Un tast sonor de Lucrècia

Us oferim un fragment sonor d’Lucrècia, de M Victòria Lovaina, acompanyat d’un detall de la il.lustració de Sofia Gómez Barroso.

Lucrècia RETALL~4

Si teniu problemes amb el reproductor, cliqueu aquí

Els podeu trobar íntegres, en el seu format original, en el número 1 de la revista Inèdits, en suport paper o en suport ebook-pdf.

Feliç lectura!

Anuncis

Lucrècia, de M. Victòria Lovaina

M. VICTÒRIA LOVAINA - Foto

M. Victòria Lovaina – Biografia

M. Victòria Lovaina i Ruiz (Barcelona, 1959) és diplomada en magisteri, llicenciada en ciències de l’educació i compagina l’escriptura amb la docència. Ha cursat cursos de narrativa a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha guanyat diversos premis literaris com el Districte cinquè, Barcelona (2005); el de relats Mercè Rodoreda, Molins de Rei (2007); el de Novel·la Joescric, Palma (2008); el de Narrativa breu per a dones, Terrassa (2009); Paraules a Icària, Barcelona (2009); el de relat breu Rafael Comenge d’Alberic, València (2011) i Solé i Estruch de narrativa de Villanueva de Castellón, València (2012). D’entre les seves novel·les destaquen Amb ulls de nina (2008), Dietari de Les Gorges (2009) i Pell de gat (2013), a banda d’altres obres publicades en edicions col·lectives.

Un tastet de Lucrècia

Avui el meu temps de nou es diu Lucrècia. Encara així. De nou aquell temps circumdat per fronteres impossibles d’heura verda i humida que donaven al jardí un aspecte salvatge, que eixamplaven els murs i els feien arribar cel enllà, protegint-nos contra un món fora muralles que encara no coneixíem com a hostil. I de fons, el so de l’aigua que brollava vibrant de la boca oberta de la granota de pedra, la música del piano de la senyora Zimmer i la Sara dient-me, la sents?, sents la mare com toca?

Es diu Lucrècia encara el meu temps fet de sons i silencis perquè avui m’he trobat el missatge de la Sara Zimmer. Avui que l’avió que m’ha retornat a casa des de Londres, fatigat de tants dies de concerts sense repòs, però amb la il·lusió d’una setmana de descans de l’orquestra, m’he trobat el missatge: “Sé que no hi ets, però has de saber que s’ha mort la mare, Joan, s’ha mort la mare”. La veu de la Sara avui té el regust del metall, inusualment freda, com un acord dissonant tocat en mal moment, perduda la calidesa que sempre li he conegut i tancada en un buit que potser no és físic, però que ho sembla, i m’ha repetit aquella frase per si un cas jo no la podia entendre: “S’ha mort la mare, Joan”.

Continua llegint

INÈDITS – Núm 1 – Gener 2014

Publicació en paper: clicar aquí
Publicació en ebook-pdf: clicar aquí

Editorial

INÈDITS. Revista de creació literària, inicia el seu camí de publicacions dins el primer trimestre del nou any i se suma així a les moltes activitats programades al voltant del Tricentenari, tot adoptant la seva mateixa filosofia: commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar.

En aquest número trobareu tres contes ben diferenciats entre ells, tant per registre literari com per temàtica.

Maria Victòria Lovaina, escriptora ja coneguda en els cercles literaris i amb una última publicació que ha tingut força ressò (Pell de gat, obra guardonada amb el Premi Soler i Estruch de narrativa curta 2012), ens presenta amb Lucrècia l’evocació d’un indret ben particular: els jardins per on passejava la tortuga Lucrècia sota la mirada encara ingènua de dos adolescents. Però aquest espai mític conté secrets inconfessats, misteris, incògnites, i la narració ens durà a la revelació de totes aquestes qüestions. El conte ha estat il·lustrat per Sofia Gómez Barroso.

Continua llegint