Pilar Campmany, il·lustradora de Les adaptacions

Pilar Campmany – il·lustradora

De la meva passió

A vegades intento recordar en quin moment em va començar a seduir el dibuix i la pintura; no ho puc recordar amb exactitud, però sí que tinc clar que no es va iniciar tan sols pel fet d’haver assistit a l’Escola Massana o a tallers d’art; la meva afecció ve de molt més lluny, dels primers anys de la meva infantesa. Potser va aparèixer o créixer la tarda en què al col·legi una monja em va dir “Pilar, deixa el ganxet i els brodats i posa’t a dibuixar; això és el que t’agrada”. Li vaig fer cas, i a partir d’aquell moment vaig començar a robar colors a l’arc de Sant Martí i a mirar amb els ulls del cor els traços, les textures i els colors; vaig permetre que els magentes m’incendiessin el cor, els maragdes m’oferissin paradisos gemats, i els canyelles i torrats em duguessin l’olor de la terra mullada…

Puc dir, amb satisfacció, que de la meva passió vaig aconseguir fer-ne la meva professió fins que més endavant vaig dedicar-me a la docència. Els llapis i els pinzells van ser el meu mitjà de vida durant molts anys. Actualment ja no pinto tant, però encara aprofito qualsevol ocasió per obrir un tub de pintura o improvisar un traç; mentre creo, em sento viva.

I és per això que quan la revista “Inèdits” em va demanar que il·lustrés el text del meu benvolgut company de Relats en Català, Joan Gausachs i Marí, vaig acceptar de seguida, em vaig sentir afortunada.

Pilar Campmany i Piqué
Gener del 2018

Les adaptacions, de Joan Gausachs i Marí

Joan Gausachs – Biografia
Joan Gausachs - foto

En Joan Gausachs i Marí va néixer —tal i com ja ho va indicar en les dues anteriors participacions a Inèdits— a la barriada d’Horta (Barcelona) el dijous 15 de gener de 1942. Tal com era costum a l’època ho va fer a casa. Bé, això li ho han dit sempre, doncs ell, per més que s’hi esforça, no pot recordar-ho.

L’any 2005, a la tendra edat de 63 anys, se li va despertar la dèria d’escriure una mica —dèria que tenia adormida des de feia bastant temps—. L’any 2008 va començar a penjar algun dels seus relats a Relats en català (R.C.) L’any, possiblement 2010, es va associar a l’Associació de relataires en català (ARC)

Si parléssim dels seus èxits literaris ja hauríem acabat; mai, mai, però mai, ha guanyat res de res, tan sols ha estat finalista cinc vegades de vuit participacions en el Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de L’Escala. El fet de no haver guanyat mai res de res, ell no creu que el problema sigui seu, més aviat considera que els jurats en tenen la culpa.

Ah! No es pot deixar de fer constar que diversos autors de Relats en català, han tingut l’honor de compartir llibres col·lectius amb ell.

Primeres línies de Les adaptacions

Qui més qui menys ha sentit a parlar de que la majoria de les adaptacions cinematogràfiques de novel·les d’èxit, acostumen a tergiversar bastant el seu contingut, cosa que normalment desagrada als autors.

Doncs ara us explicaré que tinc un amic… com us diré? Un amic d’aquells de tota la vida, un amic a qui estimes com si fossis tu mateix, al qual li va passar un cas similar. Similar, similar, potser és exagerar una mica, la veritat no és pas que li volguessin adaptar una obra per al setè art. La cosa és un xic més senzilla: en Jan Gim, el meu amic, havia escrit uns “Pastorets” dels quals n’estava molt cofoi i els va deixar llegir a un amic seu, director de teatre d’aficionats. L’Albert Bertran, l’amic del meu amic, li fa oferir de representar-los però, i aquí està el “però”: caldria fer uns petits retocs.

El pobre Jan va quedar ben atabalat amb tants retocs i del seus trasbalsos en podríem fer un relat que es podria titular…

Continua llegint