Finestres que aturen la foscor, d’Enric Bassegoda

Biografia literària – Enric Bassegoda

Enric Bassegoda - foto

Enric Bassegoda Pineda (Figueres, 1977), tot i que nascut a Figueres, es va criar a Espolla i actualment resideix a Girona. És doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Girona i llicenciat en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya i actualment treballa com a professor d’ensenyament secundari. És autor de diversos articles i estudis sobre autors i obres de literatura catalana medieval publicats en diferents mitjans. Col·labora de manera habitual a la pàgina web de ressenyes literàries El Biblionauta i a la revista-almanac del mateix nom. Pel que fa a la creació literària, és autor del relat Llers, 1939 a l’antologia Catalunya mítica de l’editorial OrcinyPress.

Twitter: @ebassegoda

Obrint Finestres que aturen la foscor

No havia tornat a la biblioteca de la universitat des que vaig acabar la carrera, no n’havia tingut ganes ni tampoc la necessitat. Fins avui. El cas és que m’he hagut de reciclar i aprofitar totes les oportunitats que se m’obren davant la manca de projectes per a un arquitecte especialitzat en habitatges com sóc jo. Aquesta oportunitat, que només és un minso complement a la poca feina que tinc, me la va passar un bon amic i consisteix a escriure un article bimensual per a la secció d’arquitectura d’una revista especialitzada en art contemporani. Anteriorment, a través d’internet, m’havia pogut informar de tot allò que necessitava per escriure’ls, però en aquesta ocasió he de consultar uns llibres que només puc trobar a la Biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, que té un fons extens i sobretot té els llibres que necessito sobre el tema que vull tractar i que, gràcies al catàleg en línia, ja tinc localitzats.

Continua llegint

Anuncis

El qüestionari: Ramona Solé

Ramona Solé fa poc que ha començat a aparèixer per la xarxa amb el seu nom, però molts internautes ja la seguien des de fa anys: ella és la conductora d’un blog literari força visitat i que ens regala ressenyes des de fa prop de 8 anys. Estem parlant de Tumateix Llibres. Aquest any veurà publicat el seu primer llibre, Quaderns a Llibres del delicte. Avui ha aturat les seves lectures i crítiques per dedicar-nos uns minuts i respondre el nostre qüestionari.

Tumateix Llibres – http://tumateix-llibres.blogspot.com.es/

Ramona Solé - fotoRamona Solé Proper llibre

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

RS.- Sí, hem parlat amb la Sílvia Romero alguns cops sobre la revista.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

RS.- Sempre és bo que hi hagi llocs on poder publicar relats, i si a més és un lloc on es cuida la qualitat, encara millor. És un pas més perquè els contes arribin a aconseguir més consideració.

Quan faig ressenyes sempre dic que crec que és complicat sintetitzar en poques pàgines el que altres expliquen extensament. Cal que la trama enganxi, estigui tot ben trenat i et doni un bon final, igual com qualsevol novel·la de les més gruixudes, però abreviant i sense perdre les bones maneres i la qualitat. Força difícil.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

RS.- Crec que sempre ha estat poc considerat. Aquí no tenim tant costum de trobar revistes que publiquin relats, si més no que jo sàpiga, o potser és que se’n fa poca difusió. Segons alguns editors és un gènere difícil de vendre, cosa que deu voler dir que hi ha pocs lectors, o potser que no se li ha donat l’empenta adequada. A més de vegades demanen que hi hagi un fil conductor que lligui els contes i llavors encara compliquen més les coses.

Últimament alguns escriptors de novel·la també han publicat llibres de contes o relats conjunts. Això pot ser positiu per afavorir que alguns lectors que ja coneixien els escriptors s’animin a comprar aquests tipus de llibres, però cal que els autors s’ho agafin seriosament, perquè si no és així i només ho fan per compromís, es nota força i encara degrada més el gènere. Cal posar la mateixa cura amb la construcció dels personatges, de la trama i la resolució que si fos una gran novel·la i fer-ho amb brevetat, no perquè sigui curt ha d’estar fet amb presses.

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

RS.- Ho sento, però no ho sabria dir, potser ho hauríem de preguntar a algú més lletrat, jo de vegades faig anar una paraula i de vegades l’altra.

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

RS.- Doncs no sé què es fa per donar a conèixer més la revista, però és un punt important per promoure aquesta manera de crear literatura. Estaria bé que es pogués augmentar la difusió i fos coneguda per més gent. Això ajudaria tant als interessats en què els publiquin contes, com a la revista per augmentar el nombre de lectors. De moment jo ja he posat un enllaç al bloc i així anem fent més publicitat ;D

Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

Lectura d’Adéu, Caterina!, de M. Victòria Lovaina

Us oferim un fragment de lectura del conte Adéu, Caterina!, de M. Victòria Lovaina, el primer conte de l’Inèdits  núm. 7, selecció d’autors del Concurs Biblioteques, de gener 2016, il·lustrat per M. Jesús Royo.

INÈDITS NÚM 7 Selecció d’autors “Concurs biblioteques”– Gener 2016

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

M. Jesús Royo, il·lustradora d’Adéu, Caterina!

Nascuda a Manresa, és dissenyadora gràfica de professió i ocasionalment fa treballs com a il·lustradora. De petita volia ser pintora, i va pintar i dibuixar, però abandonà aquesta afecció en diverses etapes de la vida; ara, de gran, intenta agafar el llapis i els pinzells per començar de nou. De totes les tècniques gràfiques la que més li apassiona és el gravat artístic. Ha publicat dibuixos per a l’Associació ARC (Associació de Relataires en Català), i diverses portades de llibres.

1 xus_adeu caterina (3)

De moment no té cap blog per informar al voltant de les activitats en què treballa i per mostrar les seves creacions –possiblement acabarà publicant algun dia a la xarxa.

Adéu, Caterina! de M. Victòria Lovaina

M. Victòria Lovaina – Biografia literària

M Victòria Lovaina - foto

M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959). Diplomada en Magisteri i llicenciada Ciències de l’Educació. Imparteix llengua catalana en un Institut d’Ensenyament Secundari. Ha cursat diversos cursos de Narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Ha obtingut diversos guardons literaris com el Districte Cinquè, Barcelona (2005); de relats Mercè Rodoreda, Molins de Rei (2007); de Novel·la Joescric, Palma (2008); de narrativa breu per a dones, Terrassa (2009); Paraules a Icària, Barcelona (2009); finalista del premi Víctor Mora, l’Escala (2009); premi de novel·la breu Rafael Comenge d’Alberic, València (2011); el Soler i Estruch de Castelló de la Ribera, València (2012) i el Ferran Canyameres de relat breu a Terrassa (2015).
Té editades les novel·les Amb ulls de nina, portal Joescric, Palma de Mallorca (2008), Dietari de Les Gorges, Editorial Saragossa, Barcelona, 2009 i Pell de Gat, Ed. El Bullent, Picanya, (2013). També compta amb alguns relats curts publicats en edicions col·lectives.

Així comença Adéu, Caterina!

Quan la directora de la biblioteca Mas Pins, Caterina Doliu, va anunciar davant la premsa local que el fantasma havia tornat, va fer un lleuger somriure murri i després es va mirar les ungles discretament, com si es volgués arreglar una pell que li fes nosa.

Els periodistes, àvids d’informació, demanaven detalls: a quina hora ha arribat?, com ho han sabut?, com s’ha manifestat la presència aquest any? Tot un doll de preguntes que la Caterina Doliu s’esforçava a respondre amablement sense abandonar la seva innocent mirada.

Tothom sabia que la biblioteca Mas Pins havia rebut la visita d’un fantasma durant les anteriors festes nadalenques. Alguns agosarats s’atrevien a afirmar que aquest fet havia influït significativament en les visites i en els nombrosos préstecs que durant l’any havia tingut la biblioteca. Altres especulaven sobre els orígens del fenomen i comentaven que el fet estava relacionat amb morts violentes ocorregudes a l’antic Mas Pins, en els terrenys dels quals havia estat construïda la biblioteca.

Continua llegint