El qüestionari: Xavier Valeri

Biografia i fotografia eliminades a petició de l’autor.

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

XV.- Vaig saber de l’existència d’Inèdits pel Facebook. Ja ho vaig saber des del primer número. No sabeu el que em satisfà que tingui continuïtat. Ara ja fa una mica de temps.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

XV.- Sí. No hi ha gaire sortides per mantenir la il·lusió d’escriure. S’ha de tenir en compte que la major part de la gent que escrivim contes treballem, i ens és complicat afrontar una novel·la. El conte no és que sigui un gènere inferior, perquè sigui més curt, el que passa és que és més senzill de repassar. Molts pocs poden dedicar dos anys a documentar-se i un a redactar una obra que després serà o no serà. El conte sempre el pots millorar; allargar o escurçar.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

XV.- Sempre ha estat així. Això no obstant, ara el conte té més sortida que abans, perquè la gent tendeix a llegir poc o sense un hàbit de continuïtat. La vida actual demana narracions clares i curtes. Tampoc vol dir que el relat curt de 500 paraules o menys sigui la solució. El conte ha de ser llarg per poder experimentar-hi tècniques narratives. Per exemple, escenes, comparacions, descripcions psicològiques, de paisatges… És a dir, ha de ser com una novel·la. Mantenir la tensió, la intriga del lector, però en uns 20 o 30 folis. Ha de començar bé i sorprendre al final. Tot això se sap. També ha de dur un missatge moralitzant, de crítica, denunciar alguna cosa o solament explicar una història de les vides de tots els temps.

Crec que és el sistema ideal per la gent que no té dedicació exclusiva a la literatura. També pels que s’inicien en la lectura. Molt poca gent té temps de dedicar una hora al dia a llegir una novel·la. Molts les compren, però no les acaben.

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

XV.- No. Es tracta d’històries de creació que són falses, però dins del context de realitat que ens envolta. Tant és dir conte, com relat. Conte és una expressió que s’ha usat en significat pejoratiu. Per exemple, contes de la iaia, contes de la vora del foc, amb aquest conte a un altre lloc. En canvi, relat no tant.

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

XV.- Què voleu que vulgui saber? Em val que m’hàgiu publicat 2 contes.

Gràcies per dedicar-nos el teu temps.

Equip editorial l’INÈDITS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s