El qüestionari amb Anna Maria Villalonga

 

Anna M Villalonga

Llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana. Professora i investigadora (Departament de Filologia Catalana, Secció Literatura, Universitat de Barcelona). Combina la seva tasca professional amb la crítica de cinema i TV (col·labora a la revista Núvol i a El cinèfil) i l’escriptura: Les veus del crim – Converses amb dotze escriptors catalans de novel·la negra; Elles també maten (coordinant l’antologia); Noves dames del crim (coordinant l’antologia); La seva primera novel·la, La dona de gris, rep el Premi València Negra 2015.

El somriure de Darwin és la seva segona novel·la.

Incombustible, de somriure gairebé etern, gatòfila i negrota, té una intensa vida a la xarxa, on condueix fins a tres blogs diferents:

A l’ombra del crim – (novel·la negra, misteri)
El fil d’Ariadna – (llengua i literatura, ressenyes, articles, opinió, cròniques)
El racó de l’Anna – (cinema i molt més)

I encara ha trobat temps per respondre el nostre qüestionari.

foto-2-anna-maria-villalonga

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

AMV: Sí, havia rebut informació per correu electrònic, directament de vosaltres. I, al mateix temps, ho havia vist diversos cops a facebook. També conec alguna persona que hi ha publicat textos.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

AMV: Per descomptat, totes les iniciatives per potenciar la narrativa breu em semblen fantàstiques. Jo en sóc conreadora, lectora, divulgadora. M’agrada molt. Per tant, sí. Sense discussió.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

AMV: Aquesta visió és un mal endèmic, que continua existint. Tanmateix, en els darrers anys m’ha semblat apreciar una millora. Hi ha més antologies i reculls de contes publicats en paper, algunes editorials hi aposten una mica més. Internet ha estat molt útil, amb les revistes digitals, els blogs, les xarxes. Però resta molt camí per fer, sobretot de cara al lector. Hi ha lectors que no compren llibres de relats. A mi m’han dit: “home, pel mateix preu tinc una novel·la”. És increïble, però és així. Encara hi ha gent (escriptors inclosos) que consideren que el relat només és un principi, una mena d’estadi inicial per després passar a la novel·la. Quin error més gran! Es tracta de gèneres totalment diferents, que necessiten habilitats diferents. Hi ha novel·listes que no sabem escriure contes, per molt bons que siguin fent novel·les. Com que el vehicle d’ambdós gèneres és la narrativa, sembla que siguin el mateix. Però res més lluny de la veritat. Oi que ningú no es planteja que un poeta hagi de ser un bon novel·lista o a l’inrevés? Doncs amb el conte hauria de ser igual

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

AMV: Hi ha gent que diu que sí, però en realitat crec que no. A mi m’agraden les dues denominacions i les utilitzo indistintament. Jo crec que hi ha una certa desviació vinculada a la literatura infantil. Molta gent usa “conte” per parlar d’històries per a nens o amb components fantàstics. I “relat” quan és quelcom per a adults o més realista. Però no és veritat. Les dues maneres de dir-ho em semblen igual de bones.

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

AMV: Com que tinc força informació des de l’inici, el que més m’interessa ara és saber qui va publicant. I també si hi ha novetats de plantejament en l’ideari, és clar.

Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

 

Equip editorial l’INÈDITS

http://www.ineditsrevista.wordpress.com

Advertisements

One thought on “El qüestionari amb Anna Maria Villalonga

  1. Gràcies de nou per acceptar respondre el nostre Qüestionari.

    I quant a les teves observacions, comentar que des d’Inèdits anem informant dels i de les contistes que van publicant a la revista mitjançant aquest mateix blog, el facebook i el twitter.

    Per l’altra banda, el plantejament del nostre ideari, ara per ara, es manté com a l’inici de la fundació de la revista Inèdits: defensa del relat com a gènere i publicació de relats llargs.

    Gràcies,

    Equip editor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s