Polpa, nou llibre de Jordi Masó

Ens complau anunciar-vos la recent edició de Polpa (Edit. Males Herbes), el darrer llibre de Jordi Masó, autor que tancava amb el conte Ampolla al mar el ja llunyà número 1 de l’Inèdits.

Jordi Masó - foto

Polpa

La polpa era el material amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular. En aquest volum, Jordi Masó explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes de quiosc, per anar un pas més enllà . Amb un estil elèctric tan efectiu com la ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges.

Continua llegint

El bandoler ferit, de Roser Blàzquez

Roser Blàzquez – Autobiografia literària

1 Bandoler Roser Blàzquez - foto

Em dic Roser Blàzquez i vaig néixer a Barcelona el 1970, però fa anys que visc a Moià. Treballo en l’àmbit de l’educació especial i escriure sempre ha estat la meva vocació. He cursat l’Itinerari per a escriptors en la branca de novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu barcelonès (2010- 2014)  i actualment hi continuo vinculada.

Darrerament he rebut alguns reconeixements i premis: Invisible (finalista Amb veu de dona. Manresa 2015), Presoners (finalista Microrelats per a la igualtat. Matadepera, 2015), Jo vull ser com tu (finalista Contes que compten, La Seu, 2015), El vaixell pirata (Primer premi, CNL Manresa 2015). Publicació del conte Prosperitat en el recull ÍNCIPIT 2011 (Escola Escriptura) i el conte infantil El rei del país de la llum en el llibre solidari ARC La llum en benefici a la Marató de TV3 d’enguany.

Podeu llegir alguns dels meus escrits a pescamots.blogspot.com.es

Així comença El bandoler ferit

La decisió

La decisió ja està presa. Sóc mort.

A hores d’ara ja deu córrer la veu que el meu cos ha estat trobat sota el grifó d’una bóta en un hostal de mala mort. Ofegat de vi; una mort ben absurda pel bandoler més temut de la comarca! Tothom ja deu respirar alleugerit d’haver-se’m tret de sobre. Pobre borratxo traginer, revestit amb la meva temuda capa blanca, qui li hauria dit mai que el seu cos acabaria penjat pels Miquelets en un arbre enmig del Camí Ral, com a escarment per a lladres i bandolers! Pobre infeliç, que ha fet fama un cop difunt, sense saber-ho. I ara que en Capablanca ja és definitivament mort, jo restaré per sempre més en aquesta cova, sota el Paller de Tot l’Any, condemnat a conviure, en eterna solitud, amb la causa de la meva desgràcia.

Sembla que faci tota una vida d’aquell fatídic dia que m’abocà a viure com un bandoler. Havia aconseguit fer algunes monedes venent-me de bastaix per les masies de la comarca. Jove, fort i ben plantat, treballava de valent, aleshores. I amb aquell saquet, ple de tots els meus estalvis, m’encaminava xiulant aquell matí cap a Manresa. Pensava presentar-me a Cal Graner i demanar-li la mà de la dolça Arsenda d’ulls verds. Li mostraria tot el que, honradament i amb esforç, havia estalviat per oferir a la seva filla. Enamorat i il·lús, em dirigia aquell matí assolellat cap a Manresa sense sospitar que aquell seria el dia que començaria l’infern a la meva vida.  Continua llegint