El qüestionari: Jordi Fernando

Jordi Fernando és llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i tipògraf d’ofici. Va ser responsable d’edicions de l’Ajuntament de Barcelona (1985-2000). Funda l’ Editorial Meteora juntament amb Dolors Sàrries l’any 2000. Com a escriptor té obra publicada tant de ficció com de no-ficció, a més d’una llarga experiència com a traductor al català.

La línia editorial consta de dues col·leccions de narrativa, Tahona de Letras, en castellà, i Papers de fortuna, en català; Vides i llegats, de biografies il·lustrades de personatges del món de l’art i la cultura; Mitilene, col·lecció de poesia on s’entrellacen les belleses del vers i la plàstica del dibuix, i Cronos, d’assajos sobre temes de cultura, d’història i d’esport. També edita llibres per al públic infantil i de medicines complementàries.

Font: cccb.org

 

jordi-fernando-foto

 

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

JF.- Doncs no, la veritat.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

JF.- Tota contribució és positiva, però no són només els editors els que arrufen el nas de vegades davant d’originals de contes o narracions breus; també hi ha un cert bandejament d’aquest gènere a les llibreries. De vegades, és el mateix llibreter que, en narrativa, només vol novel·les. Suposo que la raó és que en té més demanda per part del públic.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

JF.- Crec que, més que mal considerat, està poc ben seleccionat. Cal molt més rigor a l’hora de publicar conte, perquè, com que és tècnicament i pràcticament més fàcil de fer que una novel·la, també hi ha més oferta per part dels escriptors, i de vegades hi ha reculls de relats o llibres de narracions breus que no tenen en la seva totalitat un rigor literari mantingut. En els llibres de narracions breus, ja siguin col·lectius o individuals, hi ha moltes vegades textos prescindibles, i això desmotiva el lector i perjudica el gènere. Aquí és on més s’hauria de treballar, tant des de l’autocrítica de l’autor com des del criteri editorial, per poder fer tornar el gènere del relat breu al prestigi que tenia en l’època de Bradbury, Calders, Rodoreda, Dahl, etc.

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

JF.- No n’hi ha cap ni una. És el mateix un conte, que un relat, que una narració breu. Estem parlant del mateix. Ningú confon un llibre “de relats” o “de narracions” o “de contes” amb una novel·la. Poden ser infantils (aleshores normalment només en diem “conte”) i poden ser per a adults, i aleshores utilitzem les tres paraules indistintament. No crec que hi hagi una diferència que el lector percebi, a part de la tradicional que hi ha gent que el “conte” només l’associa amb la literatura pensada per a infants, però aquesta és una confusió secular. Suposo que hi haurà qui traçarà grans teories sobre la diferència entre una paraula i l’altra, però la percepció general, excepció feta del “conte”, és que estem parlant del mateix, es digui conte, relat, relat breu, narració, narració curta, narració breu… o qualsevol altra possible combinació.

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

JF.- Bé, suposo que pot ser una plataforma per donar a conèixer nous narradors, per tant, crec que el que pot ser interessant és el que s’hi publiqui com a novetat i el seguiment que la revista faci dels llibres de narracions que hi hagi pel món i de les activitats que suscitin.

Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

Equip editorial l’INÈDITS

Anuncis

One thought on “El qüestionari: Jordi Fernando

  1. Prenem nota d’aquest suggeriment que ens fas sobre la possibilitat de fer un seguiment de les novetats de narrativa breu. Gràcies, Jordi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s