El qüestionari: Teresa Saborit

Teresa Saborit, molt coneguda a les xarxes per la seva tasca com a creadora del blog La Llibreta Vermella i impulsora del projecte VullEscriure.cat, és escriptora i recentment ha vist publicat el recull de relats Els llops ja no viuen al boscos (XI Premi 7lletres, 2016).

Teresa Saborit - FOTO

Teresa Saborit Els llops ja no

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

TS.- És clar que sí! A través de la Sílvia Romero: fantàstica escriptora i gran impulsora i dinamitzadora d’iniciatives literàries d’aquest país.

Continua llegint

El qüestionari: Jaume Cabré

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Jaume Cabré - FOTO

Durant molts anys va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament. Més endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge televisiu (La granja (1989-1992), Estació d’enllaç (1994-1998), Crims (2000) i els telefilms La dama blanca (1987),  Nines russes (2003) i Sara (2003)) i cinematogràfic (La teranyina (1990), basada en la seva novel·la, Premi Sant Jordi 1984; Havanera (1993)). Avui es dedica íntegrament a la literatura.

La seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l’escriptura i la lectura. Destacar les novel·les La teranyina (Proa, Barcelona, 1984), Senyoria (Proa, Barcelona 1991), Les veus del Pamano (Proa, Barcelona 2004), Jo confesso (Proa, Barcelona 2011) i els llibres de relats Viatge d’hivern (Proa, Barcelona 2000) i el recentment publicat Quan arriba la penombra (Proa, Barcelona 2017).

Jaume Cabré quan-arriba-la-penombra

Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria. El 2014, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi en tant que persona destacada pels serveis prestats a Catalunya.

http://jaumecabre.cat/ca/

Font text: aquíaquí

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

JC.- No.

Continua llegint

El qüestionari: menut

En menut va néixer el 2008, quan va decidir que li agradava prou escriure com per dedicar-hi una mica més d’un conte l’any, com havia fet fins llavors; així que va agafar el teclat de l’ordinador i es va posar a pensar alguna cosa. I mira, va quedar finalista del segon premi Miasma.

Des de llavors ha seguit escrivint, amb no tanta regularitat com voldria, ha anat a classes -perquè només els genis ho fan bé sense que els n’ensenyin-, i tot i no dedicar-s’hi vuit hores al dia no es pot queixar, ja que ha sortit en alguna Catarsi, en alguna Lluna en un Cove, al Vint relats de la fi del món, s’ha endut un Ictineu, un Ovelles elèctriques. També ha publicat a l’Inèdits, al Montseny entre llum i boires i al 9 relats per un 9 país. És editor de la revista Catarsi.

 

 

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

m.- Sí, la coneixia. De fet, teniu dos contes meus publicats! Us conec des del primer número, no recordo com. Potser m’ho va dir l’Alícia (Gili)?

Continua llegint

El qüestionari: Jordi Fernando

Jordi Fernando és llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i tipògraf d’ofici. Va ser responsable d’edicions de l’Ajuntament de Barcelona (1985-2000). Funda l’ Editorial Meteora juntament amb Dolors Sàrries l’any 2000. Com a escriptor té obra publicada tant de ficció com de no-ficció, a més d’una llarga experiència com a traductor al català.

La línia editorial consta de dues col·leccions de narrativa, Tahona de Letras, en castellà, i Papers de fortuna, en català; Vides i llegats, de biografies il·lustrades de personatges del món de l’art i la cultura; Mitilene, col·lecció de poesia on s’entrellacen les belleses del vers i la plàstica del dibuix, i Cronos, d’assajos sobre temes de cultura, d’història i d’esport. També edita llibres per al públic infantil i de medicines complementàries.

Font: cccb.org

 

jordi-fernando-foto

 

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

JF.- Doncs no, la veritat.

Continua llegint

El qüestionari: Alícia Gili

alicia-gili-foto

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

AG: Us coneixia des de que vàreu crear la revista, me’n vàreu parlar, i em va semblar genial, i he enviat relats a la vostra revista que finalment heu publicat. Porto anys fent d’editora d’una revista, la revista Catarsi, que té principis similars als vostres, i sempre havíem dit tots els editors de la Catarsi que a casa nostra calien més revistes com Inèdits per vindicar la posició del conte. Va ser una notícia magnífica saber que havíeu nascut!!!

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

AG: I tant, crec que és molt important, els autors anglòfons sempre han estat un referent en aquest sentit, Bradbury es guanyava la vida amb els contes, millor o pitjor. Aquí amb prou feines te’ls publiquen en reculls col·lectius encara que els regalis. Penso que crear una cultura entorn al conte és necessari i útil per canviar la percepció del conte a casa nostra.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

Continua llegint