Lectura de “Història de M”.

Us oferim un fragment de lectura del conte Història de M, de David Gómez Simó, el primer conte de l’Inèdits de juliol 2017, il·lustrat per Oriol Oliver.

 

Anuncis

Josep Oriol Oliver, il·lustrador de “Història de M”.

Sóc autodidacta i aquarel·lista de soca-rel. Des de sempre m’ha atret l’aquarel·la, crec que s’adapta molt a mi, a la meva manera de ser “dit i fet”. La immediatesa per plasmar en un full allò que vols expressar és sens dubte el que més m’atrau. Fa més de 50 anys que m’hi dedico…i si encara ara n’estic apassionat…quelcom de màgic deu tenir!

1 Oriol_olivé_Història de M wp

Història de M, de David Gómez Simó

David Gómez Simó – Autobiografia

Nascut a Badalona cap al 1965. He treballat com a massatgista, llibreter, auxiliar d’infermeria i algunes quantes coses més. Tot tan canviant com els temps que ens ha tocat viure.

Les aficions particulars tenen a veure amb les històries: el cinema (molt i en vena), el teatre, els còmics, la narrativa, la poesia… i escriure una mica.

En poesia tinc publicat el poema No vull oblidar, dins el recull “Erotisme som tu i jo”. I en narrativa tinc publicats diversos contes: La màquina de fer forats, dins el recull “10X10 microrelats”; D’oca a oca, dins el recull “Barcelona, t’estimo”; Ara vinc, xicona, dins el recull “Colors”, i L’oncle d’en Pol, dins el “VII recull de contes del Cryptonomikon”.

 

Així comença Història de M

Fa temps que no somia amb M. El seu cos petit li queda cada vegada més lluny, perdut dins de la memòria. Resulta estrany, que aquella que va omplir-li els dies acabi arraconada així, com un trasto vell en un altell on només anem de tant en tant i on no sempre reconeixem el que hi ha.

M va entrar en la seva vida un divendres a la tarda mentre prenia un cafè assegut en una taula del Dunkin Donut’s gegantí que fins fa poc hi havia a Sarrià. S’estava tres taules més enllà, sola, estudiant els clients del local amb aquell posat de follet trapella tan característic en ella. De primer, va pensar que era una adolescent avorrida que esperava els pares, però la seva descarada insistència a mirar-se’l va fer que s’adonés que no ho era pas. Doncs, en aquells moments M ja en comptava vint-i-sis, d’anys. Continua llegint