Proclamació del veredicte del “Concurs Inèdits 2015 – Biblioteques”

 No Way

L’Equip editorial de la Revista de creació literària INÈDITS vol agrair la bona acollida que ha tingut la convocatòria del “Concurs INÈDITS 2015 – Biblioteques”, alhora que vol fer esment de la qualitat dels contes presentats.

Han arribat un total de 14 obres i durant aquestes darreres setmanes hem procedit a fer-ne la lectura atenta i rigorosa per tal d’emetre el veredicte dins el termini estipulat. Cal dir que ha resultat força enriquidor constatar la varietat de registres possibles sota una mateixa temàtica, aspecte que ens anima a plantejar-nos el projecte d’un nou concurs de cara al proper any.

Volem encoratjar a tots els concursants, tant els qui en aquesta ocasió han estat seleccionats com els qui no han entrat en aquesta selecció, a continuar participant i col·laborant amb Inèdits. Sigui en els certàmens que s’organitzin o bé en la publicació habitual de la revista, que té lloc trimestralment.

Gràcies.

Acta del veredicte:

A Barcelona, el vint-i-sis de novembre de dos mil quinze, reunit el Jurat del “Concurs INÈDITS 2015 – Biblioteques”, format pels tres membres de l’Equip editor de la Revista de creació literària INÈDITS (Sílvia Romero, M. Jesús Royo i Olga Sanfeliu), després de llegir i valorar els contes presentats al certamen i de les corresponents deliberacions, decideix seleccionar els següents 5 inèdits per ser publicats en el número especial de la revista dedicat al tema “Biblioteques” (gener 2016):

  • Adéu Caterina, de Maria Victòria Lovaina
  • Finestres que aturen la foscor, d’Enric Bassegoda
  • La presó de llibres, d’Alícia Gili
  • Silenci de dames, de M. Rosa Dachs
  • Una nit d’insomni, d’Ignasi Carbonell

Signat a Barcelona, el vint-i-sis de novembre de dos mil quinze.

Anuncis

De llops i lleons, d’Alícia Gili

Alícia Gili Abad – BiografiaAlícia Foto - Alícia Gili - num 6

Alícia Gili és Medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i ha publicat articles relacionats amb la temàtica africanista. També ha realitzat incursions en la literatura de ficció tot guanyant alguns premis literaris de narrativa curta, i ha estat seleccionada per a l’edició de diversos llibres de reculls de relats d’autoria compartida, amb títols com: L’últim esglaóUna mort d’amor, Pagava la pena morirAmor d’amo (Premi Ciutat de Banyoles).

Sa mare deia que si treballava en una secta, perquè això d’africanista sonava molt estrany i si parlem de tema friki ja superava els límits. Però quan van editar la seva primera novel·la, Iskander, un viatge a la màgia dels llibres (Premi Ciutat de Lleida 2006), i quan el 2010 va sortir la seva segona novel·la, Premi Columna Jove: El camí del Bandama Vermell, sobre els nens soldats a Costa d’Ivori, la bona dona va pensar que això de les sectes aquestes de sa filla tenia futur i tot. Pobra, s’equivocava!!!!

Així comença De llops i lleons

El guàrdia mirava el Calçada Reial impertèrrit. El sol ixent il·luminava les llunyanes serres del Kopet Dag que limitaven el desert de sorres negres al nord d’Ecbatana. Els Athanatoi havien abandonat la formosa ciutat feia dos dies. Era impossible veure el camí empedrat sota els estendards que onejaven els deu mil. I malgrat conduir l’exèrcit més gran que ningú no havia conegut, l’Hidarnes mirava el que l’esperava més enllà del Kopet Dag amb recança. Sabia perfectament com les gastaven les sorres negres del Karakum i els seus genets Kharesmians.

No es pogué estar de mirar el soldat amb orgull. Era persa. La barba rinxolada i els ulls foscos emmarcaven el rostre sota la tiara de feltre. Els brodats vermells sobre la túnica blanca marcaven el seu destacament. Els pantalons negres eren també de feltre i els mantenia a recer de les inclemències de l’ampli imperi, des dels freds extrems del Pamir a les temperatures insuportables del desert del Kazakhastan. La lleugera però impenetrable cota de malla d’escames de peix que portava sota la capa, l’escut de vímet, així com l’arc llarg i la llança curta amb punta de ferro i contrapès, havien fet d’aquells soldats màquines de guerra imparables. La capa coberta de fils d’or valia dos mil daricos, una família sencera podia menjar amb una d’aquelles capes tot un any. Però els Athanatoi eren el millor exèrcit del món i l’emperador ho sabia.

Continua llegint

Quins nervis! (Concurs Biblioteques)

uña3 (2)

Recordeu el concurs Inèdits 2015 – Biblioteques?

En breu farem públic el nostre veredicte, on donarem a conèixer el nom dels autors seleccionats i dels contes que es publicaran en el núm. Especial de l’Inèdits de gener 2016.

Volem agrair la bona acollida d’aquesta iniciativa i especialment a tots els participants la qualitat dels treballs presentats.

Gràcies per fer-nos confiança i molta sort a tots!!!

Lu Garriga, il·lustradora de Merles.

De petita sempre va voler ser pintora, però pintora de les que pinten quadres, no de les que pinten parets. De fet, escrivia contes que il·lustrava ella mateixa i que eren el delit de companys i professors. Amb els anys, es va despistar una mica, i els seus passos la van portar per camins ben diferents, però aquell primer anhel sempre la va acompanyar.

Fins que un dia, va fer un cop de cap i va realitzar un curs d’il·lustració a l’Escola Massana i sembla que li va agradar. Després d’aquest en van venir d’altres, va participar en tallers amb il·lustradors varis i finalment va completar la seva formació amb un mòdul de disseny gràfic que li va desvetllar tots els secrets del mon digital.

Actualment s’ha decantat per la il·lustració infantil, tot i que en ocasions pot fer un canvi de registre com l’actual col·laboració amb l’Inèdits.

Merles-Definitiu_optim (2)

Podeu veure la seva obra al següent enllaç:

http://lugarriga.blogspot.com.es/

Tècnica de la il·lustració: llapis + retoc digital.