Un simi troba el buit al mar de Francesc Barrio

francesc-barrio-foto

Biografia – Francesc Barrio

Francesc Barrio Julio (Santa Coloma de Gramenet, 1968) inicià estudis de Física a la UAB, però passava més temps al bar que a les classes. Ha estat editor de jocs de rol, redactor de revistes de jocs i editor de continguts freelance per a un estudi de disseny. Després de molts anys ha descobert la seva vocació d’escriptor. Col·labora amb la revista Catarsi, ha publicat uns quants contes a la revista  Lo Càntich, i va quedar finalista en un Ovelles Elèctriques.

Actualment treballa amb l’estudi de disseny de videojocs Bitmogade Videogames en el desenvolupament de la història per a un FPS de zombies titulat Welcome to Rotten Valley. I fa poc va sortir publicada la seva primera novel·la, en castellà, Arthur al otro lado. En el seu bloc noencuentroellitio podeu llegir les seves cabòries.

Primeres línies del conte, Un simi troba el buit al mar

Ressaca

Una cacofonia de sons martelleja la seva ment de manera eixordadora. Una farfutalla sonora humana que la seva ment percep com una barreja de milions d’insectes brunzint al seu voltant, ornada amb una acurada selecció dels millors sorolls industrials. Borinots colpejant encluses?

Una mescladissa d’olors que assalten violentament les seves fosses nasals. Vius, intensos, fumats, acres… persones, animals, menjars, espècies, flors, arbres… Un batibull olfactiu que fa que el seu estómac es regiri.

Desorientació. Quin dia és avui? On sóc? Obrir els ulls, sí, necessito obrir els ulls. Impossible fixar un sol pensament. La seva ment divaga. No!, la seva ment derrapa sense control. Dolor. Músculs, articulacions, fins i tot els ossos. Tot li fa mal. I l’estómac es rebel·la reclamant revenja pels excessos de la passada nit. Continua llegint

Anuncis

El qüestionari amb Anna Maria Villalonga

 

Anna M Villalonga

Llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana. Professora i investigadora (Departament de Filologia Catalana, Secció Literatura, Universitat de Barcelona). Combina la seva tasca professional amb la crítica de cinema i TV (col·labora a la revista Núvol i a El cinèfil) i l’escriptura: Les veus del crim – Converses amb dotze escriptors catalans de novel·la negra; Elles també maten (coordinant l’antologia); Noves dames del crim (coordinant l’antologia); La seva primera novel·la, La dona de gris, rep el Premi València Negra 2015.

El somriure de Darwin és la seva segona novel·la.

Incombustible, de somriure gairebé etern, gatòfila i negrota, té una intensa vida a la xarxa, on condueix fins a tres blogs diferents:

A l’ombra del crim – (novel·la negra, misteri)
El fil d’Ariadna – (llengua i literatura, ressenyes, articles, opinió, cròniques)
El racó de l’Anna – (cinema i molt més)

I encara ha trobat temps per respondre el nostre qüestionari.

foto-2-anna-maria-villalonga

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

AMV: Sí, havia rebut informació per correu electrònic, directament de vosaltres. I, al mateix temps, ho havia vist diversos cops a facebook. També conec alguna persona que hi ha publicat textos.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

AMV: Per descomptat, totes les iniciatives per potenciar la narrativa breu em semblen fantàstiques. Jo en sóc conreadora, lectora, divulgadora. M’agrada molt. Per tant, sí. Sense discussió.

Continua llegint