Marga Cruz, il·lustradora de Digitalització extrema

Biografia – Marga Cruz

Fotògrafa Professional, compta amb un Postgrau en Fotoperiodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les tasques que ha dut i duu a terme cal destacar el seu paper com a corresponsal a El Mundo de Catalunya, fotògrafa d’AISA/IBERFOTO, membre de VEGAP i sòcia d’UPIFC.

S’ha especialitzat en premsa, moda, editorial, arquitectura, i retrat. En el camp de la fotografia ha publicat els llibres Reflexos de Mataró; Fòrum de Barcelona; 150 anys del primer ferrocarril; Dies de Santes, Santes de nit; Modernisme al Maresme; Tresors del Modernisme; E1 primer Gaudí. I en el camp de la il·lustració ha publicat 7 de versos; Na Llum descobreix el reciclatge.

Ha obtingut diversos premis per la seva obra: Reportatge L’Escletxa; Tasis Torrent 2002 al millor reportatge “Centenaris”; 2010-Agència Catalana de Turisme. I cal remarcar també les exposicions Dies de Santes, Santes de Nit; Col·lectives premsa; Dracs i Colors (municipis del Maresme, Terrassa, Sabadell, Barcelona).

Pol Alonso, autor de Digitalització extrema.

Pol Alonso Pernas – Biografia

Pol Alonso Pernas (Barcelona 1986) actualment vivint a Jena (Alemanya), fent un doctorat en microbiologia.

He dibuixat històries fins i tot abans de saber escriure, però diria que el punt d’inflexió va ser l’any 2010, quan vaig quedar 2n al premi literari Elsa Garcia del Papiol amb el conte El ca. Això em va motivar a prendre’m l’escriptura més seriosament i em va portar a publicar algunes històries a les revistes Catarsi i Doll de Tinta. Els meus gèneres preferits són el terror i la ciència ficció perquè són els que permeten fer volar més la imaginació, i experimentar amb les teories esbojarrades que, a la pràctica, no funcionen tan bé en un laboratori.

Si voleu, podeu visitar el meu blog:
http://narracions.blogspot.com/

Primeres línies de Digitalització extrema.

En un remot extrem de la Via Làctia, més enllà de qualsevol estel visible des de la Terra, la nau de càrrega Michelle -batejada i comandada pel coronel Lester Rox- s’aproximava a la seva destinació, Tet, el germà petit del sistema planetari doble Aloris. Assegut al timó, una vella unitat exploradora SQ-UAN451 hàbil i il·legalment reprogramada pel mateix coronel Rox, manipulava múltiples controls amb mecànica diligència. Feia estona que Aloris era visible com una piga minúscula estampada al rostre candent de Nereiade, la nana roja que orbitava. Quan la Michelle va ser-hi prou a prop per distingir el to marró obscur de la superfície del planeta, i Tet, el seu company inseparable de colors més clars, el coronel Rox va donar l’ordre i Squan va aturar la nau. Seguint el protocol establert pel Codi Naval -sí, el nom es conservava intacte des que les naus solcaven els oceans i no el buit interestel·lar-, Squan va intentar posar-se en contacte amb el personal de les mines de Tet, repetides vegades, però no va obtenir resposta. El coronel Rox es va encongir d’espatlles i va ordenar l’entrada atmosfèrica. Ja s’esperava enfrontar-se a anomalies. Si tot fos normal, per què la Coalició Planetària hauria de requerir els seus serveis?

La Michelle va aterrar amb suavitat i precisió mil·limètrica a la pista de les mines. La freqüència del comunicador continuava oberta però ningú s’havia dignat encara a donar-los la benvinguda. Els motors es van apagar i tot va quedar sumit en un silenci dens. Continua llegint