Lectura de La cadira de les bruixes

Us oferim un fragment de lectura del conte La cadira de les bruixes, d’Alícia Gili, el segon conte de l’Inèdits de gener 2018, il·lustrat per M Jesús Royo.
Anuncis

M Jesús Royo, il·lustradora de La cadira de les bruixes

M Jesús Royo – il·lustradora

Nascuda a Manresa, és dissenyadora gràfica de professió i ocasionalment fa treballs com a il·lustradora. De petita volia ser pintora, i va pintar i dibuixar, però abandonà aquesta afecció en diverses etapes de la vida; ara, de gran, intenta agafar el llapis i els pinzells per començar de nou. De totes les tècniques gràfiques la que més li apassiona és el gravat artístic. Ha publicat dibuixos per a l’Associació ARC (Associació de Relataires en Català), i diverses portades de llibres.

De moment no té cap blog per informar al voltant de les activitats en què treballa i per mostrar les seves creacions –possiblement acabarà publicant algun dia a la xarxa.

La cadira de les bruixes, d’Alícia Gili

Alícia Gili – Biografia

Medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i que ha publicat articles relacionats amb la temàtica africanista. També ha realitzat incursions en la literatura de ficció guanyant alguns premis literaris de narrativa curta, i ha estat seleccionada per a l’edició de diversos llibres de compilació de relats. La seva mare deia que si treballava en una secta, perquè això d’africanista sonava molt estrany i si parlem de tema friki ja superava els límits. Però quan la seva primera novel·la, amb coautoria amb Sílvia Romero, Iskander, un viatge a la màgia dels llibres, va obtenir el Premi Ciutat de Lleida 2006 i la seva segona novel·la, El camí del Bandama vermell, sobre els nens soldats a Costa d’Ivori i també amb coautoria amb Sílvia Romero, va ser premiada amb el Premi Columna Jove, la bona dona va pensar que això de les sectes tenia futur. Pobra, s’equivocava!

http://sionia.blogspot.com.es/
@eowin32002

Així comença La cadira de les bruixes

Acabo de fer vuitanta-nou anys i demano a Déu nostre Senyor tenir prou forces per acabar aquesta història. Érem al voltant de la Mare de Déu d’Agost, quan a les set ja es fa fosc, que va tenir lloc, i la començo de memòria, tan verídica com que tots els vilatans la recorden com si fos avui, i espero que aquesta breu, però interessant història quedi registrada en les memòries d’aquells que sempre volen aprendre quelcom d’allò que llegeixen!

Era ja l’hora de ponent quan el peó s’assegué sobre la cadira de les bruixes. Li agradava aquell lloc. Era un roquissar dalt d’un espadat des d’on podies albirar tota la plana de Lleida. Des dels antics ibers, que ja es reunien allí per agrair les benaurances de la deessa de la terra, fins als trabucaires, que des de la Primera Guerra Carlista ja preparaven des d’aquella talaia privilegiada les seves ràtzies, la cadira de les bruixes havia acollit els delits i desitjos de molts homes i dones. Continua llegint