Lectura de Silenci de dames, de M. Rosa Dachs

Us oferim un fragment de lectura del conte Silenci de dames, de M. Rosa Dachs, el quart conte de l’Inèdits  núm. 7, selecció d’autors del Concurs Biblioteques, de gener 2016, il·lustrat per Lu Garriga.

INÈDITS NÚM 7 Selecció d’autors “Concurs biblioteques”– Gener 2016

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Silenci de dames, de M. Rosa Dachs

M. Rosa Dachs i Peitiví – Biografia literària

M Rosa Dachs - foto

M. Rosa Dachs (Ripoll, octubre 1962) és diplomada en Magisteri i coordinadora del club de lectura de la biblioteca Emilia Xargay, des de la seva creació el gener del 2011. És membre del jurat del concurs literari Sant Jordi de Sarrià de Ter. L’any 2010 publica del llibre “ECLIPSI. Una manera de viure el càncer”, amb un total de sis reimpressions. En solitari li agrada reflectir les seves emocions, sentiments, i pensaments, tot allò que veu al seu voltant i que distorsiona amb la ploma sobre un paper en blanc, o amb un pinzell il·lustrant imatges. Ha vist recompensada la seva tasca obtenint premis en diversos certàmens literaris i en concursos de dibuix. Col·labora en alguna revista d’àmbit local, a través d’articles de difusió o d’actualitat.

Així comença Silenci de dames

Per a mi era difícil sobreposar-me al meu caràcter esquerp i reservat, al meu tarannà tímid i vergonyós, i al meu posat eixut i callat. M’era prou complicat trobar un punt entremig on em sentís tranquil·la i còmoda per atendre amb correcció les persones i establir-hi una relació discretament sociable i educada, natural, basada en el respecte. Fins i tot, si m’era possible i els ànims m’ho permetien, malbaratava un xic de simpatia, però així que les circumstàncies m’ho permetien, defugia amb poques paraules qualsevol enrenou que se’m presentés i que desbaratés, en poca estona, aquell ambient avinent i tranquil on jo em sentia a gust.

M’esforçava per no despertar l’interès ni l’atenció de ningú. Marcava amb cautela, però alhora amb fermesa, un distanciament que no permetia que ningú el traspassés, i no atorgava cap llicència d’intromissió per xafardejar dins la meva intimitat. Sense fer gaire soroll, m’apartava de la gent, i em refugiava cofoia en el meu petit món, el que havia creat quasi a esquenes de la realitat. M’agradava viure envoltada de llibres, estar rodejada de llibres, sempre o quasi sempre buscava la seva companyia, i quan intuïa que algú provava de tafanejar la meva vida, m’apartava a corre cuita. Així que podia cercava la quietud d’aquell univers irreal imprès sobre paper.

Continua llegint

INÈDITS – Núm 7 Especial biblioteques – Gener 2016

Portada

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Iniciem el 2016 amb un número especial de la revista dedicat a les Biblioteques. En aquesta ocasió publiquem cinc contes: les cinc històries seleccionades en el nostre “Concurs INÈDITS 2015 – Biblioteques”. Val a dir que la participació en la convocatòria va ser exitosa, cosa per la qual no tanquem les portes a convocar un nou certamen aquests propers mesos.

En el primer conte que us presentem se’ns planteja una qüestió: ¿què ocorreria si un usuari de biblioteca, després de mort, es quedés deambulant per allà per recordar les plàcides, interessants i divertides estones que ha passat entre aquelles parets, envoltat de tal infinitat de llibres? La resposta ens la mostra l’artista M. Jesús Royo, amb una il·lustració elaborada amb tècnica pintura digital, on podem veure la feliç dansa de dos dels personatges de la història que trobem en el conte Adéu, Caterina!, de Maria Victòria Lovaina.

Continua llegint