Joan Pasqual, il·lustrador de “La Diana, mare”

Joan Pasqual – Biografia
Neix a Barcelona l’any 1953
Formació artística en Dibuix i Pintura a Belles Arts de Badalona
Estudis de Pintura i Dibuix a l’Escola Da Vinci de Barcelona
Estudis de fotografia – Membre de la Federació Catalana de Fotografia (FCF)
Membre fundador del Grup artístic “4 som quatre”
Membre fundador de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt
Membre de la Cooperativa d’Artistes “Raccolto” – Milano – Itàlia (apadrinat per Daniele Oppi)

Exposa la seva obra a Catalunya, Espanya i a diferents països d’Europa.

Darrerament ha participat:

2016 – Il·lustracions pel llibre “Quatre arbres” de Empar Sáez.
2016 – Il·lustracions pel llibre “Noves llunes” de Francesc Arnau.
2016 – Poema il·lustrat pel llibre de llengua i literatura de l’editorial Oxford University.

2015 – Disseny d’etiquetes “Vi Solidari” D.O. Montsant – Sant Joan de Deu.
2015 – Cartell del 10e aniversari dels Gegants de Premià de Dalt.
2015 – Il·lustracions pel llibre “A l’altre costat de la pell” de Montse Assens i Anna Rispau.

2014 – Exposició col·lectiva al Museu de Premià de Dalt “Artistes pel Tricentenari”
2014 – Il·lustracions pel llibre “Somnis Tricentenaris”

2013 – Exposició a Lo Spacio del Guado – Ticino – Italia.
2013 – Exposició a la Biblioteca de Premià de Dalt.

2012 – Il·lustració pel llibre “El Maresme en Vers”
2012 – Il·lustració pel llibre “L’estimem perquè es la nostra”
2012 – Exposició a la Biblioteca de Premià de Dalt.

2011 – Exposició “Substrats” al Museu del Càntir – Argentona.
2001 – Il·lustracions per llibres de “l’associació de “Relataires en Català”
2011 – Exposició col·lectiva “Art en acció” – Acció Cultural del País Valencià
(Presentat per Andreu Alfaro, Antoni Tàpies i Miquel Barceló en favor de TV3 al País Valencià)
2011 – Exposició col·lectiva de poemes il·lustrats a “Art Taulí” – Sabadell

2010 – Exposició al Museu de Premià de Dalt.
2010 – Participa en el mural col·lectiu per l’Ajuntament de Premià de Dalt.

2009 – Exposició col·lectiva al ”Museu d’Art Contemporani d’Inveruno – Lombardia – Itàlia.
2009 – Exposició a Lo Spazio del Guado – Ticino – Itàlia.

2008 – Mostra sobre Dante Alighieri al Claustre de la “Società Umanitaria” – Milano – Itàlia
(Il·lustració del cant 27 del Purgatori).
2008 – Il·lustració de poemes de Poetes Catalans.

2007 – Exposició a “Inverart“ – Inveruno – Lombardia – Itàlia.
(Anomenat “Padrino” de l’exposició internacional de joves artistes Europeus).

www.joanpasqual.cat
joanpasqual.art@gmail.com

La Diana, mare, de Xavier Marcet i Soler

Xavier Marcet i Soler – Biografia

Xavier Marcet i Soler, nascut a Barcelona l’any 1955, llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, ha fet recerca sobre l’ADN en microscòpia electrònica i ha estat professor de secundària en els àmbits de ciències i matemàtica, actualment escriu novel·la tant en català com en castellà. Ha publicat contes curts: Cinc-cents mil·límetres, No et creguis tot el que diuen, El gust amarg de la Ixel·la i Substància. Recentment ha publicat el llibre: El Blues d’Odisseu on es fusiona la novel·la fantàstica i la novel·la negra. És soci d’ARC, ACEC, El Laberint d’Ariadna i col·labora a “escritores recónditos”. Té publicats llibres de contingut pedagògic.

Així comença La Diana, mare.

La Diana es trobava feliç asseguda en un granit calent i aspre; en Robert, al seu costat, percebia les imatges d’un sol llest per al necessari crepuscle. En Robert havia recollit la Diana sense saber si era encertat fer el que abans s’anomenava auto-stop.

—Mira!

La Diana, esvelta i d’edat madura, va ensenyar a en Robert els solcs dibuixats a la panxa tot apujant-se la samarreta fins als pits. La seva opinió era que pesava com a mínim vuit quilos menys i que aquell fet havia succeït potser massa de pressa. En Robert, més jove que ella, es va sorprendre que la Diana li mostrés la part baixa dels sostenidors. Continua llegint

Inèdits – Núm 11 – Abril 2017

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

El número d’Inèdits que teniu a les mans, corresponent al segon trimestre de 2017, presenta tres contes molt diferents però que alhora s’uneixen mitjançant un peculiar fil conductor: la maternitat, el sexe, i la mort. Cadascun dels relats ens mostra un d’aquests grans temes, però el joc narratiu que han ideat els seus autors us sorprendrà.

La Diana, mare, la primera història que trobareu en girar pàgina, és obra de Xavier Marcet i Soler, i tal com se’ns insinua en el títol, aquest és el conte que s’endinsa en el terreny de la maternitat: la necessitat de tenir fills, l’instint de protecció, la satisfacció pel creixement de la criatura… Tot sembla apropar-nos a una típica relació amorosa si no fos per la dualitat que viu la Diana, la protagonista, entre el món real i el món virtual. L’artista encarregat d’il·lustrar aquesta història és Joan Pasqual, qui ja ha col·laborat en altres ocasions amb la revista i, en aquesta ocasió, ens mostra amb una imatge d’aparença senzilla la complexitat, perplexitat i isola-ment que amara el relat.

En el segon conte la veu narradora ens exposa el seguit de reflexions en què es recrea el seu pensament després d’haver mantingut relacions amb la seva companya. Què és una parella, on és la frontera entre amor i sexe, què succeeix quan hom respon amb sinceritat a una pregunta, què pensen els altres d’un mateix, quina importància tenen els qui ens envolten… Es tracta de Leonor i el malestar de l’ésser, de Jordi Ubach, qui amb un estil àgil desen-volupa aquests raonaments afegint un lleu matís d’obscenitat i algunes referències escatològiques. La il·lustració és obra de M. Jesús Royo, qui amb una tècnica mixta, aquarel·la i retoc digital, recrea l’atmosfera fosca d’una cambra i, finestra enllà, el besllum del pas del temps.

I per tancar la revista tenim de nou un conte de Carme Ripoll. En aquesta ocasió l’autora ens ofereix El llit tretze de l’UCI, com podem deduir una història emmarcada en un dels espais més angoixants de clíniques i hospitals. Però en el present relat el neguit i l’ansietat no són pas els protagonistes, sinó que és el personatge central, un jove desconegut que es troba en un estat vegetatiu irreversible, qui centra l’atenció del lector. El jove, i també les infer-meres que l’envolten i que malden per esbrinar-ne la identitat. La il·lustració que acompanya el conte és obra de l’artista Carlos Sánchez qui, molt subtilment, ens insinua l’anonimat del protagonista amb aquesta absència de pacient dins la imatge.

Tres contes que, com hem esmentat a l’inici, tenen a veure amb el naixement, la vida, i la mort. Tres contes que beuen de l’es-sència de gèneres ben diferents: fantasia i ciència-ficció, realisme, i psicològic. Tres contes que des de l’Equip editorial esperem que us aportin una interessant i amena estona de lectura

Equip editorial