El qüestionari: David Gómez Simó

David Gómez Simó va col·laborar amb Inèdits el juliol de 2017, en el número 12 de la revista, amb la publicació del conte Història de M. Més recentment, el febrer de 2018, ha publicat el seu primer recull de contes amb Edicions SECC titulat A la llum d’una espelma. Es tracta de cinc contes de por amb una relectura moderna i actualitzada dels conceptes més clàssics de la literatura de terror.

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

DGS.- La veritat és que conec l’existència d’Inèdits des del primer número. Comparteixo tertúlies literàries amb una de les impulsores del projecte.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

DGS.- La manca del model de revista literària és un greuge per a la nostra literatura, ja que resulta molt útil per als escriptors novells que no tenen accés a les grans editorials i a les prestatgeries de les llibreries. Però hi ha una gran desconeixement d’aquesta forma de publicació entre els lectors més habituats al llibre. El fet de no poder trobar en un quiosc i/o llibreria aquest tipus de revista tampoc ajuda gaire.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

DGS.- Hi ha una certa tendència a considerar els contes com un estil menor de fer literatura, sobretot per part dels lectors habituats a les llargues novel·les i a les sagues. La concreció que exigeix un conte no sempre és ben valorada i si entrem en el tema dels gèneres literaris anem a pitjor.

4. Nosaltres, a Inèdits, utilitzem la paraula “conte” per tal de recuperar-la enfront del mot “relat”, tant en voga en els darrers temps. Consideres que hi ha diferència entre el significat d’una i altra paraula? I en cas afirmatiu, quina seria aquesta diferència?

DGS.- Per a mi, el terme “relat” fa referència a tota història que podem explicar indistintament de la seva extensió i del mitjà que emprem (paper, oral, tweet…). Un conte és un relat ben estructurat amb principi i final, amb una extensió breu que pot anar des d’una sola frase a poc més d’unes seixanta o setanta pàgines, més enllà seria una novel·la. I, el més important, no té perquè ser un conte infantil!

5. Aquesta és una pregunta de rebot: què voldries saber tu al voltant de la Revista de creació literària Inèdits?

DGS.- Us heu plantejat la possibilitat d’arribar al lector per algun mitjà que no sigui internet?

Equip editorial l’INÈDITS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s