Biografia i fotografia eliminades a petició de l’autor.
1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?
XV.- Vaig saber de l’existència d’Inèdits pel Facebook. Ja ho vaig saber des del primer número. No sabeu el que em satisfà que tingui continuïtat. Ara ja fa una mica de temps.
La Berta Gómez Barroso, una de les nostres il·lustradores recurrents, ens parla una mica d’ella mateixa:
Per on puc començar? Després de gairebé uns 20 anys vivint en diferents països amb els meus fills i el meu marit, aquesta veterinària que us parla, ha decidit “reciclar-se” a il.lustradora, estudiant un certificat d’il.lustració a Londres, on viu actualment. Com sóc una àvida lectora, estic especialment interessada en la il.lustració de portades de llibres, capítols i històries curtes. Les tècniques artístiques que prefereixo són l’aquarel.la i la tinta xinesa, però últimament estic experimentant amb el collage i les tècniques mixtes. Espero que les meves il.lustracions us parlin per elles mateixes!
Biografia i fotografia eliminades a petició de l’autor.
Un petit tast de Les Sopes
Alt, de rostre vermellós i cabell ros, en Robert Soler estava molt neguitós. La causa era que la seva dona, la Rosa Riba, de vint-i-tres anys, estava malalta de còlera. Un pidolaire havia empestat la font de la Plaça Major de Sant Jaume de Domenys i la gent es moria enmig de mals de ventre, vòmits i diarrees. L’Ajuntament havia disposat que s’eliminessin els femers, que es matessin les gallines i els conills i, sobretot, que es bullís l’aigua. Al capdavall del pont que donava entrada al poble hi havia una caseta, on l’agutzil fumigava amb sofre els viatgers per desinfectar-los, però feia dies que no arribava ningú. Cap viatger es volia aturar en un poble on l’epidèmia s’estenia. Cada vegada hi havia més malalts i cada vegada eren més les persones que es morien de mal de ventre.
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí
L’estiu ja ha quedat enrere. De ben segur que durant aquest període us haureu dedicat a llegir tots aquells llibres que, durant la resta de l’any, no podeu abastar. O bé el temps d’oci us haurà servit per escriure els relats que tot just teníeu embastats. També nosaltres, la Revista de creació literària INÈDITS, hem aprofitat aquests mesos per plantejar-nos nous reptes i projectes dels quals us anirem informant puntualment.
Ara, però, volem presentar-vos el número del tercer trimestre d’enguany i aprofitar aquestes línies per animar-vos a participar en la revista tot enviant-nos els vostres originals.
El recull s’inicia amb un conte de Xavi Ballester titulat Merles, una emotiva història situada en aquesta etapa tan solitària com és la vellesa. La protagonista sortirà de casa seva, amb penes i treballs, per socórrer unes merles, i nosaltres, els lectors, la seguirem pas a pas en el seu lent avanç. La il·lustració de Lu Garriga fa de portaveu i simbolitza aquesta solitud esmentada, tot mostrant-nos la protagonista mentre camina per uns carrers deshabitats.
De llops i lleons, d’Alícia Gili, autora amb qui ja havíem treballat en un número anterior de la revista, ens ofereix un conte de gènere fantàstic amb enfrontaments, batalles, guerrers protegits pel seu esperit de naixement i, de rerefons, una crítica incisiva contra el despotisme dels governants. Ferran Costa, amb tècnica llapis i tinta aiguada, ha estat l’encarregat d’il·lustrar el text tot referenciant una simbiosi dels diversos elements que hi podem trobar.
I el tercer conte, Les sopes, també pertany a un autor amb qui ja havíem treballat en un número anterior de la revista: Xavier Valeri. En aquesta ocasió ens ofereix una tràgica història de desamor que es veu abocada, per un seguit de circumstàncies, a un nou enamorament. I tot plegat pinzellat per la inconfusible ironia a què ja ens té acostumats l’autor. El relat, amb un final impactant, l’ha il·lustrat Berta Gómez Barroso, i ens mostra la súplica de la protagonista, a qui fa aparèixer tot esquinçant l’espai en una clara al·legoria de la situació en la qual es troba.
Desitgem que passeu una agradable i interessant estona de lectura amb aquestes històries que, de nou, mostren una diversitat d’interessos temàtics i de conreu de gèneres.
Equip editorial
ineditsrevista 