Lectura de L’arca de Noè

Us oferim un fragment de lectura del conte L’arca de Noè, de menut, el darrer conte de l’Inèdits de gener 2018, il·lustrat per Yolanda Urango.

Anuncis

L’arca de Noè, de menut

menut – Biografia

En menut va néixer el 2008, quan va decidir que li agradava prou escriure com per dedicar-hi una mica més d’un conte l’any, com havia fet fins llavors; així que va agafar el teclat de l’ordinador i es va posar a pensar alguna cosa. I mira, va quedar finalista del segon premi Miasma.

Des de llavors ha seguit escrivint, tot i que no amb tanta regularitat com voldria; ha anat a classes -perquè només els genis ho fan bé sense que els n’ensenyin-, i tot i no dedicar-s’hi vuit hores al dia no es pot queixar, ja que ha sortit en algunes Catarsi, en alguna Lluna en un Cove, al Vint relats de la fi del món i al Somnis, s’ha endut un Ictineu i un Ovelles elèctriques; va pel tercer relat a Inèdits, i també se l’ha vist al Montseny entre llum i boires i al Montseny Màgic (prepareu-vos pel Montseny Eròtic!), i al 9 relats per un 9 país i Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics. És editor de la revista Catarsi.

Primeres línies de L’arca de Noè

La doctora Caterina tenia els ulls mig tancats: començava a haver-hi massa poca llum, però absorta com estava revisant els resultats de la darrera anàlisi, no se n’adonava, sinó que forçava la vista intentant veure-hi millor. Es va posar dreta amb un dels papers a la mà, caminava d’un costat a l’altre xiuxiuejant en veu alta les rastelleres de números que havia imprès. En arribar al costat de la finestra, alçà el cap i mirà a fora. Estava molt contenta de treballar en una fàbrica a un extrem del polígon industrial: així no veia les naus abandonades, brutes. Algunes, fins i tot, ja queien en ruïnes. D’ençà que el virus de la SIDA es contagiava per via aèria, la població del planeta s’havia reduït a la meitat i la civilització humana es trobava a punt del col·lapse. Les indústries farmacèutiques, també Nòvix, on treballava la doctora Caterina, havien centrat els esforços a buscar la cura per a aquella plaga, cosa que havia tallat en sec altres línies d’investigació susceptibles d’aportar menys beneficis econòmics, i això havia portat a l’augment de malalties que fins llavors es consideraven controlades i a la reaparició d’algunes que es donaven per desaparegudes. Continua llegint

El qüestionari: menut

En menut va néixer el 2008, quan va decidir que li agradava prou escriure com per dedicar-hi una mica més d’un conte l’any, com havia fet fins llavors; així que va agafar el teclat de l’ordinador i es va posar a pensar alguna cosa. I mira, va quedar finalista del segon premi Miasma.

Des de llavors ha seguit escrivint, amb no tanta regularitat com voldria, ha anat a classes -perquè només els genis ho fan bé sense que els n’ensenyin-, i tot i no dedicar-s’hi vuit hores al dia no es pot queixar, ja que ha sortit en alguna Catarsi, en alguna Lluna en un Cove, al Vint relats de la fi del món, s’ha endut un Ictineu, un Ovelles elèctriques. També ha publicat a l’Inèdits, al Montseny entre llum i boires i al 9 relats per un 9 país. És editor de la revista Catarsi.

 

 

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

m.- Sí, la coneixia. De fet, teniu dos contes meus publicats! Us conec des del primer número, no recordo com. Potser m’ho va dir l’Alícia (Gili)?

Continua llegint

La forja d’un heroi, de menut

menut – Biografia

menut - foto

En menut és un friki a qui quan s’il·lumina o les muses li llencen bestieses al cap no dubta en agafar l’ordinador i engreixar la llista d’idees que no té explotades; quan pot en deixa alguna per escrit per tal de mostrar al món com de bo és. I dolent del tot no deu ser-ho, ja que ha aconseguit un Ictineu, un Ovelles Elèctriques (i un finalista), un finalista a MiasMa i un finalista a ARC-Catarsi; la revista Catarsi li ha publicat uns quants relats, la Inèdits va pel segon, i la Lluna en un Cove i MiasMa, un cadascú. I Otros Mundos ja l’ha convidat dues vegades pels seus reculls.

 O potser no és que no sigui dolent, potser és que paga prou bé. Vés a saber.

Continua llegint