Les adaptacions, de Joan Gausachs i Marí

Joan Gausachs – Biografia
Joan Gausachs - foto

En Joan Gausachs i Marí va néixer —tal i com ja ho va indicar en les dues anteriors participacions a Inèdits— a la barriada d’Horta (Barcelona) el dijous 15 de gener de 1942. Tal com era costum a l’època ho va fer a casa. Bé, això li ho han dit sempre, doncs ell, per més que s’hi esforça, no pot recordar-ho.

L’any 2005, a la tendra edat de 63 anys, se li va despertar la dèria d’escriure una mica —dèria que tenia adormida des de feia bastant temps—. L’any 2008 va començar a penjar algun dels seus relats a Relats en català (R.C.) L’any, possiblement 2010, es va associar a l’Associació de relataires en català (ARC)

Si parléssim dels seus èxits literaris ja hauríem acabat; mai, mai, però mai, ha guanyat res de res, tan sols ha estat finalista cinc vegades de vuit participacions en el Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala. El fet de no haver guanyat mai res de res, ell no creu que el problema sigui seu, més aviat considera que els jurats en tenen la culpa.

Ah! No es pot deixar de fer constar que diversos autors de Relats en català, han tingut l’honor de compartir llibres col·lectius amb ell.

Primeres línies de Les adaptacions

Qui més qui menys ha sentit a parlar de que la majoria de les adaptacions cinematogràfiques de novel·les d’èxit, acostumen a tergiversar bastant el seu contingut, cosa que normalment desagrada als autors.

Doncs ara us explicaré que tinc un amic… com us diré? Un amic d’aquells de tota la vida, un amic a qui estimes com si fossis tu mateix, al qual li va passar un cas similar. Similar, similar, potser és exagerar una mica, la veritat no és pas que li volguessin adaptar una obra per al setè art. La cosa és un xic més senzilla: en Jan Gim, el meu amic, havia escrit uns “Pastorets” dels quals n’estava molt cofoi i els va deixar llegir a un amic seu, director de teatre d’aficionats. L’Albert Bertran, l’amic del meu amic, li fa oferir de representar-los però, i aquí està el “però”: caldria fer uns petits retocs.

El pobre Jan va quedar ben atabalat amb tants retocs i del seus trasbalsos en podríem fer un relat que es podria titular…

Continua llegint

Anuncis

Lectura de Jim Nash, un home de poca sort

Us oferim un fragment de lectura del conte Jim Nash, un home de poca sort, de Joan Gausachs, el segon conte de l’Inèdits d’abril 2016, il·lustrat per Gabriel Lemkow.

Inèdits Núm 8 – Abril 2016
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Jim Nash, un home de poca sort, de Joan Gausachs i Marí

Joan Gausachs – Biografia

Joan Gausachs - foto

En Joan Gausachs i Marí va néixer a la barriada d’Horta (Barcelona) el dijous 15 de gener del 1942. Tal com era costum a l’època ho va fer a casa. Bé, això li ho han dit de sempre, doncs ell, per més que s’esforça no pot recordar-ho.

L’any 2005, a la tendra edat de 63 anys, se li va despertar la dèria d’escriure una mica —dèria que tenia dormida des de feia bastant temps—. L’any 2008 va començar a penjar algun dels seus relats a Relats en català (R.C.) i encara continua. L’any, possiblement 2010, es va associar a l’Associació de relataires en català (ARC) i encara l’aguanten.

Si parléssim dels seus èxits literaris ja hauríem acabat; mai, mai però mai ha guanyat res de res, tan sols ha estat finalista cinc vegades de set participacions en el Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala.

Ah! No es pot deixar de fer constar que diversos autors de Relats en català, han tingut l’honor de compartir llibres col·lectius amb ell. El seu conte Nicanor i l’oca Sió va ser publicat en el núm 4 de la revista Inèdits.

Comencem a cavalcar amb Jim Nash, un home de poca sort

Decididament, en Jim Nash era un home de poca sort. Feia uns quants anys que es passejava per les muntanyes pedregoses buscant una mina d’or que l’allunyés de la misèria que sempre li havia fet companyia.

Començava a estar cansat de veure que, de vegades, quan ell deixava de buscar en un determinat lloc… patapam!, venia un nouvingut i a la primera picada o palada ja me’l tenies nedant entre abundants vetes d’or o de tresors enterrats. Va arribar un moment en què va pensar a llogar un acompanyant perquè acabés les feines que ell començava. Però no es decidí mai. Segurament que la Misèria avisaria a la Sort perquè no s’acostés gaire i a sobre hauria de mantenir un ajudant. Era tan ràcano, que havia deixat de fumar per no gastar.

No sortiré mai, mai, però mai, de la misèria, es queixava, llastimosament, en Jim, però la misèria mai, mai, però mai, no li contestava.  Continua llegint

INÈDITS – Núm 8 – Abril 2016

Coberta Inèdits 8

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

La primavera encara incipient d’aquest 2016 ens duu de ple cap al mes d’abril. Un mes que sempre se’ns mostra amb l’empremta del seu homenatge a la lectura, a l’escriptura… als llibres, en definitiva. Enguany, a més, la celebració de Sant Jordi s’escau en dissabte, amb tot el que aquesta coincidència pugui aportar de positiu i/o de negatiu. Però des d’Inèdits estem convençuts que serà una festa exitosa i hi volem contribuir amb els tres contes del present número de la revista.

Continua llegint