El qüestionari: Maria Carme Roca

Maria Carme Roca i Costa (Barcelona, 1955) és historiadora i filòloga. Durant dotze anys es va dedicar a l’ensenyament.

L’any 1997 va publicar la seva primera obra. Amb una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la literatura infantil i juvenil (Quina bestiesa! La reina de Gizeh, Qui és el penjat?, Nits de celobert, Foc al cor, De pel·lícula, La ciutat oblidada, La merla blava…), el conte curt (Uns bons veïns, La veritat amagada…), l’assaig (Les dones de Jaume I, Abadesses i Priores a la Catalunya medieval) i la novel·la històrica (El pont de fusta, El monestir proscrit,  Barcino, L’enigma Colom…).  Com ella mateixa diu: De moment!

Ha obtingut diversos premis i guardons literaris com el Bancaixa de novel·la juvenil (Qui és el de la foto? 2009), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau, 2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil (Akanuu, l’arquer persa, 2005), la menció d’honor “White raven’s” (El faedor de mentides, 2004), el Lola Anglada de contes per a infants (On s’amaga la por, 2002), el Don-na de narrativa (El darrer buit, 1997) o el Premi Joaquim Ruyra (Katalepsis, 2012), entre d’altres.

http://www.mcarmeroca.cat/

Maria Carme Roca - fotografia web

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

MCR.- Sí que n’havia sentit a parlar. L’escriptora Sílvia Romero me n’havia parlat.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

 “Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

 Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

MCR.- Sí, i tant. És una molt bona iniciativa que cal agrair per duplicat, d’una banda pel fet de divulgar un gènere literari tan interessant com el del conte, i de l’altra per fer-ho d’autors nostrats.

 3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

MCR.- En general, gaudeix de bona consideració, però cal resituar-lo, perquè sovint s’han publicat reculls en els quals hi ha un o dos contes bons i la resta són fluixets. Pel que fa al conte versus novel·la… és qüestió de gustos, el que cal és que siguin bons.

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

MCR.- Sí, que hi ha diferència, però és molt subtil. El conte i el relat formen part de la narrativa breu, però el primer és més concret, més específic, precisa sobretot d’un acabament que sorprengui, que el faci impactant.

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

MCR.- Doncs, anar-ne’n tenint informació, anar-la llegint.

 Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

 Equip editorial l’INÈDITS

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s