Inèdits – Núm 11 – Abril 2017

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

El número d’Inèdits que teniu a les mans, corresponent al segon trimestre de 2017, presenta tres contes molt diferents però que alhora s’uneixen mitjançant un peculiar fil conductor: la maternitat, el sexe, i la mort. Cadascun dels relats ens mostra un d’aquests grans temes, però el joc narratiu que han ideat els seus autors us sorprendrà.

La Diana, mare, la primera història que trobareu en girar pàgina, és obra de Xavier Marcet i Soler, i tal com se’ns insinua en el títol, aquest és el conte que s’endinsa en el terreny de la maternitat: la necessitat de tenir fills, l’instint de protecció, la satisfacció pel creixement de la criatura… Tot sembla apropar-nos a una típica relació amorosa si no fos per la dualitat que viu la Diana, la protagonista, entre el món real i el món virtual. L’artista encarregat d’il·lustrar aquesta història és Joan Pasqual, qui ja ha col·laborat en altres ocasions amb la revista i, en aquesta ocasió, ens mostra amb una imatge d’aparença senzilla la complexitat, perplexitat i isola-ment que amara el relat.

En el segon conte la veu narradora ens exposa el seguit de reflexions en què es recrea el seu pensament després d’haver mantingut relacions amb la seva companya. Què és una parella, on és la frontera entre amor i sexe, què succeeix quan hom respon amb sinceritat a una pregunta, què pensen els altres d’un mateix, quina importància tenen els qui ens envolten… Es tracta de Leonor i el malestar de l’ésser, de Jordi Ubach, qui amb un estil àgil desen-volupa aquests raonaments afegint un lleu matís d’obscenitat i algunes referències escatològiques. La il·lustració és obra de M. Jesús Royo, qui amb una tècnica mixta, aquarel·la i retoc digital, recrea l’atmosfera fosca d’una cambra i, finestra enllà, el besllum del pas del temps.

I per tancar la revista tenim de nou un conte de Carme Ripoll. En aquesta ocasió l’autora ens ofereix El llit tretze de l’UCI, com podem deduir una història emmarcada en un dels espais més angoixants de clíniques i hospitals. Però en el present relat el neguit i l’ansietat no són pas els protagonistes, sinó que és el personatge central, un jove desconegut que es troba en un estat vegetatiu irreversible, qui centra l’atenció del lector. El jove, i també les infer-meres que l’envolten i que malden per esbrinar-ne la identitat. La il·lustració que acompanya el conte és obra de l’artista Carlos Sánchez qui, molt subtilment, ens insinua l’anonimat del protagonista amb aquesta absència de pacient dins la imatge.

Tres contes que, com hem esmentat a l’inici, tenen a veure amb el naixement, la vida, i la mort. Tres contes que beuen de l’es-sència de gèneres ben diferents: fantasia i ciència-ficció, realisme, i psicològic. Tres contes que des de l’Equip editorial esperem que us aportin una interessant i amena estona de lectura

Equip editorial

El Testament, de Carme Ripoll

Carme Ripoll Martínez – Biografia.

CARME RIPOLL - foto

Nascuda el 1945 a Barcelona, el 1952 es converteix en lectora compulsiva. El 1953 comença a escriure contes infantils per a consum propi. El 1955 és redactora del setmanari familiar creat amb el seu germà. Amb el seu marit i els tres fills, viuen la major part del temps a l’estranger: París, Madrid, Kuwait, Algèria, Guatemala i Londres. Les cartes són l’expressió literària d’aquesta època. De tornada a casa, 2008, s’inscriu a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès per donar forma als contes que s’inventa per els vuit néts. És l’eclosió d’un do que porta amagat des de sempre. El 2013 posa en marxa l’Obrador d’històries. Escriure i llegir són necessitats bàsiques. Publicacions: 2011: Un balcó del Raval, finalista del Premi de Relat Breu Districte V. 2014: Nena no t’ho perdis dins del recull A l’ombra del Decameró. Catorze relats eròtics, Ed. Gregal  2015: Jura’m que no ho diràs a ningú, Ed. Gregal. En breu sortirà Mama, on és l’Avi a Cavall Fort.

Obrint  El Testament

El Comiat

La Maria s’asseu a l’escriptori que havia estat del seu marit i treu un parell de fulls del primer calaix. A l’escrivania que hi ha davant seu es troba la ploma estilogràfica que ell feia servir per signar les coses importants. L’agafa i comença a escriure.

Adéu amor! Adéu.

Oi que sembla el títol d’un poema? Però no ho és. És un comiat. Dolorós. Definitiu. És un adéu que em cal fer. Ja no puc més. Demà farà un any que no hi ets i encara estic plena de tu. Tu ets mort. Jo sóc viva. I vull viure. I per fer-ho t’haig de fer fora, has de marxar. Voldria que continuessis amb mi però és impossible. A contracor et dic adéu. No vull que m’acompanyis. Tu no tens camí i jo n’he trobat un munt de nous, plens de vida, curulls d’il·lusions. Els haig d’emprendre sola, he de saber caminar sense tu.

Continua llegint

INÈDITS – Núm 5 – Abril 2015

Portada núm 5

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Pocs dies després de l’inici de la primavera el món de la literatura entra en un mes en què s’homenatja el llibre i la lectura. L’abril ens desperta amb el desig de viure un dia especial: Sant Jordi, el Dia del Llibre. I enguany, juntament amb l’encís de les parades de llibres al voltant de les quals passejarem, ens aturarem, triarem i remenarem entre els diversos volums, la Revista INÈDITS us ofereix un nou número amb tres contes perquè gaudiu de la seva lectura.

El primer inèdit que trobareu, La Pedra i el Corriol, és una narració de Ferran d’Armengol en la qual el protagonista, Carles Oriol, explica als amics la seva pròpia història. És aquesta una bella història d’amor entre la ficció i la realitat, i aquest enamorament, per perpetuar-se, precisa del pagament d’una penyora. La il·lustració que l’acompanya, de tècnica mixta de llapis de grafit, tinta per crear el fons i puntuals retocs fotogràfics, és obra de Sílvia Cano Herrero, qui ens mostra una imatge onírica on el Corriol navega tot endinsant-se en un somni dins un altre somni.

L’autora del segon conte, Carme Ripoll, ens presenta amb El testament la transmissió d’un llegat que de ben segur tothom valorarà de poc convencional, de tal manera que les reaccions que provocarà entre els diversos hereus esdevindran ben diferents. Des de la ira a l’agraïment, passant per l’emotivitat i el desconcert, per la qual cosa es preguntaran si realment coneixien el difunt. En aquesta ocasió la il·lustració, amb tècnica de llapis i retoc digital, és obra de M. Jesús Royo, qui ens mostra un dels personatges del conte i, en aquest cas, ens comunica la tristesa que provoca el trencament amb el passat i amb els records en descobrir una veritat insospitada.

I per posar el punt i final us oferim el conte La forja d’un heroi, de menut, qui es converteix així en el primer contista que repeteix com a col·laborador de la revista. En aquesta història se’ns mostra la relació entre dos personatges amb uns noms ben peculiars i plens de simbolisme, Divad i Tailog, i com els sentiments, siguin d’amor o d’amistat, esdevenen la clau per donar força, coratge i il·lusió a les persones. La il·lustració de Sofia Gómez Barroso, amb tècnica de carbonet, acrílic i muntatge fotogràfic, ens presenta un personatge que lluita davant el mirall amb els seus sentiments mentre l’envolta un silenci espacial.

Com podeu comprovar, tres contes diferents per encetar aquesta primavera literària que tenim per davant. Esperem que gaudiu d’aquestes històries tant com nosaltres. Bona lectura!

 Equip editorial