El qüestionari: M Victòria Lovaina

M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) és diplomada en magisteri, llicenciada en ciències de l’educació i compagina l’escriptura amb la docència. Ha cursat cursos de narrativa a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha guanyat diversos premis literaris com el Districte cinquè, Barcelona (2005); el de relats Mercè Rodoreda, Molins de Rei (2007); el de Novel·la Joescric, Palma (2008); el de Narrativa breu per a dones, Terrassa (2009); Paraules a Icària, Barcelona (2009); el de relat breu Rafael Comenge d’Alberic, València (2011) i Solé i Estruch de narrativa de Villanueva de Castellón, València (2012) i darrerament, el Ferran Canyameres de Narracions Curtes (2015). D’entre les seves novel·les destaquen Amb ulls de nina (2008), Dietari de Les Gorges (2009) i Pell de gat (2013), a banda d’altres obres publicades en edicions col·lectives.

M Victòria Lovaina - foto qüestionari

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

MVL.- Sí, i tant. Me n’havia informat la Sílvia Romero, després ja vaig cercar informació pel blog, vaig participar en el primer número i he anat llegint algunes de les revistes publicades.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

MVL.- Crec que sí, que una revista pot ser el lloc ideal per a publicar contes i fer arribar al lector la diversitat pròpia d’aquest gènere. Estaria molt bé que Inèdits arribés a tenir el prestigi que es mereix, que donés a conèixer autors i que es convertís en un punt de referència per al lector.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

MVL.- Entre els escriptors jo diria que no està mal considerat, crec que l’escriptura d’un conte és un exercici de precisió, de condensació, que significa un repte per a un escriptor, jo personalment hi trobo una especial dificultat. El conte t’obliga a anar a l’essència d’allò que vols dir sense la llibertat a nivell de recreació que pot donar-te la novel·la, en què pots fer de més o de menys amb l’extensió. Potser els editors són més reticents a que la paraula “conte” aparegui a la portada dels llibres que editen (fent excepció dels autors consagrats) perquè ja en suposen poques vendes. Suposo que els lectors prefereixen submergir-se en l’ambient de la novel·la, la qual cosa trobo una mica contradictòria amb els temps apressats en què vivim que sembla que s’avinguin més amb la lectura de contes.

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

MVL.- Jo no sé si la frontera està tan clara. Malgrat això veig el conte com una narració amb un tancament molt clar, amb un esdeveniment final que pot implicar una certa sorpresa, el veig com un text narratiu de final rodó i tancat. El relat l’entenc més com una narració de caire més obert en què el final potser no té tanta rellevància i el que compta és tot el conjunt i en especial l’evolució del text narratiu. Però bé, a la pràctica, diferenciar els dos tipus de textos narratius no resulta tan evident.

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

MVL.- Doncs em pregunto si es presenten molts contes per a cada edició, com una manera d’avaluar el coneixement o la difusió de la revista actualment i si heu notat un augment o no de les trameses de textos a mesura que s’han anat publicant revistes.

Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

Equip editorial l’INÈDITS

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s