El qüestionari: Isidre Grau

Us presentem una nova secció: el qüestionari, on diferents persones vinculades al món literari ens aportaran la seva visió de la revista, del conte i ens demanaran tot allò que sempre han volgut saber d’Inèdits i mai no han gosat preguntar. Comencem!

Isidre Grau Antolí (Sabadell, 1945) és enginyer tècnic químic, professor de català i des de 1975 es dedica regularment a la literatura, a més d’haver ensenyat les tècniques de la novel·la i el conte. Ha publicat 13 novel·les (on destaquen la pentalogia iniciada amb Els colors de l’aigua (Premi Sant Jordi, 1985), La bellesa del diable i Els amants volàtils) 8 reculls de narracions (entre ells El dia de l’incident), i 2 assaigs literaris (L’arquitectura del conte i La maleta de l’escriptor), a més de participar en el Col·lectiu Ofèlia Dracs i col·laborar habitualment amb articles a la premsa.
http://www.remarcat.cat/web/isidregrau/

Isidre Grau - foto - de Joan Manel Vera
Fotografia de Joan Manel Vera

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

IG.- Sí, n’havia tingut notícies pel Facebook i les havia passat a possibles interessats a participar-hi.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les grans revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

IG.- Sí, em sembla molt convenient que el gènere conte, i la narrativa breu en general, tinguin uns canals de difusió propis per fer conèixer la seva extraordinària varietat de matisos i una excel·lència literària que, inherent a la concentració de recursos, pot ser superior a la novel·la. La dificultat és que, amb la saturació actual de l’oferta a les xarxes, aquest tipus de publicació arribi a adquirir prou rellevància i influència en els gustos dels lectors.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

IG.- Continuem amb la contradicció: tothom es queixa de falta de temps per llegir, però quan s’hi posa prefereix la novel·la (pel que suposa d’immersió en un univers més ampli). L’apreci del gènere conte queda reservat als bons gurmets literaris. Tanmateix, en cada època hi sol haver tres o quatre escriptors amb reputació de contistes que de seguida esgoten les edicions, com si al mercat no hi hagués cabuda per a més. Mentrestant, la major part de reculls passen desapercebuts per al públic en general. L’etiqueta “conte” continua mancada de prestigi popular.

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

IG.- Dins del calaix de la narrativa breu, crec que hi ha moltes modalitats sense que calguin unes fronteres ben definides. Ara bé, jo entenc el conte com un mecanisme de precisió tal com l’han defensat i practicat autors com Cortázar, Borges, Monterroso o Calders. En el relat no hi ha tanta exigència de brevetat i economia de recursos i sol importar més el trajecte que el punt final, tal com Alice Munro treballa la major part de les seves històries. Ara bé, des dels mateixos editors no hi ha gaire interès a diferenciar unes opcions narratives de les altres i contribueixen al confusionisme dominant.

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

IG.- A part de l’opció de llegir-la lliurement, potser aniria bé fer una certa difusió publicitària dels seus continguts, dels autors que hi van publicant, i al llarg del temps anar donant notícies de la continuïtat de la seva obra. En definitiva, tot allò que pugui generar un cert prestigi de “marca”.

Inèdits.- Prenem bona nota del teu consell i intentarem dur-lo a la pràctica.

Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

Equip editorial l’INÈDITS

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s