Pol Alonso, autor de Digitalització extrema.

Pol Alonso Pernas – Biografia

Pol Alonso Pernas (Barcelona 1986) actualment vivint a Jena (Alemanya), fent un doctorat en microbiologia.

He dibuixat històries fins i tot abans de saber escriure, però diria que el punt d’inflexió va ser l’any 2010, quan vaig quedar 2n al premi literari Elsa Garcia del Papiol amb el conte El ca. Això em va motivar a prendre’m l’escriptura més seriosament i em va portar a publicar algunes històries a les revistes Catarsi i Doll de Tinta. Els meus gèneres preferits són el terror i la ciència ficció perquè són els que permeten fer volar més la imaginació, i experimentar amb les teories esbojarrades que, a la pràctica, no funcionen tan bé en un laboratori.

Si voleu, podeu visitar el meu blog:
http://narracions.blogspot.com/

Primeres línies de Digitalització extrema.

En un remot extrem de la Via Làctia, més enllà de qualsevol estel visible des de la Terra, la nau de càrrega Michelle -batejada i comandada pel coronel Lester Rox- s’aproximava a la seva destinació, Tet, el germà petit del sistema planetari doble Aloris. Assegut al timó, una vella unitat exploradora SQ-UAN451 hàbil i il·legalment reprogramada pel mateix coronel Rox, manipulava múltiples controls amb mecànica diligència. Feia estona que Aloris era visible com una piga minúscula estampada al rostre candent de Nereiade, la nana roja que orbitava. Quan la Michelle va ser-hi prou a prop per distingir el to marró obscur de la superfície del planeta, i Tet, el seu company inseparable de colors més clars, el coronel Rox va donar l’ordre i Squan va aturar la nau. Seguint el protocol establert pel Codi Naval -sí, el nom es conservava intacte des que les naus solcaven els oceans i no el buit interestel·lar-, Squan va intentar posar-se en contacte amb el personal de les mines de Tet, repetides vegades, però no va obtenir resposta. El coronel Rox es va encongir d’espatlles i va ordenar l’entrada atmosfèrica. Ja s’esperava enfrontar-se a anomalies. Si tot fos normal, per què la Coalició Planetària hauria de requerir els seus serveis?

La Michelle va aterrar amb suavitat i precisió mil·limètrica a la pista de les mines. La freqüència del comunicador continuava oberta però ningú s’havia dignat encara a donar-los la benvinguda. Els motors es van apagar i tot va quedar sumit en un silenci dens.

El coronel Rox va escodrinyar el lúgubre paisatge de Tet a través de l’observatori del pont. Tot i que es trobava molt proper a la seva estrella, el petit planeta estava durant bona part de l’any a l’ombra del seu germà gran. Sobre l’horitzó d’escarpades serralades, la monstruosa circumferència d’Aloris bloquejava Nereiade en un eclipsi inamovible; tan sols el dèbil halo rogenc que rodejava la negra silueta del planeta delatava la presència de l’estrella i abocava una tènue lluminositat rogenca sobre Tet.

Les instal·lacions de les mines de lathium amb prou feines es distingien sota la permanent llum crepuscular. Aquest preciós mineral era l’única raó de la colonització de Tet, altrament una roca estèril i inhòspita, però que almenys tenia una gravetat i atmosfera compatibles amb els gustos humans.

—Vaja, sembla que aquests miners s’han pres el dia lliure —va escopinar el coronel amb veu rogallosa—. Obre la comporta, Squan! Anem a fer una ullada.

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 14– Abril 2018

Edició impresa aquí

Edició ebook-pdf aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s