Ja coneixeu en Marc Martorell (Vilanova i la Geltrú, 1993) i el seu conte La Terra de l’Aigua Sòlida (Inèdits Núm 2 – Abril 2014). Jove compromès i polifacètic, des d’aleshores ha publicat el conte Tymbala Erdal Vrük al recull Catalunya mítica (Orciny Press), ha col·laborat amb la revista Sàpiens, ha creuat fronteres i segueix treballant en la saga Cròniques de l’Arxiu. Avui però, passa el nostre qüestionari.
1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?
MM.- Sí. Vaig conèixer la revista per les xarxes socials, quan en algun grup de literatura catalana va aparèixer una convocatòria de relats per publicar a Inèdits.
2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:
“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”
Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?
MM.- Sí, crec que és necessari reivindicar el gènere relataire en català, ja que —com en molts altres gèneres— està ignorat. És important que normalitzem en català coses que estan normalitzades en literatures d’altres llengües més grans i que no han sofert la repressió d’una dictadura.
3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?
MM.- Està sens dubte mal considerat; només cal mirar la quantitat de relats curts que tenim. Jo ho atribuiria probablement al fet que tenim assumit, des de petits, que com més grans ens fem nosaltres més s’ho han de fer els nostres llibres. Això produeix que els adults només llegeixin llibres extensos, i es vegin els contes com una cosa de nens.
4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?
MM.- Jo no hi buscaria una diferència més enllà de la què li atorguem de manera gairebé inconscient. Ara bé, crec que, si volem que el gènere es normalitzi, hauríem de fer servir més el concepte “relat curt” que no conte, ja que així evitaríem que s’associés als llibres infantils.
5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?
MM.- Després del concurs de l’Any de les biblioteques què ens depara la revista? Més concursos de temes específics? Potser temàtiques concretes per cada número?
T’hem de dir que la nostra intenció inicial és celebrar el concurs Inèdits amb periodicitat anual i amb un tema específic. Però no contemplem l’opció de temàtiques concretes i tancades per a cada número de la revista. En aquest sentit preferim deixar la porta oberta al més ampli ventall possible d’imaginació i enginy per part dels nostres col·laboradors.
Gràcies per acceptar respondre el Qüestionari, i esperem la teva participació a Inèdits en noves ocasions.
ineditsrevista 