L’arca de Noè, de menut

menut – Biografia

En menut va néixer el 2008, quan va decidir que li agradava prou escriure com per dedicar-hi una mica més d’un conte l’any, com havia fet fins llavors; així que va agafar el teclat de l’ordinador i es va posar a pensar alguna cosa. I mira, va quedar finalista del segon premi Miasma.

Des de llavors ha seguit escrivint, tot i que no amb tanta regularitat com voldria; ha anat a classes -perquè només els genis ho fan bé sense que els n’ensenyin-, i tot i no dedicar-s’hi vuit hores al dia no es pot queixar, ja que ha sortit en algunes Catarsi, en alguna Lluna en un Cove, al Vint relats de la fi del món i al Somnis, s’ha endut un Ictineu i un Ovelles elèctriques; va pel tercer relat a Inèdits, i també se l’ha vist al Montseny entre llum i boires i al Montseny Màgic (prepareu-vos pel Montseny Eròtic!), i al 9 relats per un 9 país i Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics. És editor de la revista Catarsi.

Primeres línies de L’arca de Noè

La doctora Caterina tenia els ulls mig tancats: començava a haver-hi massa poca llum, però absorta com estava revisant els resultats de la darrera anàlisi, no se n’adonava, sinó que forçava la vista intentant veure-hi millor. Es va posar dreta amb un dels papers a la mà, caminava d’un costat a l’altre xiuxiuejant en veu alta les rastelleres de números que havia imprès. En arribar al costat de la finestra, alçà el cap i mirà a fora. Estava molt contenta de treballar en una fàbrica a un extrem del polígon industrial: així no veia les naus abandonades, brutes. Algunes, fins i tot, ja queien en ruïnes. D’ençà que el virus de la SIDA es contagiava per via aèria, la població del planeta s’havia reduït a la meitat i la civilització humana es trobava a punt del col·lapse. Les indústries farmacèutiques, també Nòvix, on treballava la doctora Caterina, havien centrat els esforços a buscar la cura per a aquella plaga, cosa que havia tallat en sec altres línies d’investigació susceptibles d’aportar menys beneficis econòmics, i això havia portat a l’augment de malalties que fins llavors es consideraven controlades i a la reaparició d’algunes que es donaven per desaparegudes.

La doctora Caterina es tornà a asseure a la taula. Aquesta vegada sí que va encendre el llum, va agafar un retolador vermell i un de verd i va ressaltar diverses sèries de números tot fent que sí amb el cap. Cada vegada de manera més efusiva. De cop i volta, es llençà contra una terminal de l’ordinador, va obrir uns fitxers i substituí tot de cadenes numèriques pels números que havia marcat en verd, va prémer la icona de gravar i la d’iniciar la simulació.

A la dreta de la pantalla, a sobre d’una hèlix d’ADN, s’hi va encendre una llum verda.

—Ho tinc! —va cridar—. Ho tinc!

Es mirava fixament la reproducció de l’ADN, va desplaçar avall la finestra arrossegant el dit a la pantalla i es va quedar glaçada.

—No pot ser… —va remugar. Va repetir la simulació dues vegades, però el resultat sempre era el mateix.

Frustrada, va desplegar el programa de correu electrònic i li va escriure a en Noè:

“Ho he trobat! Si et mires la seqüència que annexo, veuràs que les meves teories eren certes: la soca de VIH que ens està afectant no és una mutació de l’anterior, com seria natural. És una mutació de la soca més estesa fa setanta anys! Sembla com si hagués mutat, s’hagués quedat latent, i hagués tornat, capaç de transmetre’s per l’aire! Però això no pot ser: hi hauria algun afectat, la pandèmia hauria començat abans! No pot ser! I això no és tot: analitza les dades que t’annexo, hi trobaràs una altra sorpresa. Una cosa impossible. M’he d’haver equivocat en algun lloc, el que he trobat és impossible: no seria VIH, seria alguna altra cosa, però no VIH. Ho he revisat dues vegades, no m’he equivocat enlloc. Ja em diràs què et sembla.

Però en el fons, el que importa és que som a les portes de trobar una vacuna!

Com sempre, això és més que confidencial; en la teva posició, entendràs el que vull dir. Que no se t’escapi ni una paraula!

Ah! I ja sé que no entendràs un borrall del que t’annexo: et deixaré intrigat fins que tornem a parlar! ;-P

Caterina”

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 13– Gener 2018

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s