Sofia Gómez Barroso, il·lustradora de El col·leccionista.

Gaudeixo amb històries de tot tipus, sempre que no guanyin els avorrits de torn, encara que siguin els bons. Una bona novel·la negra sempre és ben rebuda. Sóc fan de la sèrie “L’escurçó negre” i de “Faemino y Cansado”. I si parlem de futbol, parlem de Messi.

Si vols veure el meu treball pots visitar el meu blog: dgomezsof.blogspot.com. Pots seguir-me per facebook i twitter o passar de les xarxes, font de frases motivadores inútils.

I pel disseny: trasgrafica.com.

Robert Siscart, autor de El col·leccionista

Biografia – Robert Siscart

Robert Siscart Rodríguez neix a Sabadell el 1969, i arreplega lletres des de fa uns tres anys. Llicenciat en Història, treballa en l’àmbit de l’administració pública. Escriptor novell, ha pogut veure publicades algunes de les seves obres en volums col·lectius, de relats curts i de microcontes: Recull de contes del Premi Vent de Port 2016, Col·lecció Literària del VII Concurs ARC de Microrelats 2017, i el VI Microconcurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2017. Ha obtingut el segon premi del III Certamen Literari de Contes del Barça de la Penya Blaugrana Foment Martinenc el 2017 i el segon premi del V Concurs de Relats Vázquez Montalbán del Centre Cívic Vallvidrera i la Biblioteca Collserola del 2017.

Primeres línies de El col·leccionista.

En Juli portava més de vint anys col·leccionant estilogràfiques d’ençà que el seu avi, pel seu catorzè aniversari, li regalà la primera. No era una ploma qualsevol. Segons l’avi, aquella Font Pelayo havia pertangut a Lluís Companys i li havia donat ell mateix en persona, poc abans que se l’enduguessin al Castell de Montjuïc. Mai no havia pogut corroborar l’autenticitat, però la guardava sota clau, al costat de les peces més preuades de la seva col·lecció: una Parker Duofold d’Arthur Conan Doyle, una Pelikan de Ióssif Stalin i una Conway Stewart de Winston Churchill. L’escriptor escocès, el mandatari soviètic i el britànic, a qui considerava una mena d’híbrid dels dos anteriors.

Gràcies a internet, durant els darrers anys havia pogut augmentar el volum de la seva col·lecció de forma considerable. Abans havia de recórrer a mercats de brocanters, antiquaris i a d’altres col·leccionistes, a la recerca d’una nova peça. A vegades passaven mesos sense trobar-ne cap que complís els dos requisits mínims: haver pertangut a un individu universalment cèlebre i que l’estilogràfica es conservés en bon estat. Ara tenia a l’abast noves adquisicions, provinents de qualsevol racó del món, en un parell de clics. En aquests casos només accedia a subhastes on l’objecte estigués fotografiat i acompanyat d’un certificat d’autenticitat. Poques vegades superaven la seva oferta i, a més, era ràpid fent la transferència bancària, així que en poc temps havia aconseguit ampliar fins a prop d’un miler de plomes una col·lecció que abans, amb prou feines, arribava al centenar d’estilets. Continua llegint

Inèdits núm. 14. Editorial

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Fa unes setmanes la primavera va trucar a les portes de casa nostra per instal·lar-se, a poc a poc, entre nosaltres. I amb ella arriba el mes d’abril, un mes literari per excel·lència perquè ens porta la diada de Sant Jordi amb tot el seu ampli ventall de novetats editorials i de propostes creatives. Des d’Inèdits, com hem fet al llarg dels darrers anys, ens volem sumar a aquesta celebració i amb el número 14 de la revista us oferim tres contes que, esperem, us aportin una bona estona de lectura.

En Pol Alonso, amb el seu conte Digitalització extrema, ens fa viatjar cap a un remot extrem de la Via Làctia, més enllà de qualsevol estel visible des de la Terra. En aquest espai el coronel Lester Rox, acompanyat del robot Squan, haurà de complir una missió que, a priori, se’ns presenta com a purament administrativa i de control. Però en realitat el que trobarà en el planeta Tet, el seu destí, convertirà la missió de tràmit en tota una perillosa aventura. L’artista Marga Cruz ha estat l’encarregada de mostrar-nos gràficament aquesta amalgama de planetes i estrelles on es desenvolupa l’acció del conte.

La segona obra que us oferim fa un canvi total de paisatge. Robert Siscart, l’autor del conte El col·leccionista, ens descriu la passió amb què el protagonista d’aquesta història viu la seva gran afecció: col·leccionar estilogràfiques que han pertangut a personatges de renom. Però una tarda, en desembalar el petit paquet de l’última comanda efectuada, hi troba, a més, un curiós i impensable objecte. Sofia Gómez Barroso il·lustra aquest conte, i amb la imatge que ens ofereix, perfila clarament la qui havia estat propietària de l’última estilogràfica comprada pel nostre col·leccionista.

I per acabar tenim La trobada, de Jordi Tomàs, on se’ns planteja una situació que de ben segur heu viscut en alguna ocasió: rebre la invitació per assistir a un sopar d’antics companys d’estudis. Això és el que li passa al protagonista, però quan arriba al lloc indicat i se submergeix en el record i l’evocació del passat compartit, tot d’una el present, la vida sencera que ha viscut al llarg d’aquests anys, comença a trontollar. A causa d’aquesta agitació haurà d’enfrontar-se a alguns terribles secrets d’aquella època. Toni Arencón ha estat l’encarregat d’oferir-nos, amb una terrorífica imatge d’aquell passat obscur, la seva interpretació artística del conte.

Aquests són els tres contes de la nostra primavera literària, i cadascun d’ells podria ser catalogat en un subgènere diferent. Us animem a submergir-vos en la seva diversitat i gaudir d’aquestes històries.

Bona lectura!

Equip editorial