El qüestionari: menut

En menut va néixer el 2008, quan va decidir que li agradava prou escriure com per dedicar-hi una mica més d’un conte l’any, com havia fet fins llavors; així que va agafar el teclat de l’ordinador i es va posar a pensar alguna cosa. I mira, va quedar finalista del segon premi Miasma.

Des de llavors ha seguit escrivint, amb no tanta regularitat com voldria, ha anat a classes -perquè només els genis ho fan bé sense que els n’ensenyin-, i tot i no dedicar-s’hi vuit hores al dia no es pot queixar, ja que ha sortit en alguna Catarsi, en alguna Lluna en un Cove, al Vint relats de la fi del món, s’ha endut un Ictineu, un Ovelles elèctriques. També ha publicat a l’Inèdits, al Montseny entre llum i boires i al 9 relats per un 9 país. És editor de la revista Catarsi.

 

 

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

m.- Sí, la coneixia. De fet, teniu dos contes meus publicats! Us conec des del primer número, no recordo com. Potser m’ho va dir l’Alícia (Gili)?

Continua llegint

El qüestionari: Jordi Fernando

Jordi Fernando és llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i tipògraf d’ofici. Va ser responsable d’edicions de l’Ajuntament de Barcelona (1985-2000). Funda l’ Editorial Meteora juntament amb Dolors Sàrries l’any 2000. Com a escriptor té obra publicada tant de ficció com de no-ficció, a més d’una llarga experiència com a traductor al català.

La línia editorial consta de dues col·leccions de narrativa, Tahona de Letras, en castellà, i Papers de fortuna, en català; Vides i llegats, de biografies il·lustrades de personatges del món de l’art i la cultura; Mitilene, col·lecció de poesia on s’entrellacen les belleses del vers i la plàstica del dibuix, i Cronos, d’assajos sobre temes de cultura, d’història i d’esport. També edita llibres per al públic infantil i de medicines complementàries.

Font: cccb.org

 

jordi-fernando-foto

 

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

JF.- Doncs no, la veritat.

Continua llegint

El qüestionari: Alícia Gili

alicia-gili-foto

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

AG: Us coneixia des de que vàreu crear la revista, me’n vàreu parlar, i em va semblar genial, i he enviat relats a la vostra revista que finalment heu publicat. Porto anys fent d’editora d’una revista, la revista Catarsi, que té principis similars als vostres, i sempre havíem dit tots els editors de la Catarsi que a casa nostra calien més revistes com Inèdits per vindicar la posició del conte. Va ser una notícia magnífica saber que havíeu nascut!!!

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

AG: I tant, crec que és molt important, els autors anglòfons sempre han estat un referent en aquest sentit, Bradbury es guanyava la vida amb els contes, millor o pitjor. Aquí amb prou feines te’ls publiquen en reculls col·lectius encara que els regalis. Penso que crear una cultura entorn al conte és necessari i útil per canviar la percepció del conte a casa nostra.

3. Creus que avui en dia el conte està poc o mal considerat, fins i tot entre els escriptors, enfront de la novel·la?

Continua llegint

El qüestionari amb Anna Maria Villalonga

 

Anna M Villalonga

Llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana. Professora i investigadora (Departament de Filologia Catalana, Secció Literatura, Universitat de Barcelona). Combina la seva tasca professional amb la crítica de cinema i TV (col·labora a la revista Núvol i a El cinèfil) i l’escriptura: Les veus del crim – Converses amb dotze escriptors catalans de novel·la negra; Elles també maten (coordinant l’antologia); Noves dames del crim (coordinant l’antologia); La seva primera novel·la, La dona de gris, rep el Premi València Negra 2015.

El somriure de Darwin és la seva segona novel·la.

Incombustible, de somriure gairebé etern, gatòfila i negrota, té una intensa vida a la xarxa, on condueix fins a tres blogs diferents:

A l’ombra del crim – (novel·la negra, misteri)
El fil d’Ariadna – (llengua i literatura, ressenyes, articles, opinió, cròniques)
El racó de l’Anna – (cinema i molt més)

I encara ha trobat temps per respondre el nostre qüestionari.

foto-2-anna-maria-villalonga

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

AMV: Sí, havia rebut informació per correu electrònic, directament de vosaltres. I, al mateix temps, ho havia vist diversos cops a facebook. També conec alguna persona que hi ha publicat textos.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

AMV: Per descomptat, totes les iniciatives per potenciar la narrativa breu em semblen fantàstiques. Jo en sóc conreadora, lectora, divulgadora. M’agrada molt. Per tant, sí. Sense discussió.

Continua llegint

El qüestionari: Sílvia Muntané i Gerard Remendo

Avui el nostre qüestionari ens l’han respost els llibreters Sílvia Muntané i Gerard Remendo des de la llibreria Saltamartí, de Badalona.

SALTAMARTI - Silvia Munt ané i Gerard Remendo

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

SiR: No us coneixíem.

2. En el primer article publicat al blog anunciàvem la nostra voluntat de treballar a favor de l’escriptura de contes escrits originàriament en català. I afegíem:

“Des d’INÈDITS defensem aquest gènere, sovint tan oblidat des de les empreses editorials, i pretenem oferir-li un espai de qualitat que, aquesta és la nostra intenció, amb el temps es converteixi en un referent per als contistes.”

Creus que és necessària una revista d’aquest estil, una mica en la línia de les gran revistes -sobretot estatunidenques- que publiquen contes d’autors que després llegim com a autors consagrats dins el panorama literari (Edgar A. Poe, Ray Bradbury, Daniel Keyes, John Cheever, i tants altres)?

SiR: Sí, és molt interessant. Però pensem que no hi ha tradició de lectura de contes en aquest país. Són molt lloables els intents de fer visible aquest gènere.

Continua llegint