La noia que va robar la torre Eiffel, d’Adriana Díaz Barea

Adriana Díaz Barea – Biografia literària

L’Adriana Díaz Barea té el cor molinenc (Molins de Rei, vila del Baix Llobregat), tot i que va néixer a Cornellà de Llobregat l’any 1993. A punt de graduar-se en Administració i Direcció d’Empreses, ha publicat, en una revista de caràcter privat, tres o quatre relats curts basats en el Sherlock Holmes -el famós personatge d’Arhur Conan Doyle.

Encara que es va aficionar a l’escriptura creativa als dinou anys, considera que La noia que va robar la torre Eiffel és el seu primer conte “de veritat” o, com a ella li agrada anomenar-lo, la seva primera novel·la express.

 

Primeres línies de La noia que va robar la torre Eiffel

París, Segona Guerra Mundial

Hi ha coses que tenen sentit i, tot i això, no semblen raonables.

Per exemple, no sembla pas raonable imaginar-se una silueta que fuig a cuita-corrents pels carrers de París després d’haver comès el robatori de la torre Eiffel, encara que la proesa compti, com a mínim, amb el mateix sentit de l’agulla d’una brúixola que es refà i recupera el nord després de patir una enèrgica sacsejada.

Va succeir fa molt i molt de temps, quan una noia un pèl trapella va burlar la vigilància dels soldats alemanys i va decidir emportar-se el monument més emblemàtic del país gal.

La nit del robatori era freda. La neu, que encara no s’havia desfet, s’apilava a les voreres en petits munts que començaven a encanudir. No hi havia ningú al carrer, i no se sentia res tret de la remor d’unes avionetes en la llunyania i el lladruc de l’habitual gos de mitjanit.

La lladre es va aturar davant la torre Eiffel, que brillava sota la riba del cel nu com si fos una espelma gegant encarregada d’encendre les estrelles, i, per última vegada, es va intentar convèncer que era més encertat deixar-ho córrer tot.

Aleshores va recordar el que es va convertir en el seu primer delicte oficial a la ciutat: una maleta que va decidir robar a un pobre desgraciat un cop va arribar a París en l’últim tren del vespre.

Perquè la lladre va pensar, tan encertadament com fer diana amb un dard, que una noia jove que viatjava tota sola i sense maleta cridaria tant l’atenció com ho farien unes espurnes al bell mig de la foscor, i que si ella fos el revisor de l’estació ho trobaria sospitós i decidiria demanar-li el bitllet, descobriria que no el tenia i llavors l’arrestaria.

Malauradament, el truc de la maleta robada no li va servir de gaire perquè el revisor, que no era pas tan sapastre com ella havia imaginat (o millor dit, com ella havia desitjat)  sí que la va enxampar.

—És aquest el seu equipatge? —li va preguntar l’oficial mentre assenyalava la maleta que carregava.

—Sí, senyor —va respondre la lladre tan dubitativament com una cuca de llum fent pampallugues.

—N’està segura? —va insistir l’home.

Ella va arquejar les celles fingint sorpresa i va aixecar el cap superbament per transmetre, per què no, una mica de destorb.

—I és clar, senyor. No deu insinuar pas que no sé identificar el meu propi equipatge, oi?

—No pas. Només trobo difícil d’entendre com és que una noia que viatja sola carrega una maleta tan gran i tan… pesada.

La lladre va empassar saliva i es va mossegar el llavi.

—Deu ser que tinc massa vestits —va contestar impacientment mentre reprenia el camí de sortida.

—Podria saber què ha vingut a fer a París, si no és molèstia? —va dir el revisor, bloquejant-li el pas.

—Ho sento. Tinc molta pressa. Potser en un altre moment?

—Insisteixo.

La veritat era que no en tenia ni idea. S’havia despertat d’un son molt profund quan el tren minorava la marxa, estirada al seient del seu compartiment buit, i no recordava pas res de la seva vida abans de baixar del vagó. Era com si hagués acabat de néixer, com si algú hagués fet petar els dits i ella hagués aparegut allà per art de màgia.

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 10 – Gener 2017

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s