Dreams, de Ramona Solé

Ramona Solé - FOTO

Biografia – Ramona Solé

Vaig néixer a Lleida el 1968.
Tot i que he treballat sempre amb números, sóc addicta a la lectura i tinc un bloc des de l’octubre del 2007 (http://tumateix-llibres.blogspot.com), on no em canso de parlar de llibres.
He participat en diversos reculls de relats i microrelats.
Quaderns, publicat per Llibres del Delicte, és la meva primera novel·la.

Primeres línies de Dreams

JORK

Em pesen les parpelles, però aconsegueixo obrir els ulls i, sorprenentment, hi veig molt clar, res de les típiques boires de la son. Malgrat això no sé reconèixer el lloc on m’he despertat.

M’incorporo sobre un colze. És una habitació magnífica, amb grans balconades. Les cortines volen com a càmera lenta i deixen entreveure una bonica platja deserta i un mar color turquesa d’on m’arriba una suau l’olor a sal.

S’obre una porta que hi ha a la dreta i en surt una noia morena amb cara dolça i somriure encisador. Va del tot nua, té un cos escultural, la pell bruna i brillant, i es dirigeix cap a mi de manera insinuant. La meva erecció fa que m’adoni que davall els llençols també estic despullat.

És estrany, no dormo mai despullat, jo.

Hauria de dir alguna cosa, però la sorpresa m’ha deixat sense paraules. La noia puja al llit i comença a besar-me la pell del pit, del coll, a fer-me petites mossegades als llavis.

Estic nerviós, però això sempre m’ha agradat tant!

Qui és?

Em xucla el lòbul de l’orella i m’empeny amb delicadesa fins que torno a estar del tot estirat.

—Perdona… —la veu em fa un gall—. Però estic una mica confós.

—Et puc explicar tot el que vulguis saber.

Té una veu preciosa.

Intento concentrar-me per fer-li alguna pregunta coherent, però ella m’està llepant els mugrons i és difícil decidir quines són les paraules adients. L’agafo per les espatlles per apartar-la, encara que sóc conscient que no hi poso massa convicció.

S’asseu sobre els meus genitals mentre em va acariciant el melic, i somriu com si m’estigués endevinant els pensaments.

—Ets en una simulació DREAM. Hi participes de forma voluntària. Segons el teu historial, n’ets un consumidor assidu —somriu i em mira amb picardia—. Aquesta és una prova pilot i t’he de recordar que hauries d’intentar centrar-te en els defectes que hi puguis trobar —té una veu sensual, alhora que una mica robòtica. Això podria ser un defecte?—. Durant l’estona que duri no recordaràs res de la teva vida quotidiana, així que millor que no t’hi esforcis. Ets aquí per gaudir dels teus desitjos, sense preocupacions —no deixa de somriure mentre s’inclina sobre meu—. Si tens alguna pregunta més, no dubtis a fer-la.

Potser sí que hi ha més preguntes, però ja hi haurà temps més endavant, de moment no veig defectes ni imperfeccions. No recordo molt bé què és una DREAM però en sentir-ho he notat que em relaxava, suposo que alguna part del meu cervell té clar que és una cosa bona.

El meu cos em demana que em deixi anar i així ho faig.

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 9– Juliol 2016

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s