Una nit d’insomni, d’Ignasi Carbonell

Ignasi Carbonell – Autobiografia literària

Ignasi Carbonell - Foto

Els llibres, una de les meves passions. Nascut vora la Mediterrània, a Tarragona. Bibliòfil i amant de la lletra impresa, dels mots escrits i recitats. Sóc Llicenciat en Humanitats i Diplomat Graduat Social. Sempre m’ha agradat el món de la literatura i, des de la meva joventut, he mantingut la inquietud en escriure relats curts sota arguments de vivències personals amb incorporació de fets i personatges de ficció.

Aquest ha sigut, en part, el fil conductor del meu conte “Una nit d’insomni”, en el qual s’hi aboca tota una barreja de personatges d’un entorn social determinat, juntament amb uns d’imaginaris de diferents orígens, i que es conjunten amb altres procedents d’obres literàries molt conegudes d’autors consolidats d’èpoques pretèrites. Tanmateix, en el decurs dels anys, he fet incursions en el camp de la poesia, i últimament publico virtualment amb certa assiduïtat els meus poemes en les xarxes socials, bàsicament a través de la meva pàgina personal de Facebook.

Despertant d’Una nit d’insomni

El rellotge de la sala de lectura de la nostra flamant biblioteca marcava les vuit i quart del vespre. Des del meu despatx, estratègicament situat, domino perfectament les dues sales principals que amb mobiliari i estanteries de tènues coloracions combinen harmoniosament per fer més agradable l’estada dels usuaris.

Jo, Mercè Esquerrè, directora d’aquest centre de cultura, miro com els últims lectors van deixant els volums sobre la taula i enfilen la sortida d’aquest lloc que jo anomeno “la segona residència”, ja que m’hi passo tantes hores com a la meva llar.

Embadalida en els meus pensaments, contemplo com encara el senyor Anselm, un jubilat veí del poble, esgota els últims minuts llegint una enciclopèdia sobre temes del mar que el té trafegat des de fa ja algun temps, un tema molt del seu grat perquè havia fet la seva vida laboral enrolat a la marina mercant i, sempre que pot, aprofita per explicar un reguitzell d’anècdotes que ha viscut en els seus recorreguts per tots els mars del món. És un home molt respectuós, una mica enigmàtic, i sempre té algun fet per comentar sobre les aventures viscudes per ell en les moltes singladures que ha realitzat a bord d’una gran quantitat de vaixells. A mi me n’ha exposat algunes i encara que reconec que sovint m’ha fet badar, de vegades en altres es fa una mica cançoner, perquè s’hi arrepenja i sembla conèixer-ho tot.

En Daniel, funcionari sota contracte temporal, està fent comentaris amb el Joan de Cal Minguet, un pagès propietari de moltes terres a qui li agrada venir sovint a llegir els diaris de la jornada. En Daniel s’apressa a recollir i posar al carretó tots els llibres i revistes de sobre les taules. És un xicot molt extravertit i compagina aquesta feina amb els seus estudis de Periodisme. Té idees clares i dots de comandament. Podria ser un bon dirigent, fins i tot un operatiu comandant en l’àmbit militar.
La Rosa Maria, l’empleada més antiga del centre, ultima detalls amb un noi que sembla es vol emportar uns llibres en préstec. Mentrestant, la Laia, l’altra companya de feina, una treballadora incansable i eficient, llicenciada en Art, conversa amb la Paquita Forns, una de les habituals tertulianes del nostre Club de Lectura, un grup d’entusiastes amigues i amics que des de ja fa quatre anys ens reunim la tarda dels primers dimecres de cada mes en la nova sala polivalent on, plegats, esmicolem l’obra literària escollida per la Núria, la Laia i jo mateixa. Som ja com una gran família, una colla ben avinguda que ens anem retrobant puntualment cada mes.

Fa dues temporades, la Núria Basat, la conductora del grup, una noia molt eixerida, llicenciada en Dret i Doctora en Filologia Catalana, em va suggerir d’instal·lar-hi una cafetera per crear caliu previ entre els assistents i els conferenciants. Li vaig fer cas i l’experiment ha donat molt bon resultat. Un cafetonet abans de començar ens tonifica i genera una millor convivència i empatia entre nosaltres i els autors que ens vénen a donar suport i a comentar la seva obra.

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 7 Selecció d’autors “Concurs biblioteques”– Gener 2016

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s