Lectura de Merles, de Xavi Ballester

Us oferim un fragment de lectura del conte Merles, de Xavi Ballester, el primer conte de l’Inèdits d’octubre 2015, il·lustrat per Lu Garriga.

Anuncis

Merles, de Xavi Ballester

Xavi Ballester Fàbregues – Biografia.

Xavi Ballester - foto

Nascut a Barcelona el febrer de 1974. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona el 1999. Des de ben jove escriu poesia, gènere en el qual va guanyar el concurs organitzat per l’FNAC i el Periódico l’any 1999, amb el poema Ciudad de los huérfanos.

El premi més recent que ha obtingut ha estat, el passat mes de juliol, el Xè Premi 7lletres amb el recull de contes Porexpan i polaroids que properament editarà Pagès Editors.

També ha estat finalista del concurs Mercè Rodoreda de contes de Gràcia amb El mirall (2009); guanyador del premi Casal Lambda amb el relat Sense llençols (2010); guanyador del 15è Premi de narrativa curta per Internet Tinet dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-12 amb el relat Ous Ferrat, editat per Cossetània; finalista del III Miquel Arimany 2012 amb el relat L’edat de les muntanyes, editat per La Busca edicions; guanyador del Premi Cronoviatge 2015 organitzat per Fantàstik i editorial Males Herbes amb el microrelat Tornar.

Actualment dirigeix el programa de literatura Lletraferits a Ràdio Molins de Rei.

Així alça el vol Merles

La seva és l’única finestra encesa. És l’última veïna que queda en tot l’edifici. Per això pot tenir el volum del televisor tan alt com vulgui. Ningú altre, llevat d’ella mateixa, el sentirà.

Tot i així, no ha pogut copsar el nom, era quelcom semblant  a “abraces” o “atanses” o potser ha dit “arcades”. És un nom estrany, ara mateix és incapaç de retenir-lo. Del que està segura és que té moltes “as” i juraria que mai no l’havia escoltat abans perquè, si ho hagués fet, segur que el recordaria… o potser no. Quan la presentadora l’ha pronunciat amb la seva veu musical, el nom ha sonat esbatanat, un d’aquests noms que s’eixamplen en dir-los, que tenen una força natural i confiada. Ara bé, no entén, però, de què carai riu la presentadora ni per què manté aquest somriure estúpid ni tampoc per què no deixa d’estarrufar-se els cabells cada vegada que repeteix la notícia:

Trobades mortes més de cinc mil merles el matí de l’Any Nou a l’estat d’Arkansas.

Continua llegint

INÈDITS – Núm 6 – Octubre 2015

Coberta 6

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

L’estiu ja ha quedat enrere. De ben segur que durant aquest període us haureu dedicat a llegir tots aquells llibres que, durant la resta de l’any, no podeu abastar. O bé el temps d’oci us haurà servit per escriure els relats que tot just teníeu embastats. També nosaltres, la Revista de creació literària INÈDITS, hem aprofitat aquests mesos per plantejar-nos nous reptes i projectes dels quals us anirem informant puntualment.

Ara, però, volem presentar-vos el número del tercer trimestre d’enguany i aprofitar aquestes línies per animar-vos a participar en la revista tot enviant-nos els vostres originals.

El recull s’inicia amb un conte de Xavi Ballester titulat Merles, una emotiva història situada en aquesta etapa tan solitària com és la vellesa. La protagonista sortirà de casa seva, amb penes i treballs, per socórrer unes merles, i nosaltres, els lectors, la seguirem pas a pas en el seu lent avanç. La il·lustració de Lu Garriga fa de portaveu i simbolitza aquesta solitud esmentada, tot mostrant-nos la protagonista mentre camina per uns carrers deshabitats.

De llops i lleons, d’Alícia Gili, autora amb qui ja havíem treballat en un número anterior de la revista, ens ofereix un conte de gènere fantàstic amb enfrontaments, batalles, guerrers protegits pel seu esperit de naixement i, de rerefons, una crítica incisiva contra el despotisme dels governants. Ferran Costa, amb tècnica llapis i tinta aiguada, ha estat l’encarregat d’il·lustrar el text tot referenciant una simbiosi dels diversos elements que hi podem trobar.

I el tercer conte, Les sopes, també pertany a un autor amb qui ja havíem treballat en un número anterior de la revista: Xavier Valeri. En aquesta ocasió ens ofereix una tràgica història de desamor que es veu abocada, per un seguit de circumstàncies, a un nou enamorament. I tot plegat pinzellat per la inconfusible ironia a què ja ens té acostumats l’autor. El relat, amb un final impactant, l’ha il·lustrat Berta Gómez Barroso, i ens mostra la súplica de la protagonista, a qui fa aparèixer tot esquinçant l’espai en una clara al·legoria de la situació en la qual es troba.

Desitgem que passeu una agradable i interessant estona de lectura amb aquestes històries que, de nou, mostren una diversitat d’interessos temàtics i de conreu de gèneres.

Equip editorial