El qüestionari: Jordi Masó

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) ha publicat tres reculls de contes breus i microrelats –Els reptes de Vladimir, Catàleg de monstres i Les mil i una– i prepara l’edició d’un recull de contes llargs titulat Polpa. Ha guanyat concursos com el Premi Vent de Port (2011), el Premi Sant Narcís de Girona (2011), el Concurs de Conte Curt Antoni Gomila-Sant Bartomeu de Montuïri (2012), el Premi Ferran Canyameres d’Òmnium Cultural de Terrassa (2013), les tres edicions del Concurs de Microrelats de La Microbiblioteca de Barberà del Vallès, entre molts d’altres. Des de l’Agost de 2010 té cura del bloc “La Bona Confitura” dedicat al microrelat en català.

http://jordi-maso-rahola.webnode.es/

Jordi Masó - foto

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

 JM.- Sí, he anat seguint INÈDITS des del començament, des que vaig col·laborar amb un relat en el primer número de la revista.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

 JM.- Les revistes de contes potser no proliferen tant com en el passat, però són molt necessàries. El conte és, per definició, una entitat breu, independent i autosuficient. Per això la revista és el seu hàbitat natural. En canvi, un llibre de contes és una perversió, perquè l’autor és forçat a fer conviure un seguit de textos diversos en un mateix volum i, alhora, ha de mirar de satisfer les dèries per la “unitat temàtica” que els crítics absurdament sempre reivindiquen en els reculls de contes. No és estrany que els grans contistes hagin publicat en revistes (a la llista de noms de més amunt, no em puc estar d’afegir contistes excepcionals com Txèkhov, Salinger, Mansfield o Nabòkov: els quatre van publicar assíduament els seus relats en revistes). Tant de bo INÈDITS acabi essent una referència en el món del conte en català!

  3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

JM.- El conte sempre s’ha considerat un gènere menor. Els escriptors saben de la seva dificultat, però la percepció de molts lectors és que qui escriu contes ho fa com a banc de proves per escriure, en el futur, una novel·la. No cal dir que és un error: els dos gèneres tenen poc a veure, més enllà d’estar escrits en prosa. Jo ja estic fart que em preguntin: “i quan escriuràs una novel·la?”. Si hagués escrit novel·les, ningú mai no em preguntaria: “i quan escriuràs un conte?”. El conte no interessa i a Catalunya –malgrat els noms il·lustres (Calders, Rodoreda, Monzó…)– té molt poc prestigi (que en castellà hi hagi editorials només dedicades al gènere breu, fa molta enveja).

 4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

JM.- Sé que hi ha autors que s’escarrassen en diferenciar els termes “relat” i “conte” (que si finals oberts o tancats, que si text més llarg o més curt, que si desenllaç sorprenent…) però per mi no hi ha cap diferència: estem parlant del mateix gènere, “relat” i “conte” són paraules sinònimes.

 5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

JM.- No tinc cap pregunta, penso que manteniu els vostres lectors ben informats de tot el que feu!

Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

 Equip editorial l’INÈDITS

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s