Les Sopes, de Xavier Valeri

Biografia i fotografia eliminades a petició de l’autor.

Un petit tast de Les Sopes

Alt, de rostre vermellós i cabell ros, en Robert Soler estava molt neguitós. La causa era que  la  seva dona, la Rosa Riba, de vint-i-tres anys, estava malalta de còlera. Un pidolaire havia empestat la font de la Plaça Major de Sant Jaume de Domenys i la gent es moria enmig de mals de ventre, vòmits i diarrees. L’Ajuntament havia disposat que s’eliminessin els femers, que es matessin les gallines i els conills i, sobretot, que es bullís l’aigua. Al capdavall del pont que donava entrada al poble hi havia una caseta, on l’agutzil fumigava amb sofre els viatgers per desinfectar-los, però feia dies que no arribava ningú. Cap viatger es volia aturar en un poble on l’epidèmia s’estenia. Cada vegada hi havia més malalts i cada vegada eren més les persones que es morien de mal de ventre.

Dins del llit, la Rosa s’arrupia a sí mateixa amb les mans a la cintura, obria els ulls d’una manera que semblava voler llançar les òrbites, les gotes de suor li baixaven rostre avall, tenia els cabells formats com un fregall d’espart i bufava de suor i de dolor. Si aconseguia sortir del llit, com podia, s’arrossegava cap a la comuna penjada al costat del balcó, on estava hores. A vegades no hi arribava i deixava els excrements en el terra.

Quan veia la merda a terra el seu home trencava a suar, cridava enfurismat, agafava el cubell d’aigua calenta que tenia preparat i ho netejava, mentre feia basques per la pudor a podrit escampada a l’aire. Aquella feina li feia perdre els estreps i en comptes de sentir compassió per la malalta li provocava odi. Ajuntava les mans i mirava el sostre amb els ulls humits i es preguntava com era possible que un dia llunyà hagués desitjat amb passió aquell ésser repugnant.

—Ets una porca!!! —cridava, amb les mans obertes i el rostre irat—. Encara fas les coses més difícils —prosseguia, amb cara de fàstic—: Ets una verra fastigosa que et comportes com una bèstia. Jo també n’he estat, de malalt, i no he fet aquestes coses.

—Ajudeu-me Déu —somicava la noia, la qual veia que per part dels de la terra no obtindria socors.

Els repics llargs i sostinguts de les campanes entraven per la finestra per anunciar que una altra ànima havia marxat per culpa de l’epidèmia i l’ànim encara se li encongia més. Llavors començava a tenir por i pensava en el moment en el qual els repics de les campanes donarien l’avís de la seva mort. Gemegava de dolor i de por a la mort. Buscava el raig de llum solar que entrava polsegós per la finestra en busca d’una escalfor que pensava divina. Agafant-se a les parets, de genolls o arrossegant-se, la malalta sortia de la comuna per rebre de dret la claror del dia, coses que en el seu estat li provocaven mal de cap. Sota el balcó el riu s’enduia la merda aigua avall cap al poble veí. La malaltia s’escampava amb l’aigua.

Tornada al llit resava a tota la cort celestial perquè l’alliberés del sofriment. Ho feia a través d’una melopea suau de llargues peticions a una llarga llista de santes. Totes elles amb reconeguts martiris. Després venien els parenostres i les avemaries. Les oracions li calmaven el neguit. Hi havia moments en els quals sentia pena pels descreguts que no tenien a qui encomanar-se. Quan parava de resar, li tornava el dubte del que seria d’ella quan les campanes ja la donessin per morta, i li venia una por espantosa i la suor se li tornava freda. Quan es feia el silenci, era que havia aconseguit dormir-se, però durava poc. Els atacs de dolors ventrals la despertaven i l’amaraven de suor. Llavors començava a queixar-se i a gemegar. Entre sofriments obria els ulls mig entelats i s’adonava que el sol s’havia amagat i que tot era fosc.

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 6 – Octubre 2015

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s