Lectura de La presó de llibres, d’Alícia Gili

Us oferim un fragment de lectura del conte La presó de llibres, d’Alícia Gili, el tercer conte de l’Inèdits  núm. 7, selecció d’autors del Concurs Biblioteques, de gener 2016, il·lustrat per Sofia Gómez Barroso.

INÈDITS NÚM 7 Selecció d’autors “Concurs biblioteques”– Gener 2016

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Sofia Gómez Barroso, il·lustradora de La presó de llibres

La Sofia Gómez, dissenyadora gràfica i il·lustradora, ens parla una mica d’ella mateixa:

Gaudeixo amb històries de tot tipus, sempre que no guanyin els avorrits de torn, encara que siguin els bons. Una bona novel·la negra sempre és ben rebuda.  Sóc fan de la sèrie “L’escurçó negre” i de “Faemino y Cansado”. I si parlem de futbol, parlem de Messi.

3 Presó_Sofia (2)

Si vols veure el meu treball pots visitar el meu blog: dgomezsof.blogspot.com. Pots seguir-me per facebook i twitter o passar de les xarxes, font de frases motivadores inútils.

I pel disseny: trasgrafica.com

La presó de llibres, d’Alícia Gili

Biografia – Alícia Gili

Alícia Foto - Alícia Gili - num 6

Alícia Gili és Medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i ha publicat articles relacionats amb la temàtica africanista. També ha realitzat incursions en la literatura de ficció tot guanyant alguns premis literaris de narrativa curta, i ha estat seleccionada per a l’edició de diversos llibres de reculls de relats d’autoria compartida, amb títols com: L’últim esglaó, Una mort d’amor, Pagava la pena morir, Amor d’amo (Premi Ciutat de Banyoles).

Sa mare deia que si treballava en una secta, perquè això d’africanista sonava molt estrany, i si parlem de tema friki ja superava els límits. Però quan va sortir la seva primera novel·la, Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres (Premi Ciutat de Lleida 2006), i després el 2010 va sortir la seva segona novel·la Premi Columna Jove: El camí del Bandama Vermell, sobre els nens soldats a Costa d’Ivori, la bona dona va pensar que això de les sectes aquestes de sa filla tenia futur i tot. Pobra, s’equivocava!!!

http://sionia.blogspot.com.es/

Primeres línies de La presó de llibres

La biblioteca feia olor de vell, resclosit, humit. Però també feia olor de paper i pols. Era una sala llòbrega i petita. En un costat hi havia un púlpit des d’on el pare Miquel els vigilava. Les taules de fusta, ratllades i gastades pels molts anys d’ús, tenien unes petites làmpades modernistes de colors blaus i verds que desentonaven amb aquell lloc trist. Les finestres tenien reixes, la porta tenia reixes. Els llibres estaven tancats en armaris amb reixes, com si fossin presoners. Tan presoners com nosaltres -va pensar en Jaume.

Els seus dits resseguien les traces que un insecte del paper havia deixat en una bíblia vella i enorme. Aquell era l’únic llibre que podien consultar sense permís. Estava sobre un faristol, de fusta corcada, al mig de la sala. Cada tarda, durant l’hora de lectura, algun dels nois que hagués comès una infracció, era obligat a llegir versicles durant més de dues hores, aguantant aquell llibre enorme. De seguida els braços defallien i la veu s’entretallava sota la mirada eixuta i desdenyosa del pare Miquel.

Continua llegint

INÈDITS – Núm 7 Especial biblioteques – Gener 2016

Portada

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Iniciem el 2016 amb un número especial de la revista dedicat a les Biblioteques. En aquesta ocasió publiquem cinc contes: les cinc històries seleccionades en el nostre “Concurs INÈDITS 2015 – Biblioteques”. Val a dir que la participació en la convocatòria va ser exitosa, cosa per la qual no tanquem les portes a convocar un nou certamen aquests propers mesos.

En el primer conte que us presentem se’ns planteja una qüestió: ¿què ocorreria si un usuari de biblioteca, després de mort, es quedés deambulant per allà per recordar les plàcides, interessants i divertides estones que ha passat entre aquelles parets, envoltat de tal infinitat de llibres? La resposta ens la mostra l’artista M. Jesús Royo, amb una il·lustració elaborada amb tècnica pintura digital, on podem veure la feliç dansa de dos dels personatges de la història que trobem en el conte Adéu, Caterina!, de Maria Victòria Lovaina.

Continua llegint