estan recobertes per línies recargolades, talment com si forces alienígenes haguessin jugat a deformar-la i ella s’hi hagués resistit.

 

INÈDITS NÚM 2 – Abril 2014

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s