Lectura de Jim Nash, un home de poca sort

Us oferim un fragment de lectura del conte Jim Nash, un home de poca sort, de Joan Gausachs, el segon conte de l’Inèdits d’abril 2016, il·lustrat per Gabriel Lemkow.

Inèdits Núm 8 – Abril 2016
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

Jim Nash, un home de poca sort, de Joan Gausachs i Marí

Joan Gausachs – Biografia

Joan Gausachs - foto

En Joan Gausachs i Marí va néixer a la barriada d’Horta (Barcelona) el dijous 15 de gener del 1942. Tal com era costum a l’època ho va fer a casa. Bé, això li ho han dit de sempre, doncs ell, per més que s’esforça no pot recordar-ho.

L’any 2005, a la tendra edat de 63 anys, se li va despertar la dèria d’escriure una mica —dèria que tenia dormida des de feia bastant temps—. L’any 2008 va començar a penjar algun dels seus relats a Relats en català (R.C.) i encara continua. L’any, possiblement 2010, es va associar a l’Associació de relataires en català (ARC) i encara l’aguanten.

Si parléssim dels seus èxits literaris ja hauríem acabat; mai, mai però mai ha guanyat res de res, tan sols ha estat finalista cinc vegades de set participacions en el Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala.

Ah! No es pot deixar de fer constar que diversos autors de Relats en català, han tingut l’honor de compartir llibres col·lectius amb ell. El seu conte Nicanor i l’oca Sió va ser publicat en el núm 4 de la revista Inèdits.

Comencem a cavalcar amb Jim Nash, un home de poca sort

Decididament, en Jim Nash era un home de poca sort. Feia uns quants anys que es passejava per les muntanyes pedregoses buscant una mina d’or que l’allunyés de la misèria que sempre li havia fet companyia.

Començava a estar cansat de veure que, de vegades, quan ell deixava de buscar en un determinat lloc… patapam!, venia un nouvingut i a la primera picada o palada ja me’l tenies nedant entre abundants vetes d’or o de tresors enterrats. Va arribar un moment en què va pensar a llogar un acompanyant perquè acabés les feines que ell començava. Però no es decidí mai. Segurament que la Misèria avisaria a la Sort perquè no s’acostés gaire i a sobre hauria de mantenir un ajudant. Era tan ràcano, que havia deixat de fumar per no gastar.

No sortiré mai, mai, però mai, de la misèria, es queixava, llastimosament, en Jim, però la misèria mai, mai, però mai, no li contestava.  Continua llegint

INÈDITS – Núm 8 – Abril 2016

Coberta Inèdits 8

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

La primavera encara incipient d’aquest 2016 ens duu de ple cap al mes d’abril. Un mes que sempre se’ns mostra amb l’empremta del seu homenatge a la lectura, a l’escriptura… als llibres, en definitiva. Enguany, a més, la celebració de Sant Jordi s’escau en dissabte, amb tot el que aquesta coincidència pugui aportar de positiu i/o de negatiu. Però des d’Inèdits estem convençuts que serà una festa exitosa i hi volem contribuir amb els tres contes del present número de la revista.

Continua llegint

Nicanor i l’oca Sió, de Joan Gausachs

Joan Gausachs – Biografia

Joan Gausachs - foto

En Joan Gausachs i Marí va néixer a la barriada d’Horta (Barcelona) el dijous 15 de gener del 1942. Tal com era costum a l’època ho va fer a casa. Bé, això li ho han dit de sempre, doncs ell, per més que s’esforça no pot recordar-ho.
L’any 2005, a la tendra edat de 63 anys, se li va despertar la dèria d’escriure una mica —dèria que tenia dormida des de feia bastant temps—. L’any 2008 va començar a penjar algun dels seus relats a Relats en català (R.C.) i encara continua. L’any, possiblement 2010, es va associar a l’Associació de relataires en català (ARC) i encara l’aguanten.
Si parléssim dels seus èxits literaris ja hauríem acabat; mai, mai però mai ha guanyat res de res, tan sols ha estat finalista quatre vegades de sis participacions en el Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala.
Ah! No es pot deixar de fer constar que diversos autors de Relats en català, han tingut l’honor de compartir llibres col·lectius amb ell.

Així comença Nicanor i l’oca Sió

En Nicanor Pinyolada era un home bastant feliç. Sí, sí, veritablement, era feliç, però no ho sabia.
A en Nicanor Pinyolada, ja de petit, li agradava cantar. A l’escola, quan cantaven, sempre el feien callar perquè deien que destorbava els altres. Però per descomptat que ell no es donava per entès, i es creia de bona fe que el feien callar perquè amb seu “pinyol” tapava les veus dels companys. Continua llegint