Montse Assens, il·lustradora de Margarides arran de mar

Montse Assens – Biografia

Nascuda a Maçanet de la Selva el 1960, ja des de petita va agafar el gust per la pintura gràcies al seu pare. En l’actualitat viu a Premià de Dalt, on participa activament de la vida política, social i cultural del poble.

La seva formació i la seva obra artística aplega molts i variats camps, des de treballs en dibuix i disseny d’estampats tèxtils (1975-1995), estudis de dibuix tècnic superior en projectes d’edificació (1976-1980), i estudis de fotografia, il·lustració i disseny web. Ja de més gran es forma al costat d’artistes com Íngrid Comas i Camila Monasterio.

Compagina la pintura amb la fotografia i la poesia, ha participat en diverses exposicions tant individuals com col·lectives, i és membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt.

 

margarides-arran-de-mar-montse-assens-grisos

 

 

Anuncis

Margarides arran de mar, d’Anna Porquet Botey

 

anna-porquet-botey-foto

 

Anna Porquet Botey – Biografia

Anna Porquet Botey (Barcelona, 1967). Llicenciada en Filologia Catalana, és autora del llibre de sociolingüística Canviar la realitat, sobre els Grups de Defensa de la Llengua. També ha publicat ressenyes de llibres i articles d’opinió en diverses revistes. Fa anys que escriu ficció (va publicar alguns relats juvenils a la revista Cavall Fort), i es declara amant dels gèneres breus. Tot i que, al llarg del temps, per motius diversos, s’hi ha anat dedicant d’una manera irregular, ha obtingut alguns reconeixements com a contista, el més recent dels quals ha estat l’accèssit del XVIII Premi de Narrativa Montserrat Roig de Martorelles, amb el relat “Secrets” (publicat a Inèdits núm. 4). Ha seguit l’itinerari de formació per a narradors a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès (2013-2015). Actualment, està enllestint el seu primer recull de contes.

 

Primeres línies de Margarides arran de mar

I

 

Un diumenge d’estiu de l’any 1986, ignorant totes dues encara que aquell seria el darrer cap de setmana que passarien juntes, la Neus va sortir de casa amb la Mireia. Mentre començaven a caminar per la vora del port pesquer, en silenci i sense mirar-se, una oreneta cuablanca es va deixar anar d’entre el brancatge d’un pi en una cala àrida esquitxada de margallons, va passar rasant per damunt d’unes margarides silvestres que creixien a tocar del mar, s’enlairà en traspassar l’estreta llenca de sorra daurada on morien les onades, atrapà un abellot amb el bec en plena volada i se’l va empassar, travessà mitja dotzena més de cales i penya-segats gairebé desèrtics, va refilar quan ja s’albirava el campanar de Roquissar de Mar, inicià el descens damunt del dibuix abrupte que sempre han format els carrers tortuosos de la vila, deixà anar una cagaradeta en apropar-se al passeig marítim, planejà en cercle sobre les barques dels pescadors i va anar a ajocar-se dins d’un niu enganxat a una biga del sostre del bar El racó, un de tants comerços que ja aleshores omplien la riba del port. Des d’allà es veia l’inici del carrer del Vent, costerut i estret, tot de cases emblanquinades amb porticons de colors, que pujava fins a l’estació de tren. La Neus i la Mireia ja l’estaven enfilant cap amunt. Avançaven a passes lentes, allunyant-se de l’olor intensa de iode, salabror i brea que desprenia el port. Continua llegint

Comunicat – Editorial sense revista

timbre-1

Entrats en ple mes d’octubre, ja fa temps que la tardor ha trucat a la porta i s’ha instal·lat al nostre voltant. Les fulles dels arbres comencen a caure i aviat encatifaran els camins. Van passant els dies i a poc a poc queda enrere el període estival, les vacances, les hores d’oci…

Potser és el moment d’agafar de nou aquell conte del qual només tenim escrit l’inici, les primeres pàgines. O bé de posar-nos davant el full en blanc, o enfront de la pantalla de l’ordinador, i narrar aquell relat que fa temps ens bull pel cap.

És temps de reprendre els vells projectes o d’encetar els nous, i des d’INÈDITS us encoratgem a fer-ho. I també, per descomptat, us animem a participar en la revista tot enviant-nos els vostres contes per ser valorats i publicats en propers números.

Amb tot, l’exemplar d’INÈDITS corresponent al quart trimestre de 2016 no veurà la llum. No hem rebut els suficients originals de qualitat que complissin els requisits habituals per publicar amb nosaltres, i l’Equip editorial, malauradament, ha hagut de prendre aquesta decisió.

Però tenim el ferm convenciment que ens retrobarem amb tots vosaltres, seguidors de la Revista de creació literària Inèdits, amb la publicació del número corresponent al primer trimestre de 2017.

Ja ho sabeu: esperem els vostres contes.

 

Equip editorial