Jordi Tomàs i Sabaté, autor de La trobada

Jordi Tomàs i Sabaté – Biografia.

Vaig néixer l’agost de 1977 a Barcelona i visc a Collbató des dels nou anys. He cursat estudis d’enginyeria tècnica agrícola a Lleida i treballo en una explotació agrícola de la família.

Des de sempre he estat relacionat amb la literatura, primer com a voraç lector i després com a escriptor. Vaig participar en el primer Premi Sant Jordi de Collbató amb catorze anys i vaig quedar segon. Posteriorment vaig escriure en privat durant molts anys i, fa uns anys, vaig obrir el blog l’eco de Montserrat on he publicat alguns relats curts. El desembre de 2016 vaig publicar la meva primera novel·la de gènere fantàstic titulada Castellnord; es tracta d’una autopublicació mitjançant Amazon. I el passat mes de maig de 2018 va veure la llum La sang dels Purs, la segona part de “Castellnord”.

Així comença La trobada.

La casa estava en un silenci absolut quan Valentí va arribar-hi. No sabia exactament què havia esperat, però no era allò. Aquell casalot era una estranya baluerna a mig camí d’una masia, un castell i una espècie d’església. Realment no entenia què hi havien trobat, els seus companys, per haver-lo llogat per a l’aniversari dels vint-i-cinc anys de finalització de la carrera, però amb aquella moda del turisme rural tots aquells tètrics casalots estaven de moda. Valentí va prémer el botó del clauer per tancar les portes del seu car Mercedes mentre carregava la bossa amb l’altra mà; no creia que en aquell indret ningú pogués robar-li, però millor prevenir la temptació. Finalment va sospirar i s’encaminà cap el que semblava la porta principal. No havia arribat al darrer graó de les escales que aquesta s’obrí de cop.

Al llindar va aparèixer la Mercè, una menuda criatura esbojarrada que als seus quaranta i escaig llargs encara duia els cabells d’un impossible blau elèctric. L’estranya aparició va començar a donar crits en direcció a l’interior de la casa, d’on van arribar un reguitzell de crits en resposta. Valentí no va poder evitar fer un somriure nerviós, no havia esperat que el convidessin a un acte com aquell. Des de feia molts anys sabia que no despertava gaires simpaties al seu voltant, no havia arribat a tenir tot el que tenia ni tot el poder que posseïa fent amics. Havia trepitjat i esfondrat vides sense cap mena d’escrúpol. Però una part d’ell se n’alegrava, suposava que no era totalment un monstre malgrat tot. En entrar al casalot va poder veure que per dins tenia un aspecte fins i tot més tètric que per fora, fins i tot el gos estava a joc amb l’ambient. Una espècie de monstre enorme pelut i negre, que jeia indiferent al costat del foc. La Mercè l’acompanyà fent saltirons al seu costat i estirant-lo del braç.

—Feia tant que no ens vèiem! Esperava amb impaciència poder-nos retrobar.

—Sí, és veritat. No ens vèiem des de… l’últim any d’universitat? —en Valentí va dubtar d’aquesta darrera dada, per estrany que semblés no podia recordar el darrer cop que l’havia vist. Però estava segur que la cosa no havia tingut un bon fi.

—Cert! Però he seguit la teva carrera amb molta atenció. Gent, sortiu! En Valentí ja ha arribat. Ja us vaig dir que vindria!

Per l’escala va baixar un home alt, amb un petit excés de pes i un cabell castany fosc bastant rebel. En Valentí el va classificar immediatament com en Carles, un antic company de classe amb el qual havien fet molts plans de futur. En Valentí va moure’s nerviós, en aquest cas recordava exactament quan havia estat el darrer cop que s’havien vist. Va ser en la festa de final de curs: com que no havien fet viatge tots plegats van anar un cap de setmana a fer una autèntica bacanal. En aquella festa, en Carles li havia tirat en cara com havia utilitzat els seus plans i les seves idees per triomfar sense comptar amb ell. I ara el tenia allí, el mateix tal·lós amb un somriure d’orella a orella. Valentí sabia que havia de tenir la seva edat, però tenia el mateix aspecte que aleshores.

Trobareu el conte íntegre a:

INÈDITS NÚM 14– Abril 2018

Edició impresa aquí

Edició ebook-pdf aquí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s