Història de M, de David Gómez Simó

David Gómez Simó – Autobiografia

Nascut a Badalona cap al 1965. He treballat com a massatgista, llibreter, auxiliar d’infermeria i algunes quantes coses més. Tot tan canviant com els temps que ens ha tocat viure.

Les aficions particulars tenen a veure amb les històries: el cinema (molt i en vena), el teatre, els còmics, la narrativa, la poesia… i escriure una mica.

En poesia tinc publicat el poema No vull oblidar, dins el recull “Erotisme som tu i jo”. I en narrativa tinc publicats diversos contes: La màquina de fer forats, dins el recull “10X10 microrelats”; D’oca a oca, dins el recull “Barcelona, t’estimo”; Ara vinc, xicona, dins el recull “Colors”, i L’oncle d’en Pol, dins el “VII recull de contes del Cryptonomikon”.

 

Així comença Història de M

Fa temps que no somia amb M. El seu cos petit li queda cada vegada més lluny, perdut dins de la memòria. Resulta estrany, que aquella que va omplir-li els dies acabi arraconada així, com un trasto vell en un altell on només anem de tant en tant i on no sempre reconeixem el que hi ha.

M va entrar en la seva vida un divendres a la tarda mentre prenia un cafè assegut en una taula del Dunkin Donut’s gegantí que fins fa poc hi havia a Sarrià. S’estava tres taules més enllà, sola, estudiant els clients del local amb aquell posat de follet trapella tan característic en ella. De primer, va pensar que era una adolescent avorrida que esperava els pares, però la seva descarada insistència a mirar-se’l va fer que s’adonés que no ho era pas. Doncs, en aquells moments M ja en comptava vint-i-sis, d’anys.

Duia el cabell recollit en una cua de cavall ben tibada que li feia el front més ample. Les celles eren primes -no, no vol pensar en M en passat, per lluny que estigui, encara viu i té uns trets que pot reconèixer i desitjar-… les celles són primes, negres com el cabell i la nit; els ulls, clars; les pestanyes, llargues; el nas, petit i un xic arremangat; el coll, el coll que tant va acaronar, estilitzat amb una piga al costat esquerre; el cos menut, tot ell proporcionat, sensual, d’eterna adolescent sense formar, però amb la força d’un cos de dona adulta, una contradicció permanent de la natura entre el que aparenta ser i el que és.

—Et conec.

S’havia assegut davant seu sense demanar permís ni saludar. El mirava divertida, propietària d’un saber que ell desconeixia.

—Ets l’amic d’en Rubén. El fotògraf.

—No sóc fotògraf —va voler aclarir—. Faig fotografies, que és diferent.

—Ja. Però t’hi guanyes la vida, no? O això explica en Rubén.

—En Rubén és un exagerat que xerra massa. N’he venut alguna, però no gran cosa.

Si s’atura a pensar, creu que no va anar així. Potser la conversa va ser una altra. Si ha de ser sincer amb ell mateix, ha de reconèixer que de M no en recorda ni la veu ni les paraules exactes que va dir. Tot el que té són suposicions del que vol creure que va dir en algun moment de la relació. Tant ha mitificat el gestos, les mirades, les carícies, que ha esborrat dels racons de la memòria el so que les acompanya. Potser la seva veu és com el vellut: quelcom suau al tacte de l’oïda, d’un color blau de cançó. O com la seda: blanca i transparent, un xic freda però molt ferma. Qui sap si és aigua: torrent feroç que banya les ribes (no, de ser aigua és mar indomable sense límits, capaç de sobreeixir les costes més llunyanes). De l’únic que està segur és que si la tornés a escoltar, si per una casualitat parlés al seu darrere, el cor li faria un bot i, en girar-se, aquella veu tornaria a formar part del cos, dels trets, de l’aroma de M.

Un cos i una aroma que ha imaginat trobar en altres dones.

Trobareu el conte íntegre a:
INÈDITS NÚM 12 – Juliol 2017
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s