El quëstionari: Pau Pérez i Jordi Muñoz

En Pau Pérez i en Jordi Muñoz són els directors de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès.

L’Escola és un centre de formació creativa i d’aprenentatge professional en les arts i els oficis de la paraula, ja sigui presencialment o per mitjans virtuals. S’adreça a aquelles persones amants de la llengua i la literatura que vulguin compartir la seva passió en un ofici o aprofundir en el plaer de la lectura i l’escriptura. Ofereix una àmplia varietat de cursos presencials i virtuals, amb una atenció molt personalitzada, gràcies al reduït nombre d’alumnes per grup. Compta amb un equip d’un centenar de professors, tots ells escriptors, crítics literaris, catedràtics universitaris o professionals del món editorial per a impartir les classes i els seminaris. Compta també amb un bon nombre de creadors dels camps de la narració, la dramatúrgia, la poesia, etc. Des de l’any 2012 l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès és una societat de l’Ateneu Barcelonès que gestiona el conjunt de l’activitat de l’Escola.

Per a més informació, consulteu el web de l’Escola i el programa de cursos 2015/2016.

Els_directors_de_lEscola_dEscriptura_Pau_Pérez_Jordi_Muñoz

Escola escript Ateneu

 

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessiu aquest breu qüestionari, havíeu sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal us havíeu assabentat de la nostra existència?

PP i JM.- Sí, havíem sentit a parlar d’Inèdits, la revista de creació literària de contes llargs. Vàrem conèixer el projecte de bon principi gràcies a la informació que ens va trametre una de les seves impulsores, la Sílvia Romero. Continua llegint

Merles, de Xavi Ballester

Xavi Ballester Fàbregues – Biografia.

Xavi Ballester - foto

Nascut a Barcelona el febrer de 1974. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona el 1999. Des de ben jove escriu poesia, gènere en el qual va guanyar el concurs organitzat per l’FNAC i el Periódico l’any 1999, amb el poema Ciudad de los huérfanos.

El premi més recent que ha obtingut ha estat, el passat mes de juliol, el Xè Premi 7lletres amb el recull de contes Porexpan i polaroids que properament editarà Pagès Editors.

També ha estat finalista del concurs Mercè Rodoreda de contes de Gràcia amb El mirall (2009); guanyador del premi Casal Lambda amb el relat Sense llençols (2010); guanyador del 15è Premi de narrativa curta per Internet Tinet dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-12 amb el relat Ous Ferrat, editat per Cossetània; finalista del III Miquel Arimany 2012 amb el relat L’edat de les muntanyes, editat per La Busca edicions; guanyador del Premi Cronoviatge 2015 organitzat per Fantàstik i editorial Males Herbes amb el microrelat Tornar.

Actualment dirigeix el programa de literatura Lletraferits a Ràdio Molins de Rei.

Així alça el vol Merles

La seva és l’única finestra encesa. És l’última veïna que queda en tot l’edifici. Per això pot tenir el volum del televisor tan alt com vulgui. Ningú altre, llevat d’ella mateixa, el sentirà.

Tot i així, no ha pogut copsar el nom, era quelcom semblant  a “abraces” o “atanses” o potser ha dit “arcades”. És un nom estrany, ara mateix és incapaç de retenir-lo. Del que està segura és que té moltes “as” i juraria que mai no l’havia escoltat abans perquè, si ho hagués fet, segur que el recordaria… o potser no. Quan la presentadora l’ha pronunciat amb la seva veu musical, el nom ha sonat esbatanat, un d’aquests noms que s’eixamplen en dir-los, que tenen una força natural i confiada. Ara bé, no entén, però, de què carai riu la presentadora ni per què manté aquest somriure estúpid ni tampoc per què no deixa d’estarrufar-se els cabells cada vegada que repeteix la notícia:

Trobades mortes més de cinc mil merles el matí de l’Any Nou a l’estat d’Arkansas.

Continua llegint