El qüestionari: Alícia Gili

alicia-gili-foto

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

AG: Us coneixia des de que vàreu crear la revista, me’n vàreu parlar, i em va semblar genial, i he enviat relats a la vostra revista que finalment heu publicat. Porto anys fent d’editora d’una revista, la revista Catarsi, que té principis similars als vostres, i sempre havíem dit tots els editors de la Catarsi que a casa nostra calien més revistes com Inèdits per vindicar la posició del conte. Va ser una notícia magnífica saber que havíeu nascut!!!

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

AG: I tant, crec que és molt important, els autors anglòfons sempre han estat un referent en aquest sentit, Bradbury es guanyava la vida amb els contes, millor o pitjor. Aquí amb prou feines te’ls publiquen en reculls col·lectius encara que els regalis. Penso que crear una cultura entorn al conte és necessari i útil per canviar la percepció del conte a casa nostra.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

AG: Segueix mal considerat tot i que grans contistes com Alice Munro rebin el premi Nobel i que la nostra tradició literària ens hagi deixat grans autors com Pere Calders. Aquesta mateixa autora ho explica en veu d’un dels seus personatges:

“Como hemos de vivir es una colección de relatos, no una novela. Eso ya supone una decepción. Parece mermar la autoridad del libro, da la impresión de que la autora se queda a las puertas de la literatura en lugar de encontrarse acomodada dentro.”

(Demasiada Felicidad)

Molt sovint et trobes lectors que tenen una opinió molt similar al personatge de Munro. I que ni tan sols tasten els llibres de relats. El pitjor és que sovint et trobes amb autors que també els consideren literatura menor…

Tot i així, darrerament a casa nostra el conte esta prenent una gran vitalitat. Editorials com Males Herbes o Orciny Pres presenten reculls de relats, i cada cop més prenen rellevància autors que es dediquen amb exclusivitat al relat, com Sergi G. Oset, Jordi Masó o Carme Ballús entre altres.

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

AG: Hi ha qui diu que hi ha diferència, i sovint la diferència també és una categorització. Relat: tema per a adults, seriós; conte: tema fantasiós, per a nens. Estic en contra de la majoria d’etiquetes, no ens aporten res, en molts casos, i limiten l’espectre de lectures que hom pot llegir. M’agraden ambdues paraules, les dues m’evoquen coses diferents, una, relat, relataire, tradició dels joglars, història, temps. L’altre, conte, fet de contar, d’explicar, fet natural, identificatiu de la persona des que neix, des de l’inici dels temps. Si que evoquen coses diferents per a mi, però totes igual d’interessants.

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

AG: M’agradaria saber més de vosaltres, m’agradaria que algú us fes l’entrevista a vosaltres,   les veus anònimes darrere aquesta feina que crec tan important. Sovint hom s’oblida que perquè una revista surti al carrer a casa nostra hi ha més d’opció personal, de treball voluntari, de reivindicació per la llengua i la literatura que cap altra cosa, i l’únic guany, d’editors, traductors, correctors, és la feina ben feta.

 

Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

 

Equip editorial l’INÈDITS

http://www.ineditsrevista.wordpress.com  

Anuncis

One thought on “El qüestionari: Alícia Gili

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s