El qüestionari: Yves Gerbeau

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, Yves Gerbeau Vernet ha treballat de periodista, actualment és professor de català a secundària i escriu novel·les i relats curts.

Al seu bloc Amb idees a la llengua publica relats breus amb una temàtica comú: la subjectivitat de la realitat; a partir d’aquesta aborda els temes literaris universals. Aquest bloc va ser finalista als premis Blocs Catalunya 2011 i a dia d’avui ja conté més de 700 relats publicats.

El 2012 va publicar la seva primera novel·la, El número 7, amb l’Editorial Stonberg. I el 2016, la segona Insensible – Esquilar la pell.

També ha participat a Núvol en diverses ocasions amb els seus contes i amb l’Inèdits Núm. 4 amb el conte L’home que llegia l’Eneida.

Avui ens ha atès per respondre les preguntes del nostre Qüestionari sobre conte versus relat.

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

YG.- Sí, he participat en la creació de contes de la revista.

Continua llegint

Sofia Gómez Barroso, il·lustradora de El col·leccionista.

Gaudeixo amb històries de tot tipus, sempre que no guanyin els avorrits de torn, encara que siguin els bons. Una bona novel·la negra sempre és ben rebuda. Sóc fan de la sèrie “L’escurçó negre” i de “Faemino y Cansado”. I si parlem de futbol, parlem de Messi.

Si vols veure el meu treball pots visitar el meu blog: dgomezsof.blogspot.com. Pots seguir-me per facebook i twitter o passar de les xarxes, font de frases motivadores inútils.

I pel disseny: trasgrafica.com.

Robert Siscart, autor de El col·leccionista

Biografia – Robert Siscart

Robert Siscart Rodríguez neix a Sabadell el 1969, i arreplega lletres des de fa uns tres anys. Llicenciat en Història, treballa en l’àmbit de l’administració pública. Escriptor novell, ha pogut veure publicades algunes de les seves obres en volums col·lectius, de relats curts i de microcontes: Recull de contes del Premi Vent de Port 2016, Col·lecció Literària del VII Concurs ARC de Microrelats 2017, i el VI Microconcurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2017. Ha obtingut el segon premi del III Certamen Literari de Contes del Barça de la Penya Blaugrana Foment Martinenc el 2017 i el segon premi del V Concurs de Relats Vázquez Montalbán del Centre Cívic Vallvidrera i la Biblioteca Collserola del 2017.

Primeres línies de El col·leccionista.

En Juli portava més de vint anys col·leccionant estilogràfiques d’ençà que el seu avi, pel seu catorzè aniversari, li regalà la primera. No era una ploma qualsevol. Segons l’avi, aquella Font Pelayo havia pertangut a Lluís Companys i li havia donat ell mateix en persona, poc abans que se l’enduguessin al Castell de Montjuïc. Mai no havia pogut corroborar l’autenticitat, però la guardava sota clau, al costat de les peces més preuades de la seva col·lecció: una Parker Duofold d’Arthur Conan Doyle, una Pelikan de Ióssif Stalin i una Conway Stewart de Winston Churchill. L’escriptor escocès, el mandatari soviètic i el britànic, a qui considerava una mena d’híbrid dels dos anteriors.

Gràcies a internet, durant els darrers anys havia pogut augmentar el volum de la seva col·lecció de forma considerable. Abans havia de recórrer a mercats de brocanters, antiquaris i a d’altres col·leccionistes, a la recerca d’una nova peça. A vegades passaven mesos sense trobar-ne cap que complís els dos requisits mínims: haver pertangut a un individu universalment cèlebre i que l’estilogràfica es conservés en bon estat. Ara tenia a l’abast noves adquisicions, provinents de qualsevol racó del món, en un parell de clics. En aquests casos només accedia a subhastes on l’objecte estigués fotografiat i acompanyat d’un certificat d’autenticitat. Poques vegades superaven la seva oferta i, a més, era ràpid fent la transferència bancària, així que en poc temps havia aconseguit ampliar fins a prop d’un miler de plomes una col·lecció que abans, amb prou feines, arribava al centenar d’estilets. Continua llegint