El pacte, de Júlia Lancho

Júlia Lancho – Biografia.

3 Pacte FOTO JÚLIA LANCHO

La Júlia Lancho Teruel va néixer a Barcelona l’any 1969. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i Sociologia i va completar els estudis amb una Diplomatura de postgrau en Gènere i Igualtat, coordinada pel Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha realitzat diversos cursos d’escriptura creativa a la Casa Elizalde (Barcelona) i al Centre Cultural Tres Roques (Mataró). Actualment completa la seva formació a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Pertany al col·lectiu d’escriptores i escriptors Associació Lletrícola de Mataró, i col·labora amb els seus relats en la Revista que l’Associació edita periòdicament. L’Associació també ha publicat 3 llibres recopilatoris de relats sota els títols “Bookcrossing & Love”, “No ho podia assegurar amb certesa” i “Vols veure la mar?” en els quals l’autora ha participat.

Tèrmits del formigó és la primera novel·la escrita i publicada per la Júlia.

 Primeres línies de El pacte

―Atureu la perforadora, ràpid, a veure què hi trobem! ―la veu amplificada del cap d’obra embolcallà tot el recinte donant instruccions precises als treballadors perquè ho deixessin estar tot i sortissin de l’exèrcit de maquinària que operava al fons del pantà, un cop assecat i dragat.

Havia costat moltíssim xuclar els dos-cents milions de metres cúbics de l’aigua que abastia la comarca per al consum i el conreu, però ara ja estava fet i el líder de Divergència i Refundació, satisfet. Era el seu somni, heretat del seu pare i també del seu avi. El besavi indià havia tornat de Cuba amb un bon botí de gemmes i monedes que va deixar en herència íntegra al cubà menor d’edat que el va fer feliç els darrers mesos de la seva vida, ja retornat al poble, i aquest va voler marxar ric a la ciutat un cop el vell va traspassar, però l’avi no va permetre que ho fes. Una cosa era que hagués abandonat la família en vida per anar a fer fortuna a les Amèriques, i una altra de ben diferent que es desentengués dels seus parents fins i tot difunt. Ni parlar-ne. Ja se’n va ocupar ell, de fer desaparèixer el cofre mentre un amic seu distreia de la forma més seductora el cubanet, i el va enterrar a l’hort, ben amagat, a sota d’un bloc de roques perquè ell no el trobés mai i, quan es cansés de cercar-lo, fotés el camp d’una vegada.

Però ai, mentre era convalescent a l’hospital per culpa d’una tuberculosi aguda, no comptava amb que la construcció del pantà s’accelerés d’aquella manera després d’un episodi de gota freda dels que fan història, ni amb que la seva gran fortuna desaparegués sota les aigües per sempre més. Es va arribar a obsessionar tant, que no hi havia minut del dia que no dediqués a pensar com recuperar el tresor. Fins i tot va encarregar als hereus d’en Narcís Monturiol un submarí per provar de baixar al fons del pantà, però quan li demanaren a quina profunditat s’hi hauria de submergir, l’home, desesperat per donar una xifra mentre parlava amb l’enginyer in situ, es va repenjar massa en la barana per guaitar el líquid fosc i aquesta va cedir sota el seu pes. Es diu que algun cargol no hauria estat del tot ben collat. I així va ser com l’avi va anar a comprovar personalment la distància exacta fins al botí, però ja no va poder tornar per explicar-ho, i el secret del lloc precís on havia estat enterrat quedà en la seva memòria i en el testament que llegí el notari a la família una setmana després de l’ofegament, provocant la sorpresa de tothom menys la del cubà, que ja havia fugit a la capital per integrar-se en un d’aquells espectacles teatrals de varietés en boga, ben emplomat.

El pare, amb només deu anys, agafà aquells papers oficials -bé, la còpia que li va lliurar la seva mare-, els ficà a la seva guardiola i es va jurar que, abans de morir, recuperaria el tresor per a “fer-se justícia”. I en això estem, pensà el fill, líder de Divergència i Refundació, just quan responia una trucada i el responsable de les obres li comunicava que havien trobat un objecte metàl·lic voluminós a sota d’un bloc de pedres.

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 8– Abril 2016

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

One thought on “El pacte, de Júlia Lancho

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s