Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part, de Xavier Costa

Xavier Costa i Milà – Biografia

Xavier Costa i Milà (Cerdanyola del Vallés, 1958). Llicenciat en Filosofia i lletres, per la branca de Ciències de l’ Educació.

Actualment sense activitat professional degut a una invalidesa permanent i absoluta. En la seva època activa és dedicà a la docència, i convertí l’escriptura en eina didàctica. Concursà de forma habitual en els premis que organitzen els ajuntaments del nostre país, obtenint un tercer premi en el concurs organitzat per l’ABI (associació benèfico instructiva) de Montcada i Reixac.

A causa de la disposició de temps de què gaudeix, està treballant en un recull dels seus contes, presentant-los, com una dotzena d’històries breus.

Primeres línies de Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part

Capítol 1

Com a mínim el cel podria posar-hi de la seva part i facilitar vaselina per als afers nimis! La dita “Déu estreny però no ofega” començava a posar-se en entredit! Massa temps que portava practicant allò de “A mal tiempo buena cara”.

Havia vinclat l’espinada per deixar al terra les bosses del súper. Com acostuma a passar quan s’està de pega… les taronges li sortiren rodolant de la bossa, vorera cap avall, i calgué encalçar-les com qui caça gripaus! I mentre, la canalla mirant-s’ho expectant del divertimento i sense que cap d’ells fes cap gest per ajudar-lo!

Mentre s’ajupia l’Antonio remugava, per a si mateix, talment com si resés el rosari: Però és que a la mainada no els ensenyen res ni a l’escola ni a casa? Quin exemple els deuen donar els pares perquè el resultat de l’educació sigui convertir-los en tan brètols? Una bona estirada d’orelles, els caldria! Una plantofada a temps estalviaria disgustos futurs als seus progenitors, però ja s’ho trobaran i després s’exclamaran!

La darrera taronja anà a parar sota un cotxe aparcat i la donà per perduda. Si no fos per la consciència de ser el motiu de les riotes hauria posat genoll a terra per encalçar-la. A la fi, als camals dels pantalons una ombra de pols no hauria desentonat amb les dues llànties que el decoraven.

El que el posava de mala lluna no era encorbar l’espinada, sinó redreçar-la. Llavors era conscient de tots els tendons i tendrums que li habitaven l’esquena sense necessitat de ser existencialista.

S’havia regirat totes les butxaques a la recerca de les claus, i un cop localitzades, amb la clau a la mà, s’adonà que el portal era obert. Reprimí el renec que li aflorava als llavis perquè l’educació dels maristes li havia deixat petja. I mira que el President de l’escala hi havia posat un rètol ben gros!

AVISO A LOS USUARIOS DE ESTE PORTAL:
HAGAN EL FAVOR DE CERRAR LA PUERTA, ACOMPAÑANDOLA Y SIN DAR GOLPES, QUE EL RUIDO Y REPARACIONES ¡MEJOR SI ESCASEAN!

Res importava que en Florenci, el President de l’escala, s’hagués esmerçat a fer un rètol amb cartolina, regla, cartabó, i l’hagués plastificat a la papereria de la cantonada. Res! En aquella comunitat ningú feia punyeter cas de les normes! Hi entrava tot Cristo “como Pedro por su casa”, i per tant: bústies plenes de paperassa, burilles de tabac al terra, burilles d’altra mena enganxades a les bústies, bústies plenes de publicitat malgrat l’adhesiu facilitat per l’Ajuntament proclamant que la paperassa anunciadora no era benvinguda, papers a terra perquè algú no havia fet ni l’esforç d’intentar encistellar a la paperera, petjades de sabates a la paret, xiclets que s’enganxaven a la sola de la sabata, algun gargall decorant la porta, portabombetes orfes de bombetes acabades de posar, i fins i tot algun dissabte al matí el saludava la ferum de pixats, vomitades o condons usats al portal!

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 10 – Gener 2017

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s