Lectura de El pacte, de Júlia Lancho

Us oferim un fragment de lectura del conte El pacte, de Júlia Lancho, el darrer conte de l’Inèdits d’abril 2016, il·lustrat per Raül Royo.

Inèdits Núm 8 – Abril 2016
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

El pacte, de Júlia Lancho

Júlia Lancho – Biografia.

3 Pacte FOTO JÚLIA LANCHO

La Júlia Lancho Teruel va néixer a Barcelona l’any 1969. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i Sociologia i va completar els estudis amb una Diplomatura de postgrau en Gènere i Igualtat, coordinada pel Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha realitzat diversos cursos d’escriptura creativa a la Casa Elizalde (Barcelona) i al Centre Cultural Tres Roques (Mataró). Actualment completa la seva formació a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Pertany al col·lectiu d’escriptores i escriptors Associació Lletrícola de Mataró, i col·labora amb els seus relats en la Revista que l’Associació edita periòdicament. L’Associació també ha publicat 3 llibres recopilatoris de relats sota els títols “Bookcrossing & Love”, “No ho podia assegurar amb certesa” i “Vols veure la mar?” en els quals l’autora ha participat.

Tèrmits del formigó és la primera novel·la escrita i publicada per la Júlia.

 Primeres línies de El pacte

―Atureu la perforadora, ràpid, a veure què hi trobem! ―la veu amplificada del cap d’obra embolcallà tot el recinte donant instruccions precises als treballadors perquè ho deixessin estar tot i sortissin de l’exèrcit de maquinària que operava al fons del pantà, un cop assecat i dragat.

Havia costat moltíssim xuclar els dos-cents milions de metres cúbics de l’aigua que abastia la comarca per al consum i el conreu, però ara ja estava fet i el líder de Divergència i Refundació, satisfet. Era el seu somni, heretat del seu pare i també del seu avi. El besavi indià havia tornat de Cuba amb un bon botí de gemmes i monedes que va deixar en herència íntegra al cubà menor d’edat que el va fer feliç els darrers mesos de la seva vida, ja retornat al poble, i aquest va voler marxar ric a la ciutat un cop el vell va traspassar, però l’avi no va permetre que ho fes. Una cosa era que hagués abandonat la família en vida per anar a fer fortuna a les Amèriques, i una altra de ben diferent que es desentengués dels seus parents fins i tot difunt. Ni parlar-ne. Ja se’n va ocupar ell, de fer desaparèixer el cofre mentre un amic seu distreia de la forma més seductora el cubanet, i el va enterrar a l’hort, ben amagat, a sota d’un bloc de roques perquè ell no el trobés mai i, quan es cansés de cercar-lo, fotés el camp d’una vegada.

Continua llegint

El qüestionari: Lolita Bosch

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ha viscut a Albons, Estats Units, l’Índia, Oaxaca i Mèxic, país que des de llavors considera casa seva. És llicenciada en Filosofia, té un diplomat en escriptura creativa, estudis en teoria crítica i un postgrau en lletres mexicanes. Ha rebut diversos premis de prestigi tant de literatura infantil com de novel·la, i algunes de les obres s’han adaptat al cinema.

És novel·lista (Elisa Kiseljak; Qui vam ser; Insòlit somni, insòlita veritat; La família del meu pare; Camps abans de tot això) i activista per la pau. Però també fa literatura infantil i juvenil (El formulari; El zoológico de Lolita; Paraula de calb o El nen que volia matar), assaig (Ara escric) i edita antologies. Dues novel·les seves s’han dut al cinema. I, en total, ha escrit més de 70 llibres que han estat traduïts a diferents idiomes. Ha rebut prestigiosos premis, tant de literatura com de periodisme. Investiga constantment i des de tots els angles possibles els vincles entre la literatura, la violència i la pau.

Lolita Bosch - foto

Acaba de publicar La ràbia (Ara Llibres), premi Roc Boronat 2016, on rememora el bullying patit en l’adolescència.

1893_la-rabia-img

Avui, però, passa el nostre qüestionari.

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

LB.- No, em sap greu però no la coneixia. He de dir, però, que llegeixo poca premsa de cultura. No en sóc un bon referent.

Continua llegint