Un simi troba el buit al mar de Francesc Barrio

francesc-barrio-foto

Biografia – Francesc Barrio

Francesc Barrio Julio (Santa Coloma de Gramenet, 1968) inicià estudis de Física a la UAB, però passava més temps al bar que a les classes. Ha estat editor de jocs de rol, redactor de revistes de jocs i editor de continguts freelance per a un estudi de disseny. Després de molts anys ha descobert la seva vocació d’escriptor. Col·labora amb la revista Catarsi, ha publicat uns quants contes a la revista  Lo Càntich, i va quedar finalista en un Ovelles Elèctriques.

Actualment treballa amb l’estudi de disseny de videojocs Bitmogade Videogames en el desenvolupament de la història per a un FPS de zombies titulat Welcome to Rotten Valley. I fa poc va sortir publicada la seva primera novel·la, en castellà, Arthur al otro lado. En el seu bloc noencuentroellitio podeu llegir les seves cabòries.

Primeres línies del conte, Un simi troba el buit al mar

Ressaca

Una cacofonia de sons martelleja la seva ment de manera eixordadora. Una farfutalla sonora humana que la seva ment percep com una barreja de milions d’insectes brunzint al seu voltant, ornada amb una acurada selecció dels millors sorolls industrials. Borinots colpejant encluses?

Una mescladissa d’olors que assalten violentament les seves fosses nasals. Vius, intensos, fumats, acres… persones, animals, menjars, espècies, flors, arbres… Un batibull olfactiu que fa que el seu estómac es regiri.

Desorientació. Quin dia és avui? On sóc? Obrir els ulls, sí, necessito obrir els ulls. Impossible fixar un sol pensament. La seva ment divaga. No!, la seva ment derrapa sense control. Dolor. Músculs, articulacions, fins i tot els ossos. Tot li fa mal. I l’estómac es rebel·la reclamant revenja pels excessos de la passada nit.

Taques de colors darrere les parpelles, rutilants, oscil·len, ballen d’un costat cap a l’altre. Mareig. Els pensaments continuen fugint, caòtics.

Obre els ulls!

Sí, però de mica en mica. Centra’t! Un primer intent. Si has de vomitar millor que primer vegis on ho fas.

Max es troba estirat de cara amunt sobre algun tipus de superfície relativament còmoda. En aquests moments és incapaç de discernir poc més. Intenta, amb un gran esforç, obrir els ulls. Té les parpelles enganxades. Lleganyes, potser? Ha d’haver passat moltes hores dormint. O inconscient, no? A més, té un mal de cap horrible. Bé, en realitat li fa mal tot el cos, com si li haguessin clavat una pallissa. Però el pitjor és el cap i això li dificulta encara més la sorprenent gesta d’obrir els ulls.

Però ho aconsegueix! Déu meu shengdí! Tot dóna voltes al seu voltant. Algú ha decidit deformar tot l’espai que l’envolta a mesura que aconsegueix entreveure alguna cosa. Esvaïment progressiu. Amb prou feines ha arribat a veure un sostre blanquinós i una holo-finestra que resplendeix amb algun paisatge lluminós. Tāmāde! Si no els tanco em quedaré inconscient de nou. Se sumeix de nou en la foscor. Es troba molt més segur. Així té la sensació que la resta d’estímuls sensitius ja no són tan dolorosos, allà dins, al seu caparró.

Sembla que ha aconseguit controlar les basques, així que decideix continuar estirat, gaudint de la seva rica vida interior. Però se sent intranquil, insegur, i comença a alarmar-se. He de fer quelcom. Pensa, pensa… on sóc? Com puc saber on sóc?

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 9
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s