Robert Siscart, autor de El col·leccionista

Biografia – Robert Siscart

Robert Siscart Rodríguez neix a Sabadell el 1969, i arreplega lletres des de fa uns tres anys. Llicenciat en Història, treballa en l’àmbit de l’administració pública. Escriptor novell, ha pogut veure publicades algunes de les seves obres en volums col·lectius, de relats curts i de microcontes: Recull de contes del Premi Vent de Port 2016, Col·lecció Literària del VII Concurs ARC de Microrelats 2017, i el VI Microconcurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2017. Ha obtingut el segon premi del III Certamen Literari de Contes del Barça de la Penya Blaugrana Foment Martinenc el 2017 i el segon premi del V Concurs de Relats Vázquez Montalbán del Centre Cívic Vallvidrera i la Biblioteca Collserola del 2017.

Primeres línies de El col·leccionista.

En Juli portava més de vint anys col·leccionant estilogràfiques d’ençà que el seu avi, pel seu catorzè aniversari, li regalà la primera. No era una ploma qualsevol. Segons l’avi, aquella Font Pelayo havia pertangut a Lluís Companys i li havia donat ell mateix en persona, poc abans que se l’enduguessin al Castell de Montjuïc. Mai no havia pogut corroborar l’autenticitat, però la guardava sota clau, al costat de les peces més preuades de la seva col·lecció: una Parker Duofold d’Arthur Conan Doyle, una Pelikan de Ióssif Stalin i una Conway Stewart de Winston Churchill. L’escriptor escocès, el mandatari soviètic i el britànic, a qui considerava una mena d’híbrid dels dos anteriors.

Gràcies a internet, durant els darrers anys havia pogut augmentar el volum de la seva col·lecció de forma considerable. Abans havia de recórrer a mercats de brocanters, antiquaris i a d’altres col·leccionistes, a la recerca d’una nova peça. A vegades passaven mesos sense trobar-ne cap que complís els dos requisits mínims: haver pertangut a un individu universalment cèlebre i que l’estilogràfica es conservés en bon estat. Ara tenia a l’abast noves adquisicions, provinents de qualsevol racó del món, en un parell de clics. En aquests casos només accedia a subhastes on l’objecte estigués fotografiat i acompanyat d’un certificat d’autenticitat. Poques vegades superaven la seva oferta i, a més, era ràpid fent la transferència bancària, així que en poc temps havia aconseguit ampliar fins a prop d’un miler de plomes una col·lecció que abans, amb prou feines, arribava al centenar d’estilets. Continua llegint

Marga Cruz, il·lustradora de Digitalització extrema

Biografia – Marga Cruz

Fotògrafa Professional, compta amb un Postgrau en Fotoperiodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les tasques que ha dut i duu a terme cal destacar el seu paper com a corresponsal a El Mundo de Catalunya, fotògrafa d’AISA/IBERFOTO, membre de VEGAP i sòcia d’UPIFC.

S’ha especialitzat en premsa, moda, editorial, arquitectura, i retrat. En el camp de la fotografia ha publicat els llibres Reflexos de Mataró; Fòrum de Barcelona; 150 anys del primer ferrocarril; Dies de Santes, Santes de nit; Modernisme al Maresme; Tresors del Modernisme; E1 primer Gaudí. I en el camp de la il·lustració ha publicat 7 de versos; Na Llum descobreix el reciclatge.

Ha obtingut diversos premis per la seva obra: Reportatge L’Escletxa; Tasis Torrent 2002 al millor reportatge “Centenaris”; 2010-Agència Catalana de Turisme. I cal remarcar també les exposicions Dies de Santes, Santes de Nit; Col·lectives premsa; Dracs i Colors (municipis del Maresme, Terrassa, Sabadell, Barcelona).

Pol Alonso, autor de Digitalització extrema.

Pol Alonso Pernas – Biografia

Pol Alonso Pernas (Barcelona 1986) actualment vivint a Jena (Alemanya), fent un doctorat en microbiologia.

He dibuixat històries fins i tot abans de saber escriure, però diria que el punt d’inflexió va ser l’any 2010, quan vaig quedar 2n al premi literari Elsa Garcia del Papiol amb el conte El ca. Això em va motivar a prendre’m l’escriptura més seriosament i em va portar a publicar algunes històries a les revistes Catarsi i Doll de Tinta. Els meus gèneres preferits són el terror i la ciència ficció perquè són els que permeten fer volar més la imaginació, i experimentar amb les teories esbojarrades que, a la pràctica, no funcionen tan bé en un laboratori.

Si voleu, podeu visitar el meu blog:
http://narracions.blogspot.com/

Primeres línies de Digitalització extrema.

En un remot extrem de la Via Làctia, més enllà de qualsevol estel visible des de la Terra, la nau de càrrega Michelle -batejada i comandada pel coronel Lester Rox- s’aproximava a la seva destinació, Tet, el germà petit del sistema planetari doble Aloris. Assegut al timó, una vella unitat exploradora SQ-UAN451 hàbil i il·legalment reprogramada pel mateix coronel Rox, manipulava múltiples controls amb mecànica diligència. Feia estona que Aloris era visible com una piga minúscula estampada al rostre candent de Nereiade, la nana roja que orbitava. Quan la Michelle va ser-hi prou a prop per distingir el to marró obscur de la superfície del planeta, i Tet, el seu company inseparable de colors més clars, el coronel Rox va donar l’ordre i Squan va aturar la nau. Seguint el protocol establert pel Codi Naval -sí, el nom es conservava intacte des que les naus solcaven els oceans i no el buit interestel·lar-, Squan va intentar posar-se en contacte amb el personal de les mines de Tet, repetides vegades, però no va obtenir resposta. El coronel Rox es va encongir d’espatlles i va ordenar l’entrada atmosfèrica. Ja s’esperava enfrontar-se a anomalies. Si tot fos normal, per què la Coalició Planetària hauria de requerir els seus serveis?

La Michelle va aterrar amb suavitat i precisió mil·limètrica a la pista de les mines. La freqüència del comunicador continuava oberta però ningú s’havia dignat encara a donar-los la benvinguda. Els motors es van apagar i tot va quedar sumit en un silenci dens. Continua llegint

Inèdits núm. 14. Editorial

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Fa unes setmanes la primavera va trucar a les portes de casa nostra per instal·lar-se, a poc a poc, entre nosaltres. I amb ella arriba el mes d’abril, un mes literari per excel·lència perquè ens porta la diada de Sant Jordi amb tot el seu ampli ventall de novetats editorials i de propostes creatives. Des d’Inèdits, com hem fet al llarg dels darrers anys, ens volem sumar a aquesta celebració i amb el número 14 de la revista us oferim tres contes que, esperem, us aportin una bona estona de lectura.

En Pol Alonso, amb el seu conte Digitalització extrema, ens fa viatjar cap a un remot extrem de la Via Làctia, més enllà de qualsevol estel visible des de la Terra. En aquest espai el coronel Lester Rox, acompanyat del robot Squan, haurà de complir una missió que, a priori, se’ns presenta com a purament administrativa i de control. Però en realitat el que trobarà en el planeta Tet, el seu destí, convertirà la missió de tràmit en tota una perillosa aventura. L’artista Marga Cruz ha estat l’encarregada de mostrar-nos gràficament aquesta amalgama de planetes i estrelles on es desenvolupa l’acció del conte.

La segona obra que us oferim fa un canvi total de paisatge. Robert Siscart, l’autor del conte El col·leccionista, ens descriu la passió amb què el protagonista d’aquesta història viu la seva gran afecció: col·leccionar estilogràfiques que han pertangut a personatges de renom. Però una tarda, en desembalar el petit paquet de l’última comanda efectuada, hi troba, a més, un curiós i impensable objecte. Sofia Gómez Barroso il·lustra aquest conte, i amb la imatge que ens ofereix, perfila clarament la qui havia estat propietària de l’última estilogràfica comprada pel nostre col·leccionista.

I per acabar tenim La trobada, de Jordi Tomàs, on se’ns planteja una situació que de ben segur heu viscut en alguna ocasió: rebre la invitació per assistir a un sopar d’antics companys d’estudis. Això és el que li passa al protagonista, però quan arriba al lloc indicat i se submergeix en el record i l’evocació del passat compartit, tot d’una el present, la vida sencera que ha viscut al llarg d’aquests anys, comença a trontollar. A causa d’aquesta agitació haurà d’enfrontar-se a alguns terribles secrets d’aquella època. Toni Arencón ha estat l’encarregat d’oferir-nos, amb una terrorífica imatge d’aquell passat obscur, la seva interpretació artística del conte.

Aquests són els tres contes de la nostra primavera literària, i cadascun d’ells podria ser catalogat en un subgènere diferent. Us animem a submergir-vos en la seva diversitat i gaudir d’aquestes històries.

Bona lectura!

Equip editorial