Joan Carrió Grau, il·lustrador de “El rei del bricolatge”

 

1-el-rei-del-bricolatge-joan-carrio-2

 

Nascut a Manresa el 1954, ja des de petit va agafar el gust pel dibuix; d’adolescent va assistir a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa on va fer pràctiques de dibuix, pintura i ceràmica; a partir d’aquell moment va realitzar les seves primeres pintures a l’oli. Va estudiar Magisteri (professió a la qual s’ha dedicat) i posteriorment es va llicenciar en Geografia i Història, posant més èmfasi en les assignatures relacionades amb el món artístic.

A finals dels 90 va assistir a unes classes magistrals que en Josep Martínez Lozano va realitzar al Cercle Artístic de Manresa i aquest fet va marcar el seu interès per l’aquarel·la. Indubtablement també han influït en la seva obra, a part d’altres aquarel·listes, en Oriol Olivé i els companys/es del taller d’aquarel·la del Cercle. Ha participat en exposicions col·lectives a la ciutat de Manresa, ha exposat de manera individual a l’Aroma, Alba Modes i Cercle Artístic de Manresa, i participa en concursos de pintura ràpida.

Compagina pintura i ceràmica. Forma part de la junta del Cercle Artístic de Manresa i és el responsable d’un taller d’aquarel·la.

El rei del bricolatge, d’Eva Pelegrí

Eva Pelegrí.

1-eva-pelegri-foto
Són diversos els reconeixements literaris obtinguts per Eva Pelegrí:
– Primer premi “Conte” de narrativa El Puig 2015.
– Primer premi narrativa del VII Premi Literari Narrativa Curta Modest Salse (2015).
– Primer premi de narrativa Foment Martinenc 2015.
– Primer premi Concurs de Relats Breus per a Dones Joana Raspall 2015.
– Segon premi (2015) i primer premi Certamen “Pere Calders”, de Viladecavalls.
– Primer premi 2015 i 2016 Concurs de Contes a la ràdio de Ràdio Nova.
– Segon premi IX PREMI DE NARRATIVA MONTSERRAT ROIG 2015 de Martorelles.
– Primer premi de narrativa ex-aequo premios Cristòfor Aguado i Medina 2016 de Picassent.
– Primer premi 9 d’Octubre de Creació Literària en valencià Sant Vicent el Raspeig.

Primeres línies de El rei del bricolatge

El trepant no havia parat de percudir les parets de la casa durant tota la tarda. Eren les set i la canícula regnava a la ciutat. L’oratge feia vaga, deixant una calma desplaent i aspra. Es respirava un aire ofegós, ple del polsim de dins de les totxanes, i ressec com una madeixa de llana d’acer que s’esqueixa entre els plecs dels dits en fines llimadures i, com si fossin diminuts grans de sorra, queden empegades per tot el cos suós. Quina murga! El veí del Joan tornava a fer obres. Si bé hi havia hagut alguns petits instants de treva i plaer per gaudir del silenci, no havien durat més de cinc segons. I per si fos poc, quan el Joan ja s’anava acostumant a aquesta desagradable simfonia de percussió, un sobtat i fort aürt de maça feia trontollar tota la casa colpejant directament el seu cor. Continua llegint

Inèdits – Núm 10 – Gener 2017

proves coberta_10bona
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Després d’un trimestre sense revista, encetem el 2017 amb un nou número d’Inèdits i amb autors que encara no havien publicat amb nosaltres. Aquest primer trimestre d’any comptem amb tres contes que, des de l’Equip editorial, hem considerat interessants i amb plantejaments i estils força diferenciats entre ells. Cosa que ens plau en especial perquè l’aposta de la nostra revista és a favor del conte o relat de ficció per a adults, sigui aquest dins un tractament d’humor, de fantasia, de terror, costumista, policíac, psicològic…

Continua llegint