Gabriel Lemkow, il·lustrador de Jim Nash, un home de poca sort

Gabriel Lemkow Tovias – il·lustrador

L’art per mi sempre ha estat una manera d’evadir-me d’aquesta realitat, d’entrar en un món més oníric on tot és possible i on cadascun dels camins traçats, porta a històries sorprenents i a viatges fantàstics. De fet, sempre m’ha fascinat el món de la il·lustració, on cada dibuix pot contenir tota una vida o tot un somni. Ja de ben petit m’encantaven els llibres il·lustrats de mitología Grega, Vikinga, Celta,… i ara que que ja soc més gran, encara trobo fascinants (per la seva capacitat de fer-nos retornar a aquell món primigeni d’aventures i contes a la vora del foc) les il·lustracions de “La Història interminable” de Michael Ende i de “Donde Habitan los Monstruos” de Maurice Sendak així com també les pintures de Marc Chagall.

Actualment exerceixo la docència en l’assignatura d’Educació de les Arts Visuals del grau universitari en Educació Infantil, on intento transmetre a les futures i futurs mestres la importància d’explorar i sorprendre’s amb els múltiples (i imprevistos) usos de cada material i aprendre a transmetre significats (ocults, metafòrics, literals…) fins i tot amb els objectes i formes més humils, com ja ens va ensenyar un Tàpies o una Kalho… i és que la vida potser no té cap significat, però nosaltres, com a éssers culturals i simbòlics, som qui reguem les llavors dels significats del món!!Gabriel_LemKow_conte cowboys (5)

http://glemkow.blogspot.com.es/

Jim Nash, un home de poca sort, de Joan Gausachs i Marí

Joan Gausachs – Biografia

Joan Gausachs - foto

En Joan Gausachs i Marí va néixer a la barriada d’Horta (Barcelona) el dijous 15 de gener del 1942. Tal com era costum a l’època ho va fer a casa. Bé, això li ho han dit de sempre, doncs ell, per més que s’esforça no pot recordar-ho.

L’any 2005, a la tendra edat de 63 anys, se li va despertar la dèria d’escriure una mica —dèria que tenia dormida des de feia bastant temps—. L’any 2008 va començar a penjar algun dels seus relats a Relats en català (R.C.) i encara continua. L’any, possiblement 2010, es va associar a l’Associació de relataires en català (ARC) i encara l’aguanten.

Si parléssim dels seus èxits literaris ja hauríem acabat; mai, mai però mai ha guanyat res de res, tan sols ha estat finalista cinc vegades de set participacions en el Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala.

Ah! No es pot deixar de fer constar que diversos autors de Relats en català, han tingut l’honor de compartir llibres col·lectius amb ell. El seu conte Nicanor i l’oca Sió va ser publicat en el núm 4 de la revista Inèdits.

Comencem a cavalcar amb Jim Nash, un home de poca sort

Decididament, en Jim Nash era un home de poca sort. Feia uns quants anys que es passejava per les muntanyes pedregoses buscant una mina d’or que l’allunyés de la misèria que sempre li havia fet companyia.

Començava a estar cansat de veure que, de vegades, quan ell deixava de buscar en un determinat lloc… patapam!, venia un nouvingut i a la primera picada o palada ja me’l tenies nedant entre abundants vetes d’or o de tresors enterrats. Va arribar un moment en què va pensar a llogar un acompanyant perquè acabés les feines que ell començava. Però no es decidí mai. Segurament que la Misèria avisaria a la Sort perquè no s’acostés gaire i a sobre hauria de mantenir un ajudant. Era tan ràcano, que havia deixat de fumar per no gastar.

No sortiré mai, mai, però mai, de la misèria, es queixava, llastimosament, en Jim, però la misèria mai, mai, però mai, no li contestava.  Continua llegint

El qüestionari: Marc Moreno

Marc Moreno (Barcelona, 1977), és periodista, escriptor (Cabdills, Independència d’interessos, Els silencis dels pactes, La reina de diamants (amb Sebastià Bennasar, Lluís Llort i Salvador Macip) i la recent Contra l’aparador) i editor de Llibres del Delicte, editorial especialitzada en novel·la negra catalana.

Marc Moreno - foto

contra l'aparador
logodelicte

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

MM.- Havia vist alguna cosa al Facebook amb qüestionaris d’aquest tipus que heu fet anteriorment, però la veritat és que no conec a fons el projecte, però el trobo força interessant i crec que necessitem més iniciatives així per potenciar l’àmbit cultural català.

Continua llegint

Sílvia Armangué, il·lustradora de El bandoler ferit

La Sílvia Armangué ens parla una mica d’ella mateixa i la seva obra:

Em dic Silvia Armangué Jorba, vaig néixer a Manresa l’any 1960, sóc biòloga i treballo en la prevenció del càncer femení. Dibuixo i escric des que tenia pocs anys. He crescut admirant il·lustradors nostrats (Junceda, Apel·les Mestres, Lola Anglada, Joan Vilanova) i d’altres foranis (Rackham, Doré, Foster, Hergè, Alan Lee) molts del món del còmic. Dibuixo per gust i a temporades. En algunes revistes com Inèdits hi ha dibuixos meus, i a Espais, Lemuria, he fet algunes portades de llibres, i dibuixos per il·lustrar relats meus o dels companys que escriuen.

Silvia_armengue_conte (2)

Aquí deixo un enllaç a obres meves.